PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

10 de març 2015

POSTAL IMAGINÀRIA

Postal imaginària,

La sento respirar, batejar, somriure. Camino per la ciutat, la trepitjo pas a pas. La meva ciutat és per a mi, una ciutat estimada, amigable, familiar. Trobo i reconeix en cada passa els llocs de la infància, la joventut i la maduresa. Passejo, compro una postal en l’estanco del carrer Francesc Layret, i em sec en un dels cafès de la Rambla. Miro la fotografia amb la torre de la parròquia de Santa Maria dibuixada en carbonet, i de sobte penso que em moriré sense haver vist la rehabilitació urbanística de Dalt de la Vila, el centre històric de la ciutat. Contemplo els núvols, les palmeres i les ones del mar. Voldria edificar la ciutat amb els meus pensaments, pedra sobre pedra, somni sobre somni. Em faria arquitecta, constructora, estilista, pintora, dissenyadora, aprendria tots els oficis, per construir la meva ciutat imaginària. Una ciutat que fos una mica el reflex d’alguns dels meus desitjos urbanístics i personals. Col·locaria l’estàtua visual del poeta Joan Brossa, com si fos el cartel publicitari de la ciutat, per donar als nouvinguts i als ciutadans la sensació de què la ciutat és una casa, una gran casa. Una casa de tots per viure i conviure segurs i tranquils, per tancar les portes i les finestres, i descansar de totes les fatigues i de tots els patiments. Els carrers i les vores serien amples com braços oberts a la solidaritat i a la tolerància. La pintura de les parets, de les persianes, dels balcons seria vermella com la meva ideologia. Els parcs sostenibles, els jardins frondosos i les places amb belles fonts amb aigua viva sortint de boques obertes a l’art i a la poesia. Una ciutat moderna, que mantingués l’antic i la historia, amb empremtes medievals i romanes com les línies de la mà; un passat present a les columnes de l’església, al reixat de la finestra, a les profunditats del museu. Voldria la meva ciutat molt neta, plena de llum i d’aire. Voldria jardins secrets, plens d’arbres alts i de flors acolorides, des d’on un conjunt d’ocells avancés l’arribada de la primavera. Voldria que la ciutat fos plena de nens i de jocs. Que l’aire que respirés la ciutat estigués impregnat dels seus somriures, de les seves veus, de les seves fantasies. Una ciutat ingènua i pura, educativa i participativa. Voldria submergir-me en les aigües fredes del mar i dormir estirada sobre la sorra calenta. Creuar el pont del petroli, aixecar les mans, volar ben alt com un estel i ballar com una baldufa. I de prompte aterrar, córrer per la muntanya, trobar el Monestir de Sant Jerònim, i perdre’m entre vinyes i horts. Respirar i continuar recorrent el teixit ciutadà d’un costat a l’altre, del mar a la muntanya, de la muntanya al parc, del parc al barri i del barri al carrer. Caminar la ciutat i imaginar-la.   
Vaig deixar la postal a la bústia de correus. En la postal vaig escriure: Moltes salutacions des de Badalona.


 Badalona, 10 de març de 2015
 
contador de visitas
contador de visitas