PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

10 d’octubre 2013

LES JOGUINES DEL MÓN

Les joguines del món, El món s’ha convertit en una gran caixa de joguines i, nosaltres els humans ens dediquem a jugar. Juguem amb l’ordinador portàtil, amb la tablet amb l’IPhon.... Durant hores i hores acaronem pantalles tàctils amb més assiduïtat que una cara o una mà humana. Ens tanquem a casa nostra amb aquests objectes manipuladors que ens fan deixar de sentir la necessitat de sortir al carrer i cridar algun que altre per què. I mentre deixem que la nostra mirada s’introdueixi dins de fibres òptiques i jocs de caramels deixem de sentir els crits d’auxili dels pilars públics de la societat. Una atracció tecnològica que ens impedeix gaudir del paisatge verd que deixem darrera de la finestra del tren, de la mirada bella d’algun desconegut, de la privatització de la sanitat, de l’empobriment educatiu... I així, a través d’aquesta seducció fatal, en la què estem immersos ens oblidem que vivim en una societat on tot està programat, orientat envers determinats interessos econòmics, financers i polítics. L’eminent grau d’autoritat social que el poder amb majúscules ha aconseguit exercir sobre nosaltres és, cada vegada, més alarmant. Perquè als que manen ja els hi està bé que hi estem entretinguts, perquè així mentre estem il•lusionats desentranyat les claus d’algun mòbil de darrera generació, no sentim la necessitat de creuar la porta tancada de l’habitació; a travessar la foscor per trobar la llum que ens faci veure que el pensament únic s’està estendre a passos agegantats, que els interessos capitalistes cada vegada es confonen més amb els interessos socials i públics de la humanitat. El poder que el sistema exerceix sobre nosaltres cada vegada és més ampli, i si no sortim de les habitacions tancades i no fem res per evitar-lo “els valors del sistema actual” (els hashtags #) s’instal•laran cada vegada amb més força, com arrels a la nostra ment, a la nostra percepció, al nostre sentir, al nostre criteri,... anul•lant tota la nostra capacitat de pensament, de sentit crític. I així, convertits en tristes objectes, sense consciència crítica deixarem que aquestes dissimulades joguines diabòliques vagin convertint la nostra societat, en una societat cada dia més obedient i més passiva.

Badalona, 10 d'octubre de 2013
 
contador de visitas
contador de visitas