PARAULES AMB AROMA

Naixement cultural, La penúltima setmana de juliol vaig celebrar el meu aniversari. Vaig néixer -ja fa uns quants anys- a l’antiga Clínica del Carme, com molts badalonins i badalonines de la meva ciutat. La mare m’explica que durant el part va ser assistida pel Doctor Blasi i una llevadora que es deia Agustina, i que justament a les dotze de la nit, vaig deixar escoltar els meus primers sorolls de vida. El passat es fa present i els records d’aquell moment tan especial apareixen al cap de la mare: l’habitació només amb un llit de ferro i pintada de color blanc; el pare dret al seu costat emocionat. Em diu que un cop passat el dolorós moment del part, l’instant més bonic i tendre va ser quan em va estrènyer entre els seus braços; el petit nadó prenia els seus primers alés de vida. Ha passat temps, des de llavors la ciutat ha anat creixent, i amb el seu propi moviment ha donat llum a nous naixements urbanístics i a noves transformacions, algunes tan significatives com la conversió que re...

No importa, No importa si m’equivoco molt o poc, les paraules sempre m’han obert camí i han estat amigues de companyia que han acollit la meva fantasia. La il·lusió d’una petita creació, el naixement d’una idea, m’han ajudat a continuar endavant, i tanta alienació m’ha tornat boixa d’emoció. Jo sé que les paraules no arriben enlloc, resten tancades dins del blanc paper i només quan arriba la nit surten des del món de les ombres per endinsar-se dins de la meva realitat. Llavors obro els ulls, agafo un llapis i escric que la teva mirada no envelleix i veig com de cop tots els dubtes que m’acompanyen i que m’han acompanyat al llarg del temps, desapareixen en el llindar de la nit. No importa si m’he equivocat poc o molt perquè amb cada errada, una idea nova ha nascut. Què importa si m’he equivocat.

El rellotge, El rellotge passa l’hora, nous segons i minuts despleguen la seva existència. Indicadors de vida que assenyalen un principi i un final. Tic-Tac-Tic-Tac-Tic-Tac. Temps lineal; color d’hores incertes. El pas del temps envelleix cadascun dels minuts viscuts. Les hores transcorregudes, s’acomiaden de tots els instants. Quan a la nit el rellotge dóna les dotze la desolació d’un record m’oprimeix el cor d’enyorança i dol. Tic-Tac-Tic-Tac-Tic-Tac.

INGREDIENTS: 1 ampolla de suc de pinya 1 ampolla de suc de llima - llimó Ginebra al gust Sucre al gust Cúbits de gel

FELICITATS View more presentations from maricarmenloz .

UN NOU FINANÇAMENT PER A CATALUNYA: 1.- ESTATUTARI El nou model desenvolupa l’Estatut en la seva potencialitat. 2.- BILATERAL El nou model conté elements essencials de bilateralitat. Catalunya ocuparà la posició relativa que li pertoca (cinc punts per sobre la mitjana) després d’haver contribuït a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes; aquesta aportació és fruit d’una negociació bilateral amb l’Estat. 3.- SOLIDARI El nou model garanteix que tots els governs autonòmics disposin del mateix volum de recursos per habitant per atendre els serveis bàsics de l’estat del benestar. 4.- JUST El major esforç fiscal realitzat pels ciutadans de Catalunya és veurà reconegut. Els recursos de la Generalitat se situaran per primera vegada per sobre de la mitjana en relació amb la resta de comunitats autònomes. En el primer anys d’aplicació del nou sistema ja estarà al 102,6 i arribarà al 105,6 el 2012. 5.- TRANSPARENT Per primera vegada, s’estableix un criteri d’equitat transparent, que ...

El camí, Em fico als meus pensaments. Quan el món és silenci de veu i sorolls, llavors apareixes tu, sorgint del no-res. Em mires als ulls m’agafes de la mà, amb divina tendresa. I ens endinsem en una llarga nit d’amor desbordada. Amb l’aurora, tornen els sons i les paraules. Desapareixes, els ulls resten tancats, les mans buides. Em desperto, á primera hora del matí; el cel és blau i et contemplo allunyar-te en busca del teu camí .

Estic sola, Estic sola. Per continuar escrivint, t’anomeno, et parlo i el teu nom es fa matèria. Passen els anys i continuo cercant-te en tots els ulls, no em dono per vençuda; continuo esperant alguna senyal algun silenci que em parli de tu. Es poblen els llavis del record i del sabor d’un bes. Penso en les teves paraules, el tren que passa un cop, una vegada a la vida, a la meva vida el teu vagó ple d’aquí i ara. Amb els ulls de present continuo mirant el passat i la teva imatge rememorada m’estreny en la mà, és l’ombra que habita el meu camí de núvols blaus. Soledat, llibertat. Estic sola. Soledat per recordar-te. Llibertat per crear-te. Les teves empremtes d’ahir, d’avui i de demà omplen els fulls de mots i d’invenció. No vull renunciar a la teva existència. Per continuar composant necessito de tu, d’aquesta inspiració delirant, de la llum que sempre hi haurà darrera de qualsevol finestra. A l’altre costat del ventalló continuaré escoltant les teves passes a la nit, des de la soled...

Canvi d’imatge, Em miro al mirall i prenc una decisió. Obro la porta de la perruqueria i la fredor de l’aire condicionat m’abraça afectuosament. De manera molt amable una de les joves em facilita una bata de color taronja. Diuen que el taronja és el color de l’alegria, de la felicitat, de l’atracció i de la creativitat, així que sense cap mena de dubte per les característiques atribuïdes a aquest color, em deixo envair per totes aquestes bones energies. Asseguda en el rentacaps sento com l’aigua temperada rellisca pel cap i com una gota despistada rodola des del coll fins al pit. Les mans de la Mònica ensabonen els meus cabells enxarxats i l’olor refrescant del xampú m’embolcalla en una atmosfera relaxada i harmònica, que em fa sentir molt a gust. Entre tots els serveix que ofereix el centre de bellesa: pentinat, assecat, depilacions, manicura, massatges..., he decidit tallar-me els cabells. En Joan Miquel, un bon estilista que sap aconsellar des del coneixement i la credibilitat, és l...

DISSABTE SOCIALISTA, Encara no són les vuit del mati quan surto en direcció cap a l’Agrupació del PSC de Badalona. A la ràdio sonen cançons del programa Clímax Chill Out, i un suau sol es cola per la finestra com acompanyant d’aquest dissabte socialista i roig. La ciutat encara dorm; alguna botiga del carrer Guifré comença a obrir portes: el forn, la fruiteria... He de fer les fotocòpies dels permisos per a la utilització de la Via pública, el lloc on estaran ubicades les carpes blanques, no sigui el cas que els puguin demanar la guàrdia urbana. Just quan arribo a la porta de l’Agrupació arriba també el company Joan Carles, que em diu que va un moment a prendre’s un tallat. Obro la porta de l’agrupació i em sembla que sento un murmuri de veus, però a l’interior de local només estan les plantes silencioses i callades; tota una varietat de plantes que esperen ser repartides. Les plantes d’alfàbrega embolcallen l’agrupació d’un agradable olor fresc i refrescant. Poso en funcionament la fo...

Records de juny A nit, Àngel va aflorar el record de la primera trobada. L’aroma del cafè una tarda de juny, plena d’intriga i misteri. Com series tu? Com seria jo? I vas aparèixer tu segur i decidit. I allà estava jo insegura i temorosa. Llavors les nostres veus es van convertir en cos, i les paraules en imatges vives, de dos desconeguts. Estaves tan a prop de mi que vaig sentir por. Por de por, por de mi mateixa, de les meves impressions, de les meves sensacions. I vaig fer-te gran, molt gran. Com eres tu. Com era jo. Sorgeixen records com aquest o d’altres, benintencionats, que cohabiten amb dubtes i incerteses. Tot això ho saps, Àngel, creador del meu record etern, viu i en moviment. Només jo miro i repasso cadascun dels breus instants que em vas regalar. Més d’una vegada, a qualsevol hora, es presenta un d’aquests records enyorats, i em desvetllo en l’obscuritat de la nit pensant en cafès i en tardes caloroses de juny.

'Paraules amb aroma' Mari Carmen Lozano Badalona 13/07/2009 Actualizada a las 11:56 Participación Hola em dic Mari Carmen Lozano Pareja, vaig estudiar Filosofia i Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona. Actualment treballo com administrativa a l'Ajuntament de Badalona. Si llanço la meva mirada enrere, el primer record que tinc relacionat amb el món de l'escriptura, se'l dec al meu pare, ell va ser l'incitador del meu gust per la lectura ja que quan venia del treball sempre em portava algun conte, després quan havia d'anar a dormir, ell o la meva mare em llegien alguna historieta. Des de petita crec que el meu món imaginatiu a formar part de la meva manera de ser i al llarg dels anys s'ha anat desenvolupant. Com sé que soc una aprenenta del món de l'escriptura, em preocupo per intentar anar aprenent cada dia una mica més, i aquest coneixement em va portar a fer algun curs de narrativa a l'Ateneu de Barcelona. Vaig començar ...

Et busco i no et trobo. Et busco pel carrer a través d’una mirada; et busco en les xarxes d’Internet des del facebook al tuenti; et busco en llocs de passat que porten el teu record. Et busco i no et trobo, només et trobo: en la paraula, en el full en blanc, en el poema inventat, en l’historia pensada. La paraula com principal protagonista dins el saló de la meva imaginació, on les finestres obertes evoquen el teu nom i el teu ésser; el repte d’una intel·ligència creadora provocadora de perpetues curiositats .

Ciència a Badalona, Davant el tauló d’anuncis, la mirada neguitosa d’en Marc, no vol aturar-se a la darrera nota final de curs; al cap d’un instant, amb decisió ferma, mira la línia del seu nom i cognoms, veient ressaltada en negreta la paraula ”apte”. L’alegria i l’emoció s’apoderen d’ell: - He aprovat! L’any vinent en Marc començarà tercer de medicina a l’Hospital Trias i Pujol, més conegut com l’hospital de Can Ruti a Badalona; els dos primers anys els va estudiar a la Universitat Autònoma de Bellaterra; d’aquells anys guarda bons records d’amics, professors i alguna que altra aventura. Ara està molt content perquè podrà continuar els estudis universitaris, tant els teòrics com els pràctics, a la seva ciutat. Encara no té clar quina serà la seva especialitat, però ara que sap que Can Ruti comptarà amb un centre d’investigació biomèdica per a la medicina preventiva i personalitzada amb el que es podrà diagnosticar la predisposició genètica a partit dels tumors, potser valori una alt...