PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

03 d’octubre 2016

LA FINESTRA INDISCRETA


M’explica el meu amic, Oscar, a qui li agrada molt el cinema, i sobre tot el cinema de suspens, que el passat cap de setmana va desempolsar de l’armari la col·lecció de pel·lícules del famós director de cinema britànic Sir Alfred Joseph Hitchcock, l’amo del suspens. El meu amic ensopit per la seva passió cinèfila m’explica com Psicosi li ha tornat a sorprendre com la  primera vegada que va veure-la. Mentre em descriu al detall l’escena del ganivet i la dutxa, em pregunto qui no ha fet alguna vegada la gracia d’aquesta escena acompanyada d’un ñii, ñii, ñii, ñii? L’Oscar continua rememorant-me alguna de les seves pel·lícules més conegudes: Rebecca, Náufragos, Recuerda, La ventana indiscreta…, i alhora el pensament se m’escapa per la finestra.

Miro el rellotge són dos quart de sis. Em trobo en mig del Turó de l’Enric envoltada de  males herbes i brutícia; uns terrenys que han despertat, en aquests dies, l’interès d’alguns ecologistes adormits. Miro cap el cel i veig unes gavines volant per damunt del cap, i a l’instant se’m passa pel pensament altra de les pel·lícules d’Hitchcock: Els Ocells. En aquesta pel·lícula el director no dóna cap explicació sobre la revolta dels ocells deixant així, la porta oberta a múltiples interpretacions. Diàlegs, música, sorolls, silencis i efectes especials són utilitzats junt amb elements visuals, per obtenir l’estructura narrativa.

Així és la història narrativa que el govern actual de Badalona està aplicant al projecte de Badalonacapaç: crear expectació davant la recerca de les possibles solucions que es donaran a la Fundació, i mantenir als interessats i als ciutadans que recolzem el projecte desitjosos per conèixer quin serà la seva proposta final. Arribarà la solució abans que finalitzi el termini? Si el projecte de la Mobba, al costat de la via del tren, no és possible; si al Turó de l’Enric: el Govern, els ecologistes, els petits comerciants i els contraris a Mercadona, no volen que es porti a terme Badalonacapaç; si existeix la incertesa de si es portarà al Ple d’octubre, davant en mig d’aquest vertigen, podem plantejar-nos: on ens portarà aquesta mena de thriller tensional a la que ens està abocant el govern municipal?

Ens durà el govern al fals culpable: jo volia però..., o al jo confesso que ho vaig intentar però... El cas és que de moment el govern continua jugant al joc de despistar oferint falses pistes, per tal que ens centrem en un fet que després no tindrà gaire importància aconseguint que el temps es vagi consumint, i el projecte es vagi morint entre calaixos i despatxos; perquè està clar que els silencis darrera els cortinatges i el llenguatge no verbal d’aquest govern delaten quin és el seu posicionament.

Davant la finestra indiscreta, penso, que un dels estat d’ànims que ens permet pensar que allò que un vol serà possible és l’esperança. L’esperança que el projecte de Badalonacapaç es faci realitat, perquè el guió de Badalonacapaç es narra des d’un col·lectiu ple d’històries personals que vetllen per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual; un grup humà que treballa incansablement per afavorir la seva inclusió en tots els àmbits de la vida; persones com en Joan Carles o l’Ana Maria que defensen el projecte de Badalonacapaç perquè saben que més enllà dels interessos polítics, hi ha temes que no es poden condicionar com impossibles, perquè allò impossible només està en la ment de persones insensibles.


Badalona, 3 d’octubre de 2016


 
contador de visitas
contador de visitas