PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

03 de maig 2016

RECORDS DESORDENATS

Records desordenats,

Varem coincidir a la llibreria groga. Ens van mirar de reüll. Mentre mirava les novetats de Sant Jordi em van saltar algunes imatges: la seva negativitat a compartir amb les companyes la solució de problemes matemàtics o químics, ben al contrari a quan el professor estava present, i ella podia lluir els seus coneixements. El seu concepte d’amistat que va quedar palès amb la elecció fidel dels seus interessos. La finestra on van preguntar-nos si la vida es regia pel lliure albir o per un destí predestinat. Els llibres ocultant les nostres mirades. Ella amb uns quilos de menys, jo amb un quilos de més. Ella plena de formules farmacèutiques, jo d’idees filosòfiques. Breu record, bufada d’un temps passat.



Badalona, 3 de maig de 2016

LA CIUTAT DELS AMANTS

La ciutat dels amants,

Penetro en el bosc de la imaginació. Lentament em vaig allunyant, de balanços, de liquidacions de capital, de pagaments de productivitat, de comptes, de taxes, fins que els números es converteixen en el fonament matemàtic d’una escala musical. Una nota, un to, una ciutat. Davant meu la biblioteca del Patronat de la Música de Badalona. Dins la sala un home, amb una perruca blanca i els cabells recollits en una cua lligada per un llaç negre, alça la batuta i, em segresta del gratacels financer. El músic, el compositor. El reconec és Wolfgang Amadeus Mozart. L’òpera, el cant, la poesia, la dansa m’eleven per dur-me a una ciutat misteriosa on la música dels amants il·lumina la nit.

Els joves del conservatori de Badalona fugen de les aules. Surten al carrer per deixar que la seva música  pinti de colors la ciutat. La ciutat esdevé un element inspirador en la creació musical i s’estableix com la paleta de colors, amb la que el compositor dibuixa noves melodies, una col·lecció d’aromes perseguint l’estela d’Apol.lo. La música, l’art i la ciutat es barregen. El músic, l’orquestra recorrent els carrers, visitant escoles, centres cívics, casals de la gent gran, places, parcs... fent possible que la Badalona dels sentits recuperi la seva part sensible en microunivers artístics de ciutat.

Respiro. Deixo que la música, com alè vital, em traspassi, i contemplo com els records,  els llocs, i els anhels escriuen les notes musicals precises per representar l’essència musical de Badalona. La música com forma de trobar allò més bell, més humà. Cantar és crear. La ciutat com espai creador de música i la música com generadora d’allò urbà; allò actiu, allò creatiu, és cantar, tocar un instrument, escoltar atentament més enllà del caos ciutadà. D’aquestes notes vives, d’aquest aroma, la imaginació aixeca un bosc, una història, una idea, que permet que els amants transitin de la partitura musical a la ciutat misteriosa, per acompanyar les veus d’aquells que des de l’art, la música i la poesia cerquen l’ànima de Badalona.




Badalona, 26 d’abril de 2016
 
contador de visitas
contador de visitas