PARAULES AMB AROMA

Llàgrimes de reïna, Barreres. Un reixat de filferro m'impossibilita el pas i, em pregunto quin serà el motiu d'aquest impediment. Aparco el cotxe en un altre lloc, arribo a casa i, em donen la notícia:- ja han començat!. M'acosto a la finestra i, veig que el paisatge d'avui no és el mateix d'ahir. Les obres del pàrking han escrit les seves primeres empremtes. Sense poder evitar-ho dues llàgrimes s'apropen als meus sentiments, ballen per les meves galtes. On són els arbustos frondosos que el vent acarona a la nit? El terra formant una muntanya, hi descansen replegats una pila de troncs decapitats, al seu costat, reposen sense vida les fulles despullades dels arbres sacrificats. Encara en resten per morir i, amb el seu cor verd encongit observen el rellotge inevitable del destí. Penso i penso: l'impacte que em produirà el nou disseny artificial, sense poder remeiar-lo deixo que la tristor pel record dels arbres perduts es passegi i, s'assereni la pena, de...

Els millors pintors, Sempre a propòsit de la pintura, conta una llegenda, que un dia es va organitzar un concurs entre dos grups d'artistes. Uns eren de vila dalt, els altres de vila baix. Vivien tots en Badaluna i mai deixaven de rivalitzar. Llavors la reina va decidir enfrontar-los en el concurs. Es va col·locar als dos grups de pintors en una sala que una cortina separava en dos espais iguals i, se'ls va encarregar decorar dos murs, que estaven un davant l'altre. Els de vila dalt van demanar una gran quantitat de brotxes, pinzells i tota mena de colors. Els pintors de vila baix, davant la sorpresa general, no van demanar res. El dia de la presentació, la reina va acudir amb tota la seva cort. Primer van descobrir els frescs i tot el món es va quedar meravellat. Era un treball insuperable. Llavors es va destapar el mur dels de vila baix i allà estaven les mateixes figures, els mateixos colors que en el mur pintat pels de vila dalt, però invertits. Els de vila baix s'h...

Agencia de viatges TOURS COSMOAERI LINIES OFERTA: VIATGE A MARTE 500 €: Els passatgers seran transportats en aeritaxi amb conductor des del seus domicilis particulars fins al lloc de sortida. Durant el viatge gaudiran del luxe dels serveis personalitzats que els dispensaren amb tota cordialitat i eficàcia les nostres assistentes, així com dels autoserveis de bar i restaurant, amb les millors especialitats del nostre gran Chef Pep Adrià. ESCALES I EXCURSIONS: L'escala programada en aquest fantàstic planeta té una duració de vuit dies, temps que els permetrà veure els seus satèl·lits, els seus asteroides, els seus continents, els seus mars blaus i verds i, altres meravelles naturals existents al planeta. Depenent de les peculiaritats orbitals, hi ha previst fer escala a Júpiter i Urà. En cas de no voler visitar aquests planetes, els informem que el Director d'Activitats Recreatives de vol, els proporcionarà informació detallada respecte a la possibilitat de visitar qualsevol pla...

Y uno aprendre que realmente puede aguantar, que uno realmente es fuerte, que uno realmente vale, uno aprende y aprende... y con cada día uno aprende... (Borges)

Humiteges els meus llavis amb la teva llengua, els sento vius. T'apropes i m'agafes per la cintura. Em treus els cabells que em tapen el coll. Noto la humitat dels teus llavis a la meva gola. El món s'ha aturat. Només la passió dels nostres cossos marca el temps i l'espai que ens envolta. Em treus delicadament la roba. Sento que les meves ànsies de luxúria em volen raptar però tu les saps relaxar. Vas obrint, de mica en mica, la meva aixeta, intento controlar el meu cabal però sé que d'un moment a l'altre les meves aigües vessaran i, tu en beuràs.

Quelcom ha succeït. El cel s'ha vestit de soledat. Els ocells han emigrat. La gent camina com si portés una càrrega pesada al damunt de les seves esquenes. Han perdut el somriure dels llavis i, els seus ulls la claror de la il·lusió. Al mig de la vorera hi ha un tros de blau, una mica més amunt hi ha un trosset de groc, al costat d'un arbre una part de verd i, a un racó de la filera està un vermell desorientat. Quina llàstima l'Arc de Sant Martí s'ha trencat!, els seus colors s'han escampat i, els humans han deixat de somniar, només la innocència d'un cor net els tornarà ajuntar.

Va remenar la petita caixa d’argent, aquella on ficava les seves joies més precioses. No estava allà. On es trobaria?. Un crit d'intuïció li va fer donar la volta a la caixa. Allà una nota enganxada deia: "la joia més preciosa no tornarà mai més!"

Estimo Estima Estimem Encoratgem la il·lusió que ens il·lumina el cor, mirem els parcs davant els jovents que escalfen els seus llavis amb l'ardor dels seus cossos ja iniciats, esperant el moment, il·lusionant-se a cada instant, i arraconant els bancs solitaris, sentint-se valerosos de les seves gosadies. Riuen per dins i per fora. És una alegria veure'ls com s'estimen: Estimo Estima Estimem Edifiquem les nostres vides amb amor, teixint camins d'afecció i goig amb laberints de passions irracionals.

A tu que t'estimo. T'estimo i t'escric. Vaig començar aquest viatge sola. No li vaig demanar permís a ningú i, vaig encendre el motor del cotxe que iniciava el trajecte cap l'infinit, i va ser d'imprevist, sense pensar-lo. No li vaig contar a ningú les meves intencions, ni als més propers ni als més llunyans. Algú em va donar una petita pista i no vaig mirar enrera. No vaig titubejar i, vaig pensar tan sols en els meus desitjós secrets. Vaig pensar: - per fi començo el meu viatge, aquí comença la meva llibertat i, així va ser, sentint-me lliure i espontània... Viatgera!. Vaig veuré que no era tan complicat donar el primer pas, per iniciar, el viatge que porta a la llibertat. Una decisió com aquesta no es canvia per res i un comença a gaudir del plaer de la solitud... Vaig aprendre a recórrer la carretera i a observar en què estacions del camí havia d'aturar-me i en quines havia de continuar. Vaig saber on podia descansar quan el viatge es tornava esgotador i vai...

Sentiments trencats perduts al meu interior, que no es poden arreglar. Ple d'afectes acorats que no sé on amagar. Ferides que no sanen sota el pas del temps, que no deixen de sagnar gotegen sense parar. Sentiments embenats de roig i fel.

Somriu! No s'amaga darrera les seves muntanyes ni el seu mar blau...Mostra allò que és, sense pors. Existeixen persones que creuen en el seu somriure, també jo. Viu! Comprova! La ciutat s'enfronta a reptes. Ama! Ama per sobre de tot, ama a tots i a totes. No tanca els ulls a les injustícies del món, no ignora als nous vinguts! Oblida les baralles, però pensant en com combatre-les, per a què no es tornin a donar. Busca! Busca allò que hi ha de bo a les seves entranyes. No fa dels seus defectes una distancia sinó una aproximació. Accepta! Les persones, el territori... fa d'això la seva raó per viure, per treballar. Comprèn! Comprèn a les persones que pensen de manera diferent. Mira... Mira a la seva esquena, quants projectes s'estan desenvolupant... No corre...Per a què tantes presses? Camina amb seguretat, pas a pas. Somnia! En transformar les seves petjades en realitats de present i futur. Creu! Espera! Sempre haurà una sortida, sempre brillarà una estela al seu cel. Ll...

Quizá debería hoy felicitarme, recibir mi cordial enhorabuena por tantos equilibrios, por estar aquí, sencillamente, sencillamente pero nada fácil habitar esta tarde, haberla conquistado a través de batallas, caídas, días grises, desamores, olvidos, pequeños triunfos, muertes muy pequeñas también, pero también muy grandes. Haber llegado hasta aquí, hasta esta luz que anoto para luego, para acomodarme luego, cuando sea difícil admitir la existencia de esta tarde a la que llego solo, disponible, sano, joven aún, y decidido incluso a olvidar el cansancio, la experiencia convencido de nuevo de que sí, de que a partir de hoy, quizá, todo lo que tanto he soñado, todavía, pudiera sucederme. Vicente Gallego