PARAULES AMB AROMA

IMATGES DE CIUTAT , Hi ha una ciutat que viu mirant el mar. Hi ha pensaments inquiets que vénen i van com les ones del mar. Hi ha un pescador que arranja somnis de sorra i de sal. Hi ha una barca petita amb un nom inscrit: Badalona. Hi ha un edifici alt que ha vist passar la història de homes i dones al llarg del temps. Hi ha petjades romanes i medievals. Hi ha un passat ple de records i un present ple d’imatges de futur. Hi ha una finestra tancada, llibres amuntegats i un ordenador encès. Hi ha cotxes a la carretera, un jove creuant el carrer, una ambulància que passa de pressa i un taxi aturat. Hi ha obres al carrer i uns treballadors de la brigada ràpida arranjant una vorera esquerdada. Hi ha una botiga de premsa i diaris, i una senyora elegant comprant una revista del cor. Hi ha una persona gran que camina lentament i una jove que passa corrents. Hi ha un pas de vianants descolorit i un senyal equivocada. Hi ha grans núvols al cel que amaguen el sol. Hi ha gent que porta paraigües ...

Pluja de paraules Hi ha una finestra tancada, llibres amuntegats i un ordenador encès. Hi ha cotxes en la carretera, un jove creuant el carrer, una ambulància que passa despresa i un taxi aturat. Hi ha obres al carrer i uns treballadors de la brigada ràpida arranjant una vorera trencada. Hi ha una botiga de premsa i revistes, i una senyora elegant comprant la revista Lecturas. Hi ha una persona gran que camina lentament i una jove que passa corrent. Hi ha un pas de vianants descolorit i una senyal equivocada. Hi ha grans núvols al cel que amaguen el sol. Hi ha gent que porta paraigües i altres impermeables. Hi ha un autobús de color groc i un camió que circulen a la mateixa velocitat. Hi ha un edifici vell que es mira la nova farmàcia. Hi ha un bar antic que fa cantonada a un carrer ple d’històries. Hi ha gent que fa cua per comprar el bitllet de la sort. Hi ha un teatre ple de comèdies i tragèdies de passat i de present. Hi ha un fanal que mai il·lumina el carrer, sota hi ha una pape...

Estació de metro Pompeu Fabra L’andana del metro de la línia 2, de l’estació Pompeu Fabra a Badalona, està plena de viatgers impacients. La gent entra ràpidament a l’obrir-se les portes automàtiques per tal d’asseure’s als pocs seients lliures que resten al vagó. Em mantinc dret al costat de dues dones; percebo un perfum dens i el so de les seves veus molt a prop d’orella. Una de les dones expressa el dubte d’allò que pensaria el Sr. Pompeu Fabra i Poch al veure el seu nom associat amb una estació de metro, i diu que potser a ell l’hauria agradat més veure’l relacionat, més enllà del monòlit commemoratiu situat al carrer Assemblea de Catalunya, amb el nom d’una biblioteca o d’algun equipament cultural donat que la seva passió va ser l’estudi de les lletres catalanes i la seva normalització. El mestre de mestres com diuen alguns. L’altra acompanyant es dóna compte de la meva atenció en el diàleg, i em llança una mirada directa com si em convidés a participar en ...

A flor de pell, Obro l’armari, encara no he tret de la bossa el regal que m’ha fet la meva amiga S., el va comprar a la botiga Natura: “Natura una aventura pels sentits, llums càlides i sensuals, el perfum del cor, una música per l’ànima, un viatge a llocs allunyats i desconeguts, és el color del món, fusió de cultures, objectes màgics nascuts de les mans de la creació”. El dijous aniré a la botiga Le Boudoir, carrer de la Canuda n.21 www.leboudoir.net , a comprar aquell conjunt de llenceria negra de seda i chantilly, que tant em va agradar. Tots dos seran un regal destinat a viure un moment especial. Tanco els ulls. Aplico els olis suaument sobre la pell de l’amant mentre les mans llegeixen el perfil del cos. La pell apaga la set, flueixen els aromes i la flama de la passió s’encén. Em deixo en dur i sento el calor del seu cos cremant-me la pell i la seva fragància embolcallant-me sencera. M’empenta amb tendresa envers el llit sembrant una filera de petons sobre el meu cos. La seda re...

Segon poema d’octubre Quan aparegui la lluna i comenci la intimitat de la nit ressorgirà el moment màgic que em parli de tu. Al cor canta un ocell desconegut. El sistema circulatori del cor bombeja totes les arteries. Un àngel dorm, i la fragilitat de les ales acarona la fredor d’un somni blau. Les nits d’octubre, transformen el paisatge nocturn amb mirades innocents que em parlen de tu.

Primer poema d’octubre Quan arribi octubre, obriré la finestra tancada, deixaré escapar un sospir, i miraré la llum encegadora de la lluna plena. Recordaré la tebior de la pell en aquelles hores incertes despullades de temps i de sons; com sonava la vella cançó amb veu de nostàlgia idealitzada. Els gots plens de petons i carícies i la veritat dels sentiments vessant des de la profunditat de les nostres boques enamorades. Vics la tardor dels nous dies, amb la presència intacta d’aquell antic passat.