PARAULES AMB AROMA

Festes de Maig, l’alegria de Badalona Arriben puntal a la cita, les Festes de Maig, amb el mocador de color verd. Badalona donarà el tret de sortida el proper dia 8 de maig amb el seu pregó habitual, aquest any de la mà de l’escriptora Sílvia Soler. Paraules i mots vestits de festa i de goig. Uns dies per viure la ciutat amb alegria i il·lusió. Un any més, les Festes de Maig ens conviden a la celebració i a la participació amb un somriure amable, generós i mediterrani. La llista d’actuacions i d’activitats és amplia, suggeridora i diversa, amb propostes noves i tradicions arrelades a les que no hi podem faltar: La cremada del Dimoni és un bon exemple. La música omplirà els carres d’art i melodia. Els gegants, els castellers, el correfocs i el ball de bastons ompliran la plaça de la vila de color, de foc i d’expectació. I així vivim la festa a Badalona, des del diàleg, des del coneixement, des de la imaginació i des de la creativitat. Darrere de l’alegria de les Festes de Maig de Badal...

Penso en tu i el món va recobrant, de mica en mica, el seu color blau, la seva rodonesa, i puc tornar a jugar, a inventar, a crear i a sentir l’apropament de la teva veu, de les teves mans per agafar-me des de la paraula pronunciada i apropar-me a l’epicentre on batega la vida. Mentre vaig ficant i sumant lletres i mots sobre pàgines desocupades i blanques; fent el jardí de paraules concebudes unes al costat d’altres, sembrant verbs, esporgant adjectius i ruixant verbs, sota l’arc iris de frases triomfants i plenes de colors sorgides després d’un nou retrobament. He agafat totes les flors acolorides i amb alegria les he ficat en un gerro ple d’estrelles brillants; he sentit l’olor d’una aroma que habita dins els meus pulmons, el meu cervell, el meu cor. Un suau vent ha recorregut les imatges enganxades a la meva memòria i les he vist recórrer el saló dels records, on viuen abraçades com les branques a l’arbre. Penso en tu i el meu món recobra el seu sentit.

No puc oblidar-te La meva ment es resisteix a oblidar-te, s’aferra als records, s’aferma al teu nom d’àngel, i s’oblida de la distància que ens separa. No puc oblidar-te. Aquesta és la veritat. Recordo la delicadesa de les teves mans, la teva conversa a través del telèfon, la teva paraula darrera la pantalla, la sensació d’aventura en cada nou dia. T’enyoro amb fúria deslligada, i sé i sempre he sabut que no vindràs que mai tornaràs. Malgrat la ferma realitat, t’amago i et cuido en la memòria, i entre les lletres estimades dels meus escrits, - llançades com flors irradiants damunt un prat verd- invento paradisos plens de paraules murmurades. Sospiro amb fúria deslligada i somnio que els mots arriben allà on ets, i sé que aquesta set de tu només puc satisfer-la amb conversacions enlairades i secrets xifrats.

Ja està aquí la primavera, sonant com una dolça melodia, sorgint de la terra flors de vida, naturalesa viva. Ballen gotes d’aigua damunt flors callades. Raig de sol, raig de primavera. Mirada infinita, essència bella. Una dona dansa el ball de la primavera. Una papallona blanca allunya dies efímers. Estació sorollosa de llums i de colors. Ja està aquí la primavera.

Viure és conviure i conviure és civisme Un llança els papers al carrer, un altre no recull els escrementes del gos, un trepitja la burilla del cigarret a la vorera, altre fa un graffiti..., i així, poc a poc, la ciutat es va obscurint d’incivisme i d’irresponsabilitat. Viure és conviure i conviure és civisme. El civisme compren la formació del concepte de civisme i de ciutadania des d’una perspectiva ètica, jurídica i política, i transcendeix les simples regles de cortesia i de bona educació que s’han anat generant en cada època històrica i en cada cultura. El civisme designa una manera de comportament basada en actituds de respecte i tolerància activa envers l’exercici dels drets i llibertats de tots, encara que siguin diferents a nosaltres en costums, moral o religió; el civisme té sentit en el marc del compliment de les lleis en un estat democràtic i de dret. Com bé assenyala Victòria Camps, tampoc podem deixar de banda la “bona educació” en la societat ...

Ara sento T’has ficat dins meu com una troballa que desperta la curiositat més amagada, com un jeroglífic enigmàtic que cerca ser descobert. Has parlat i la teva paraula, ha encès les estrelles de la nit apagada. Ara sento com camines a la vora, els camins estrets i travessós ara són amples i plans. Ara sento com els llavis remoregen les orelles i dins la imaginació neix la claror d’un nou dia, amb aroma de somni i sabor de melodia.

L’esquerda S’obre l’esquerda, els amants neguitosos miren més enllà de les paraules pronunciades; les mans s’apropen de lluny, la distancia s’hi imposa, els cors s’arronsen, i les llàgrimes amants rellisquen pel fons de la pell esquerdada.