PARAULES AMB AROMA

PAPALLONES POÈTIQUES, M’agrada el teu humor, el teu somriure, els teus jocs, les teves bromes, la teva habilitat per desembolicar entrebancs i la teva capacitat per apropar-nos els uns als altres, i fer que el treball en equip sigui creat des la unió i la companyonia. M’agrada la teva manera de mirar, les teves paraules, el teu tarannà, la teva desimboltura per enfrontar els rivals, i la celeritat amb la que saps desentranyar qualsevol situació. M’agrada la teva organització, la teva pedagogia política, la delicadesa dels teus discursos, ràpids i hàbils. La honestedat dels teus criteris, la teva lleialtat ideològica, i les ganes per continuar construint nous camins, d’esperança i de progrés. Badalona, 23 de desembre de 2010

“Dóna’t pau i siguis feliç. Allò que salva als homes de l’oblit és la memòria dels temps. L’olor llunyana del mar. El sol radiant del matí. Els ulls de la persona estimada. L’abraçada ferma de l’amic. Dóna’t pau i siguis feliç. El Nadal té el seu propi color i és el vermell. Vermell de sang i de vida vermell de passió i de vi. Un Nadal que camina entre homes i dones de bona voluntat. Dones i homes que sota la mateixa mirada contemplen junts la força de la unió, i el bateig ocult de la ciutat estimada. Dóna’t Pau i siguis Feliç! “ BADALONA, 22 de desembre de 2010

L'amic invisible a Badalona, El dilluns dia 20 de desembre de 2010, la Llúcia va abandonar la seva caverna blava per assistir al sopar de l’amic invisible, es va posar l’abric blau marí i una bufanda de llana. En arribar al restaurant va veure a la Neus, la Yolanda, la Cristina, l’Araceli, la Imma, la Mati, la Mari Carmen, l’Herminia, la Maria, la Raquel, l’Ana, l’Esperança, la Maria del Badalona, la Conxita, la Noelia, la Marta, la Paquita, l’Ovidia, la Carme i l’Encarna. Un sopar d’amigues per celebrar el tradicional amic invisible, una freda nit de desembre. La Llúcia es va adonar que havien assistit quasi totes les amigues i va escoltar que deien que algunes companyes no havien pogut anar per temes d’estudis, laborals o malalties, i que s’havien excusat per no poder estar presents al sopar. L’encarrega de cobrar l’import del sopar va ser la Imma, 15€ per persona; un sopar marcat per la situació de crisis actual. Cadascuna d’elles portava un regalet per un valor simbòlic de...

La felicitació de Nadal Havent dinat, la Clàudia ha decidit anar de compres al centre de la ciutat. La Clàudia és una dona alta, amb els ulls color avellaners, els cabells curts daurats i una mica massa prima. És casada amb en Jordi Pineda, un reconegut membre del consell assessor dels temes d’Europa a Catalunya; viuen al barri de Gràcia, i tenen dos fills: en Marc i la Carlota, de vuit i onze anys respectivament. En arribar a Plaça Catalunya la Clàudia veu els carrers il·luminats, i percep l’ambient de les Festes Nadalenques. Davant la porta del Corte Inglés, la gent s’atura amb els més menuts que miren, bocabadats, les boles brillants de neu que rellisquen per la façana de l’edifici. La Clàudia entra a la planta principal del centre comercial perquè vol regalar-li al seu home, un perfum especial la nit de Nadal. La planta està plena de gom a gom. La dependenta li pregunta si necessita ajuda, i la Clàudia li demana el perfum. La jove fica el perfum dins una caixa platejada, i ho embol...

El Poema, Podria dir-te que sóc un poema fet de lletra i de paper. Un poema blau suau i petit. Un poema fet de somnis i de memòria, de records i d’imaginació. Un poema obert, ple de grans pensaments, d’idees lluitadores que criden davant qualsevol resistència. Un poema desafiant que s’obre pas entre vents i marees entre rius i muntanyes. entre clarors i dubtes. Un poema lliure, bell, ple de somriures i de paraules estimades.