LA SOLITUD D'UN BANC

L’avi surt desanimat de l’ambulatori del barri de La Salut. El doctor l’ha visitat a corre-cuita i, li ha dit que els vertígens que pateix són deguts a l’edat. Sense aixecar el cap de l’ordinador li ha estès una recepta. Per passar-se tanta retallada i tanta indiferència ha decidit descansar una estona en un dels bancs del Passeig de La Salut. Un banc qüestionat sota un arbre vell, una mica més amunt tres cadires noves presideixen el regne de l’oblit. Solitud i repòs. El banc per l’avi ha estat sempre aquell lloc des d’on ha pogut apropiar-se de la seva calma, una calma silenciosa que ho transforma tot, la forma de les coses, el color de les persones, el soroll de les veus. L’avi alça la cara envers el sol, amb les mans juntes damunt la camissa de llana descordada, es delecta en la contemplació dels records i, aprofita per evocar imatges de sa infància i de sa joventut. Al sortir de la seva abstracció mira amb atenció l’escenari que es mou al seu davant i, es converteix en testimoni in...