PARAULES AMB AROMA

EROS Quan es va presentar davant seu, aquells ulls, aquella mirada penetrant i aquell comportament poderós, li van captivar de tal manera que ja mai més la van abandonar. I ara de nou se’l fa present el record d’un dia de primavera d’un mes de juny. La memòria trencant la vestimenta dels records pretèrits porta a escena la presencia de relats secrets. I com un etern retorn recorda el ball anònim d’aquelles desconegudes mirades; situada en un temps que marca les hores d’un rellotge no lineal, discontinuo i inexistent. I és aquest temps alliberat de tota responsabilitat el que fa presonera a la ment evocant imatges del passat. En aquest relat secret cada pensament amaga tot un ventall de possibilitats infinites en constant transformació. Un relat secret amb melodia pròpia. La primera trobada va ser un moment màgic i va marcar amb força el domini d’aquell instant ubicat en un temps i un espai concret. La llarga vida d’un esdeveniment, la mirada d’uns ulls bells, la remembrança de paraules...

La caixa socialista, En Ramon assegut davant de la taula, davant d’un immaculat full blanc, amb el llapis a la mà, pensa i escriu que el socialisme, entre altres coses, és també un sentiment. Sense l’emoció que impulsa les persones, els socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla, com deia el company Joan Reventós. Davant seu, amb veu de passat, una capsa de fusta vermella crida ser oberta. Del seu interior treu una fotografia. Quan temps ha passat! En Xavier Soto portava un jersei a ratlles de colors vi i negre amb pantalons texans. Un jove amb el cap i el cor ple d’idees socialistes. Ell amb les seves idees i els seus comportaments va deixar constància del seu compromís cívic i polític a la ciutat de Badalona, tant a nivell del moviment estudiantil que va encapçalar a l’Institut Eugeni d’Ors, com dins del procés de la reconstrucció de les Joventuts Socialistes. En Xavier Soto va arribar a ser el Primer Secretari de les Joventuts d...

Badalona respira, Surto de casa a les deu del matí. M’aturo en el quiosc del carrer Guifré a comprar el Periòdic i el DVD “Paisatges de Catalunya” i penso en la possibilitat de què algun dia algú faci els “Paisatges de Badalona” o els “Racons de Badalona”. M’adreço cap a la Plaça del Gas, fa un matí força solellós, pel camí em vaig trobant amb els ciclistes que participen a la primera pedalada popular que han organitzat conjuntament el Col·legi Badalonès, l’Associació de Veïns del Front Marítim i l’Ajuntament de Badalona. Quan m’endinso en la pista del poliesportiu del Progrés, em quedo bocabadada al veure la gran quantitat de participants. Un cop l’alcalde dóna el tret de sortida, els ciclistes engrescats inicien el seu recorregut envers el pont de Sant Lluc; un nou arranjament urbanístic que permetrà acurtar distàncies entre el front marítim i la resta de la ciutat. La ciutat és un lloc per experimentar i em deixo temptar per un passeig matinal. Pujo pel carrer Sagunt fins el carrer ...