PARAULES AMB AROMA

La finestra de Clàudia, Després de dies de sol intens per fi havia començat a ploure, i les gotes de pluja anaven caient sense cap mena de sentit per la finestra. Abrigada en el sofà d'Ikea, amb la calefacció posada mentre menjava una galeta i bevia un tallat anava llegint el llibre El mausoleu del desig i l'esperança. De tant en tant, s'aixecava, mirava pel finestral i pensava en com s'anirien desenvolupant els propers esdeveniments. Anava a beure el darrer glop de tallat quan van trucar a la porta. Va saltar del sofà amb la lleugeresa d'un gat desimbolt. Va obrir la porta. Allà estava la cartera amb un cert posat de cansament, va lliurar-li la carta i l'avís de recepció perquè el signés. Amb la carta a les mans i la curiositat abocada al pit es va apropar a la finestra. Al carrer hi havia poca gent, tan poca que es podien comptar les persones que encara trepitjaven les voreres, aquell vespre de febrer. Els arbres dels jardins bevien l'aigua de pluja com u...

Un somriure accidental, Avui després de dies grisos, he rigut. Per res, per tot. Sempre ve bé. No ha sigut un somriure de riallades fortes, només un somriure tranquil. Breu, juganer, simpàtic, d'aquells que apareixen sense fer massa soroll, de manera imprevista, sense avisar. Camino. Visc. Miro al meu voltant i sento de prop als altres, als d'aquí i als de fora. Em sento lliure i penso que tinc bones raons per continuar vivint, respirant. Potser per això he rigut avui, agraïda i satisfeta, en el començament d'un nou dia. Escric aquestes ratlles i llanço les paraules al vent. Potser algun ulls em llegeixen i al llegir-me trobin alguna afinitat, comparteixen una part de la meva ànima, de la seva ànima.

La carta va arribar una tarda gris de finals de febrer, quasi ja havien passat 4 anys de la seva arribada al govern. Després de dies de sol intens per fi havia començat a ploure, i les gotes de pluja anaven caient sense cap mena de sentit per la finestra. Abrigada en el sofà d'Ikea, amb la calefacció posada, mentre menjava una galeta i bevia un tallat, anava llegint el llibre Catalanisme federalista escrit pel company Miquel Iceta De tant en tant, s'aixecava, mirava per la finestra i pensava en com s'anirien desenvolupant els propers esdeveniments, i va pensar en ell, en la seva força, en el seu lideratge. La seva imatge va acudir a la seva ment com un mantra Budista. Anava a beure un altre glop de tallat quan van trucar a la porta. Va saltar del sofà amb la lleugeresa d'un gat desimbolt. Va obrir la porta; allà estava la cartera amb un cert posat de cansament, va lliurar-li la carta fent-li signat l'avís de recepció. Amb la carta a les mans va tornar a seure plàci...

El cultiu d'una virtut: Vivim en un món que encara continua imprès de fanatismes, l'explotació de la ignorància i la por a l'altre. Una de les millores maneres de contestar a aquest panorama és cultivar la tolerància. Cap societat pot tenir l'esperança de progressar sinó promou aquesta virtut essencial. La tolerància és una condició bàsica per a la pau, la democràcia i el desenvolupament sostenible. En un món cada vegada més independent i individual, les societats es tornen més multiculturals i moltes persones són producte de diverses cultures; però més enllà de les nostres diferències, de totes les diferències, tots volem les mateixes coses: gaudir d'una vida decent i deixar als nostres fills un món on puguin viure amb llibertat, lliures de la misèria i de la por. En practicar la tolerància, de forma que visquem junts com bons veïns, treballem com bons companys, estimem com bones parelles, és un factor molt important per arribar a convertir en realitat tots els n...

IDEES VERMELLES M'agradaria que m'acompanyéssiu en un petit viatge, per fer aquest viatge és important sentir-nos còmodes, així que imaginarem que estem agradablement asseguts a la butaca preferida de casa, bevent la nostra beguda predilecta i confortablement relaxats. Fa un temps que vaig pensar que seria bo un nou redisseny, un nou disseny de les nostres Agrupacions "Vine a la república Federalista i Catalanista de la teva Agrupació". A l'Ateneu de Barcelona hi ha unes sales que semblen el saló de casa i permeten el plaer d'una bona lectura al costat d'un cafè o una bona conversa amb els amics, i això em va fer pensar que es podria canviar el disseny de les nostres agrupacions i convertir-les en llocs acollidors on els/les nostres militants es poguessin sentir bé, perquè crec que l'entorn on ens moguem les persones és important. Sempre m'ha agradat la botiga d'Ikea, deu ser perquè aquest nom s'assembla a la paraula IDEA . Estant rumiant ...

Somniat de dia i de nit: La llibreria és plena, de gom a gom. La presentació del llibre l'Àngel Blau està essent un èxit. De sobte escolto una veu sonora: què em podries dedicar el llibre? És una veu forta i dolça alhora; per un instant dubto aixecar el cap per veure de qui prové aquesta veu amb tanta personalitat. A l'instant alço els ulls en un angle de quaranta-cinc graus i el miro. Davant meu em trobo, cara a cara, amb el meu somni, amb l'Àngel. El somni transformat en realitat. Aquell projecte, aquell anhel sense possibilitat de realitzar-se que havia amagat durant tant de temps al meu cap, s'ha convertit en realitat, i jo em pregunto qui va dir que els somnis, somnis són? Somniem quan dormim, quan tanquem els ulls i ens submergim en les profunditats d'un món oníric desconegut i sorprenent, ple de simbolismes i misteris, però també somniem amb els ulls oberts desitjant realitats projectades al nostre imaginari. A mi sempre m'ha agradat barrejar la realitat ...

L'aire dels somnis, Bufa el vent; és un aire càlid, suau i juganer. Les fulles dels arbres es mouen, i aquesta imatge de naturalesa viva, commou els meus records, aquells que estan tancats al calaix de la meva memòria. Cada vegada que miro per la finestra et veig, encara que hi sigui de manera intangible. Al cap d'una estona, el vent comença a bufar més fort, amb la força primitiva dels instints més passionals. Obro la finestra. El vent m'agafa de la mà. Pugem, pugem i pugem! Hem aixecat el vol envers la terra dels somnis anhelats. Estic contenta sé que allà et parlaré, i podré explicar-te que tot això que escric no l'escric només per a mi, sinó que vull compartir-lo amb tu. Dir-te que aquesta experiència literària no és fruit d'una força irreflexiva, sinó que és el resultat d'un esforç assenyat amb l'objectiu d'aprendre a escriure, d'aprendre a somniar i d'aprendre a ser una persona millor. El vent m'atrapa. Regressem. Baixem, baixem i baixe...

EL LLIBRE Em resulta difícil amagar el meu vessant sentimental, però he decidit tancar amb clau la porta dels sentiments, i llançar-la al pou de la irracionalitat, per descriure't amb una certa objectivitat . Et miro estàs quiet, tranquil i silenciós amb la resta dels teus companys, allà a la llibreria. Però tu ets diferent a la resta perquè jo et vaig crear. Tu ets el meu llibre! Tu ets el meu record! T'agafo no peses gaire, però la duresa del teu cos, de les teves tapes et permet amagar, amb seguretat, totes les imatges d'un passat no gaire allunyat. El teu vestit de color blau marí porta inscripcions daurades, va ser un disseny proposat pel senyor de la impremta, i a mi em va agradar. Et dóna un toc més senyorívol. Ets la meva joia literària, una petita creació de bellesa plena de mots inventats; quan les meves mans acaronen les teves cobertes senten el tic-tac de la paraula escrita; el diàleg silenciós d'un personatge de ficció. Tu ets el meu objecte, el meu regal, ...