PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

29 de gener 2015

LA PAPALLONA S'HA MORT

La papallona s’ha mort

Avui és dimecres i de moment el dia es presenta do-re-mi-fa-sol. Tan punt arribo a la feina li pregunto a l’Aurora per la trucada que em va fer ahir a la tarda, i que no vaig poder respondre. Em diu que ja està tot solucionat. M’explica que la nostre Cap de Departament necessitava amb urgència uns papers, i com no els trobaven em va haver de trucar. També em comenta que la Cap va dir que si era necessari remourien tots els arxivadors fins trobar-los. Se’n venen al cap les paraules de l’Empar Moliner: “deixa’t emportar per la teva intuïció”, i la meva intuïció em diu que quelcom grinyola, i començo a enraonar deductivament com la tieta Júlia. I de cop recordo, que no feia gaires dies li havia explicat a l’Aurora on estaven situats aquells papers (els que eren còpia i els que eren originals) essent jo coneixedora de la importància dels mateixos. A més a més, sé que li vaig ensenyar a l’Aurora on estava situada la carpeta groga per si, en algun moment, jo no hi era a l’oficina. A més li vaig dir on estaven posats perquè sempre he cregut en el treball en equip i en el concepte de solidaritat entre els companys; entre les persones que treballem juntes i passem moltes hores a la feina. Però clar no tothom comparteix els mateixos punts de vista, i no tothom té els mateixos objectius. Perquè no és ho mateix voler arribar a un càrrec d’alta volada, que voler fer bé la teva feina encara que sigui de menys empremta social. No m’agrada haver de desconfiar d’ella, però quan t’has trobat que inclús una bona amiga és capaç de vendre’t per pujar un esglaó més alt a l’escala laboral, que hi ha persones que són capaces d’utilitzar la mentida, l’ambigüitat o inclús el desprestigi envers els altres; es fa difícil deixar d’interrogar-se sobre quines són les intencionalitats ocultes que niden al cor de les persones.

La porta s’obre. La Vera amb un carro negre carregat de paperassa em treu de les meves cabòries. Ens saluden. Fa dies que no ve per l’oficina i li pregunto si és que l’han traslladat a un altre departament. M’explica que ha estat de baixa perquè la seva mare ha mort. De peu davant la Vera un forat negre s’obre a les meves entranyes. La mort l’aroma etern de la vida. Li dono el condol per la pèrdua, i una abraçada. Em diu que ara  la seva mare descansa en pau. I no sé perquè estranya raó penso en “El vol de la papallona” un documental quina temàtica està centrada en la mort per tal d’aconseguir que les persones puguem mirar-la de front, sense pors. Llavors apareixen al meu cap les paraules amb les que va finalitzar la tertúlia literària l’Empar Moliner: “la vida és molt curta; la vida s’acaba de seguida”.

La Vera em pregunta si s’ha de portar algun sobre, li responc que no, que abans ja ha passat una altra companya i se’ls ha endut. Llavors la Vera em comença a explicar com l’altra companya (des de què ha començat a treballar després de la baixa), li està complicant la feina. Amb to de confidencialitat em diu que ho fa perquè vol posar-se mèrits i que quan un vol posar-se medalles ha de tacar les de l’altre per a què només llueixin les seves. L’escolto, no dic res. Abandono les paraules de la Vera a la meva foguera, i deixo que les paraules i els dobles comportaments vagin fonent-se en cendra lleugera.

Les relacions, els objectius, les enveges, els diners, els càrrecs, les traïcions silencioses, les maquinacions, les intrigues laberíntiques, un amarg i tortuós sender en el curt camí de la vida.

Badalona, 28 de gener de 2015


 
contador de visitas
contador de visitas