PARAULES AMB AROMA

" La plaça plena de gom a gom. Els sol i els coloms s'afegeixen a la concentració. Silencis d'atemptats, silencis d'assassinats, silencis de pors. Silencis. Morts de fills a mans dels pares, maltractaments de dones a mans dels seus marits o parelles... que ens està passant en aquesta societat benestant? Vivim en una societat que proclama a veus alçades conceptes com igualtat, solidaritat, llibertat, justícia social i, malgrat això cada cop més sovint s'està perdent el respecte entre les persones, el respecte de la col·lectivitat, de la persona envers la persona. Vivim en una societat que permet un cert grau de violència quotidiana, petites violències silencioses que subsisteixen amb normalitat: deixem de creure en algú i l'arraconem per a què es vagi eixugant de mica en mica; deixem d'estimar algú i en lloc de voler la seva felicitat, volem la seva destrucció. La plaça, ens acull una altra vegada. La plaça és el lloc de concentració de emocions compartides...

Ring, ring, sona el despertador, són les set del matí, un nou dia per endavant. M'aixeco del llit mig dormit. A la sala de bany, la bàscula em desitja els bons matins i una veu electrònica em diu que hem engreixat un quilo i mig; em quedo quiet mirant la xifra vermella que no resta de parpellejar. Recordo que fa tan sol un parell de mesos va començar un nou any i, amb ell un altre cop els nous desafiaments a la meva voluntat: fer dieta, esport i, deixar de fumar entre d'altres. Lluny queda el brindis de cap d'any de bona voluntat i la realització de tots els meus desitjós materialitzats. Ara ha arribat l'hora de la veritat i, davant les bones intencionalitats s'imposa l'execució de les mateixes. Sé que necessito i necessitaré una dosis d'energia extra, per a què dia a dia els meus hàbits canviïn i, pugui trencar amb les meves inèrcies quotidianes: el cigarret amb el primer cafè del dia i el segon a l'oficina i el tercer..., la cervesa amb els amics, els ...

Badaluna té clar que la felicitat resideix en les petites coses que ens envolten. Creu en la satisfacció espontània i inesperada que produeixen els petits plaers i sap que les grans expectatives no satisfetes poden comportar desil·lusions. Li agrada barrejar allò transcendental i allò intranscendent, allò espiritual i allò mundà. Badaluna vol ser feliç i, per això té clar que és important gaudir del seu propi oci. 1.- Aquí i ara: "La vida és allò que et va passant mentre tu t'empenyés en fer altres plans" ( John Lennon). Badaluna sap que allò que fa en cada instant determina, la seva felicitat futura i, la qualitat dels seus records passats com ciutat. Passeja pel port. 2.- Ella mateixa: "Allò que el savi desitja, el busca en si mateix, el plebs el busca en els altres" (Confucció). Sap que la seva felicitat depèn del coneixement que té de les seves necessitats i, de les seves limitacions. No té por a ficar-se als racons de les seves interioritats i allunyar-se d...

Gotes de memòria El cel porta el vestit gris. Al meu voltant el silenci cobreix la meva solitud. L'ordinador, jo i, els meus records. Deu imatges formen una part del mosaic de la meva infantesa: - Em vaig ficar sota el llit. Estava molt espantada. Devia tenir quatre anys. Ja estava farta d'aquella senyora gran que totes les tardes venia a casa a posar-me la penicil·lina. Era la practicanta. La meva mare em cridava que sortís d'allà i, jo li cridava que quan marxés la senyora de l'agulla. La infermera desesperada per la meva tossuderia va anar-se'n i, jo vaig sortir del meu primer amagatall. - Les llibretes, les gomes, la maquineta per treure la punta als llapis, els retoladors, els colors i les plomes. M'agradava que la senyoreta Júlia volgués ensenyar-nos a escriure en ploma, deia que així tindríem bona lletra i escriuríem bé. A la meva mare no li agradava tant aquest sistema didàctic, perquè dia si i dia no, al sortir de l'escola anaven a visitar la pape...

Desitjos: Arraulida entre els llençols escolto el so del despertador. Són les set del matí. Em dono mitja volta, - cinc minuts més -, més tard hauré d'anar a corre cuita. Passat el temps de la peresa matutina, m'aixeco del llit, encara mig dormida vaig fins la cuina, per encendre la caldera i preparar-me un cafè. Em desperto del tot quan després de varis intents seguits arribo a la conclusió que la flama no pren. Han tallat el gas sense avisar. Hauré de posar una olla d'aigua al foc, em dic a mi mateixa, que em nego a donar-me una dutxa amb aigua freda. Em recolliré els cabells, amb desodorants i altres subterfugis corporals podré sortir del pas. Precisament avui, que tinc la reunió amb el il·lustríssim director general de perfums "la flor vermella", havien de revisar les instal·lacions? Miro el rellotge, són les vuit del matí. Surto amb les preses enganxades a les soles de les meves sabates, però abans de tancar la porta del pis, m'acomiado amb una ràpida ul...