PARAULES AMB AROMA

El cementiri de Sant Crist, Surt de casa a les deu en punt del matí. Agafa del rebedor l’abric negre i pensa que dins d’un parell de mesos el portarà a la tintoreria perquè el netegin de totes les taques: les visibles i les invisibles. Agafa el cotxe i s’introdueix en la densitat del caos circulatori. S’adona que ha oblidat la ploma damunt la taula del menjador. Aparca el cotxe a la zona blava del carrer Roger de Flor, vol comprar un ram de flors a la floristeria Pep Ventura. El carrer Francesc Macià encara continua tancat per les obres del metro; quan el metro arribi a la Illa central, a prop de la plaça de la Vila, serà una de les arteries principals de mobilitat urbana la ciutat. En l’obrir la porta de la botiga sent com una barreja d’olors s’escola pel seu nas: roses, liles, clavells, llessamins...La dependenta que l’atén porta una etiqueta, enganxada damunt el pit, on es pot llegir el nom: “Anna”. La jove li presenta tot un ventall de possibilitats, però ell, tradicional, es decid...

1 EURO PER HAITÍ: 2100- 2254 -18- 020021377 6

L’església de Santa Maria, L’home que passeja deixa que el present l’embolcalli. Pensa que passem la vida projectant-nos cap al futur i ell ha decidit aturar-se en el present. La vorera embassada d’aigua li sembla el mirall on dipositar alguns excedents de l’ànima. El soroll d’una prima pluja es fica al seu interior com un mantra tibetà. Camina, a poc a poc, per carrers vestits d’història i de records. Puja pel carrer del Temple camí de l’església de Santa Maria. Un seguit de núvols grisos l’acompanyen. Comença a ploure amb força i obre el paraigua. La pluja rellisca per les taulades de les cases i les finestres dels cotxes aparcats. S’apropa a la porta de l’església i entra. El silenci ha sortit a rebre’l. Aplega el paraigua i el deixa a un racó, no vol tacar el sòl de gotes d’aigua. No hi ha ningú. La llum de les espelmes i els sants són els únics acompanyants. S’asseu en un dels seus bancs, lluny del retaule central. Al seu costat deixa descansar una bossa, a dins hi ha un llibre qu...

SEGONA CONVENCIÓ DE TREBALLADORS I TREBALLADORES PSC El passat dissabte, divendres dia 8 de gener de 2010, vaig agafar el metro de Pep Ventura en Badalona, a les vuit del matí en direcció a Sant Estació. Anava a la segona convenció de treballadors i treballadores que havia organitzat el PSC pel seu personal administratiu, tècnics, personal parlamentari... Un dia d’hivern amb temperatures molt baixes. En arribar al carrer Nicaragua, un autocar ens esperava per portar-nos fins el Centre Esplai, situat a la localitat del Prat de Llobregat. Aquest centre és un equipament de 10.000 m2 construït per “L’Esplai”, que integra un conjunt de serveis adreçats al món educatiu, associatiu i del benestar social: escola de natura; centre de formació, jornades i convencions; centre d’esport i salut; serveis de restauració; allotjament. Un edifici d’arquitectura ecològic, sostenible i accessible. Un edifici pels nous temps. La jornada va començar sobre les deu del matí, més o menys, al saló d’actes del ...

La plaça del Gas, L’home alt i prim, d’ulls encuriosits, passeja per la ciutat. Vesteix un llarg abric negre i bufanda de llana. Avui ha fet una excepció i s’ha posat mitjons de color gris. En la butxaca esquerra de l’abric l’acompanya la inseparable ploma de color negre. L’altra dona com ell la sol anomenar. Li agrada fer esport i els diumenges al matí juga a futbol amb l’equip del col·legi Badalonès els “Dimonis” a la Plaça del Gas situada al barri del Progrés. Aquesta plaça ocupa l’espai on, des de l’any 1868 fins a la meitat dels anys noranta al llarg del segle XX, hi va haver la fàbrica que proporcionava gas per a la ciutat, primer per a l’enllumenat i, més tard, per a la combustió. Aquesta fàbrica, tot i tenir noms diversos, era coneguda popularment amb el nom d’El Gas, és per aquest motiu que la plaça actual respon a la voluntat de conservar la tradició toponímica d’aquest històric espai. La plaça és un espai viu i obert per a tothom: per la gent gran, per la canalla, pel jove...

7 Mesos View more presentations from maricarmenloz .

Arriba un regal de Reis a la teva finestra virtual. T’atures abans d’obrir-lo, intentant endevinar entre els llaços vermells que l’embolcallen que guarda el seu interior. Un soroll allunyat pugna per sortir. L’obres i vola, més amunt, més a dalt allà on hi consta arribar i només s’arriba amb el pas del temps i de l’amistat. És un regal de mans obertes, de vida i d’alegria de moments compartits amb il·lusió i fantasia.