PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

19 de març 2013

INFINIT

T’has trobat alguna vegada a la vida amb un home o una dona que t’hagin embruixat durant un moment i que després hagin desaparegut? Aquestes persones són com esteles que passen ràpides en les nits assossegades d’estiu o en les nits fredes d’hivern. T’has trobat alguna vegada, en un centre comercial, en una botiga, en el tren, en el carrer, en una conferència, en un hotel, una d’aquelles dones o d'aquells homes quina mirada és com una revelació, com una floració inesperada que sorgeix des de ho més profund del seu ésser. Potser aquesta dona o aquest home no siguin bells; els que deixen la impremta més recòndita en el nostre esperit no són els que més ens enlluernen des del primer moment. Tu entres a un vagó de tren o bé t’asseus a una terrassa a prop de la vora del mar; després vas mirant a les persones que estan més properes. Hi ha una dona rosa o un home morè vestits de negre, en qui tu no has posat cap atenció quan anaves a asseure’t. Mira’l bé: els minuts van passant; les ones venen i van tranquil•lament; el tren veloç creua la ciutat. Mira’l bé: posa els ulls en el cabell, en la boca, en els llavis, en el rostre, en els pòmuls, en la pell daurada pel sol. I mira com vas descobrint en ell o en ella ocultes perfeccions, com va brotant en tu una simpatia ferma envers aquesta desconeguda o aquest desconegut que s’ha aparegut momentàniament a la teva vida. I serà només un minut, un instant; aquella dona o aquell home marxarà; quedarà en la teva ànima com una tènue senyal de llum i de bondat; sentiràs una angoixa indefinible quan la vegis o el vegis allunyar-se per sempre. Per què? Què afinitat havia entre aquesta dona o aquest home i tu? Com enraonaràs la teva tristesa? No ho saps; però potser imaginés vagament, como si bordejares un món desconegut, que aquesta dona o aquest home, té quelcom que no encertes a explicar, i que a l’anar-se s'ha endut quelcom que et pertany i que no tornaràs a trobar mai més.

Són homes i dones que et fan pensar en l’infinit.



Badalona, 19 de març de 2013

 
contador de visitas
contador de visitas