PARAULES AMB AROMA

Shakespeare amb Love Ser o no ser?. Ser . Sense cap mena de dubte el diumenge passat en Xavier va poder confirmar que la cultura “és” amb majúscules a Badalona. El matí del diumenge es va vestir de núvols i de gris però l’estat del temps no va impedir que en Xavier, un jove amb inquietuds artístiques i escèniques, assistís a la jornada de portes obertes del Teatre públic Blas Infante. I acompanyat per uns divertits acomodadors va recórrer l’edifici del Teatre i va veure algunes de les reformes realitzades: el nou escenari, els camerinos, l’enllumenat, el nou paviment, l’entrada principal...; reformes que han estat possibles gràcies al Fons d’Inversió Local (Pla Zapatero). Un teatre ple d’història i de tradició al barri de Llefià, al servei de tots els ciutadans de Badalona. Un cop finalitzat el recorregut les autoritats van parlar. A continuació el teló es va aixecar i a l’escenari la banda de música va omplir la sala de festa i de color. Els músics vestits de color groc van trencar to...

"L'Àfrica" Aurora Paez una autora desconeguda en el món literari català ens presenta “L’Àfrica”, la seva primera novel·la. “L'Àfrica” és la història d'una jove i les seves inquietuds solidàries; unes 150 pàgines adreçades a un públic jove i adult. Aquesta novel·la, a través de l'Àfrica la protagonista del llibre, ens parla d'una jove idealista que va marxar al continent Africà amb una ONG per treballar i ajudar a construir un món més igualitari i millor. El seu sentit de justícia, de solidaritat i, d'ajuda als menys afavorits, canvia de rumb quan coneix a un home, un magnat poderós de negocis obscurs, que l'enlluerna amb falses promeses d'amor, llavors els seus projectes solidaris restaran segrestats fins que s'adona que ha anat abandonant el seu camí, les seves creences i, que s'ha convertit en una dona de anells brillants amb un cor apagat. La novel·la ens presenta a altres personatges com en Xavier un periodista actiu, que amb els s...

La cafeteria La Badalonina, El cambrer es va apropar. Era un home atractiu. I la Marina de seguida va sentir que li agradaven aquells ulls negres. Mentre ell li oferia té, cafè, llet o xocolata calenta va saltar al seu cap, de manera imprevista, la possibilitat de veure’l en altre lloc. Va demanar i el va veure allunyar-se darrera una porta batent a l’estil de les pel·lícules de l’oest. A la granja només hi eren ella i una senyora gran que es mirava una revista de la premsa del cor. Al cap d’una estona el cambrer va portar-li la xocolata calenta. Quan ell va marxar, ella va adonar-se que al costat de la tassa hi reposava una nota doblegada. La va obrir i va veure escrit un nom: Àngel i un número de mòbil. La Marina va deixar que els seus ulls voltessin per la cafeteria per confirmar les seves suposicions però no va coincidir amb ell. Durant el temps que va trigar em prendre la xocolata, no va entrar cap client i l’home no va sortir del quarter general de la cuina. Abans de marxar-se la...