PARAULES AMB AROMA

Ernesto Picadillo, es de Badalona; un chico delgado, pacifico, de cara ovalada, nariz griega, pelo corto rubio, pequeños ojos azules, y una dentadura blanca como el nácar, de joven atractivo. Un aire picaresco recorre toda su cara. Hoy comienza el curso universitario, con subida de tasas y reducción de becas, incluidas. Picadillo se gira y se encuentra con la mirada risueña de su compañero inseparable de Facultad, Gines Gordillo, un chico robusto, inquieto, de cara redonda, nariz romana, pelo negro rizado, grandes ojos negros y un engrescador sentido del humor. Ambos están cursando el último curso de Ciencias Políticas. Ernesto y su amigo, un año más, se vuelven a sentar juntos. La clase es reducida. Tiene el techo y las paredes pintadas de blanco impoluto, en la pared central una gran pantalla con proyector incorporado sustituye la vieja pizarra. Los estudiantes llenan la clase; aún no ha llegado la nueva profesora. Los alumnos conversan animadamente. No pasa mucho tiempo ...

Cierto día, Claire estaba bebiendo un delicioso Champagne cuando notó que se tragaba algo: un pequeño corazón rojo. El corazón latía despacio y sus arterias apenas bombeaban. Lo expulsó de su garganta y lo cogió entre sus manos, al sentir el calor del tacto comenzó a latir con más fuerza. Después pasados unos segundos se agrandó, como una gran luna llena, y empezó a balbucear palabras. Claire lo miró sorprendida. Las arterias se comunicaban entre ellas llenas de júbilo y alegría. Aquel corazón enamorado había vuelto a la vida. Badalona, 25 de setiembre de 2012

Camino cap a la feina. De sobte una olor de pa acabat de coure m'acompanya un petit tram del trajecte. Sento la temptació d'entrar al forn i comprar-me un Donut ensucrat, però al final decideixo passar de llarg. Una filera de nens petits agafats d'una corda m'avancen per la vorera. Mentre els veig passar, amb les seves petites bates col•legials de colors, penso que aquests seran els propers ciutadans de Badalona. Nens i nenes, on la seva infantesa encara resta allunyada de rancors, enveges i poders, que no saben que hi ha persones que estan treballant perquè tots els nens i les nenes no tinguin les mateixes possibilitats educatives. Persones que estan construint una educació econòmica i competitiva adreçada a retallar l'extensió del dret a una educació pública per a tota la ciutadania, i així eliminar la seva construcció com a causa social. La integritat de la nostra democràcia necessita ciutadans il•lustrats, preparats per al diàleg i oberts a posicions pròp...

Mas Ram, la República Independent Va traspassar la barrera de la urbanització privada a gran velocitat amb el seu BMW esportiu. En arribar al xalet es va treure la jaqueta i es va descordar la corbata, va tancar la blackberry i es va servir una copa de Johnnie Walker en una gran copa de vidre amb glaçons. Es va deixar caure al sofà cansat però orgullós de la seva intervenció com a President de la Junta de Propietaris de la urbanització; per unanimitat la junta havia decidit que no deixarien que l’Ajuntament portés cap endavant el projecte del Mercadona. Es va preparar un sopar ràpid, i mentre menjava no deixava de pensar en el tema: - a qui se li hauria ocorregut fer un Mercadona als seus voltants; és que no s’adonaven que amb allò trencarien amb sorolls de cotxes i amb gent estranya el transcórrer tranquil de la seva comunitat. A la reunió tots havien coincidit en no deixar-se enganyar per falsos discursos ètics respecte a l’oferta d’ocupació que aquell projecte comportava; q...

Cuando te vi, el salón se iluminó. Estabas como siempre y me pareció que tus ojos brillaban de alegría. Te sonreí. Nos saludamos, me abrazaste y me besaste, con cordialidad y simpatía, como siempre. De pronto sentí un ligero desfallecimiento en las piernas pero logré mantener el equilibrio. Me sentí traicionada por ellas pero conseguí sobreponerme, y tú no percibiste nada. Todo transcurrió con normalidad, como siempre! Una gota de felicidad se poso en mis labios, la felicidad por aquel a quien acompañe un día, o por aquel que me acompaño durante años. Y así por arte de magia un momento de cotidianidad se convierte para mí, en un momento de oro, redondo y perfecto. Alquimia. Y siento colarse por mis puertas sensoriales ese entontecimiento que da la felicidad. Y sueño despierta, y dejo que esa felicidad silenciosa y discreta, llegue cautelosa, sin estridencias y sin protagonismos a mi encuentro. Badalona, 24 de setiembre de 2012 

Y al abrazarme entre sus brazos mi alma se dividió entre ser y no ser; querer y no querer, y quise detener un rato sus manos entre mis manos, y no quise verlo marchar. Me quedé quieta e imaginé que todo se paralizaba en ese efímero instante. El dulce recuerdo degustado, ahora entre mis labios, expande de nuevo el aroma penetrante de su olor por todos los poros de mi piel. En el fondo del pecho escucho el rumor incesante de las palabras, que no pueden ser escuchadas a través de los sentidos. Cae la noche, una noche impenetrable. Cierro los ojos y lo veo. Siento sus brazos cubriendo mis sueños. El recuerdo se vuelve obstinado y me penetra como una enérgica espada medieval. Grito su nombre pero la voz no sale de mi pecho, y mis pensamientos helados se deshielan entre las sabanas enterrando todos mis deseos. Badalona, 24 de setiembre de 2012

L’educació: un tresor públic Camino en direcció a la feina. De sobte un olor a pa recent cuit m’acompanya un petit tram del trajecte. Sento la lleugera temptació d’entrar al forn i comprar-me un donut ensucrat però al final decideixo passar de llarg. Una filera de nens petits agafats d’una corda m’avancen per la vorera. Mentre els veig passar pel meu costat, amb les seves petites bates col•legials de colors, penso que aquests seran els propers ciutadans de Badalona. Nens i nenes, on la seva infantessa encara resta allunyada de rancors, enveges i, poders, que no saben que hi ha persones, que estan treballant per a què tots els nens i les nenes no tinguin les mateixes possibilitats educatives. Persones que estan construint una educació econòmica i competitiva adreçada a retallar l’extensió del dret a una educació pública per a tota la ciutadania, i així eliminar la seva construcció com a causa social. La integritat de la nostra democràcia necessita de ciutadans il•lu...

Al cerrar la puerta de casa Elvira siente un frió glacial en el estomago, son los nervios de las dudas y el desconocimiento. Hace mucho tiempo que ha soñado con este viaje y ahora no es el mejor momento para dejar abierta la puerta de los miedos. Coge la bolsa de viaje y piensa que le pesan más las ideas que corren por su cabeza que el ligero equipaje. Al llegar a la estación, veinte minutos antes de la salida prevista del AVE , Elvira decide tomar un café. Al coger la taza siente la inseguridad de su pulso y un torrente de preguntas se eleva mezclándose con el aroma del café. Cada vez queda menos tiempo para que conozca a Esteban, y una pregunta insidiosa, se alza cual guerrero en plena batalla, interrogándola sobre la finalidad de esta aventura, pero ella de momento prefiere evitar todo tipo de respuestas. El ajetreo de la estación oculta sus interrogantes a miradas ajenas. Una disimulada soledad y un cierto desasosiego se han colado en su bolsa de viaje. Elvira se siente ...

M’han punxat el dit cor, el dit més llarg de la mà, i de la seva gema ha brotat un fil viu de sang. Al cap d’un instant s’ha format un bassal amb forma de cor. He transformat els ulls en telescopi i m’he apropat per poder observar-lo al detall. He escoltat el seu bombeig com si fos un aparell d’alta finalitat i la seva melodia m’ha submergit dins la seva concavitat. Els eritròcits m’han rebut amb cordialitat i m’han regalat un impermeable vermell per evitar que em mulli de sang. Els leucocits i les plaquetes anaven atabalats, d’aquí per enllà, preparant un partit de futbol entre els components dels grups A i B i els components dels grups AB i O. He pogut veure el partit des d’un lloc privilegiat i, el partit ha finalitzat amb la victòria del grup universal. De sobte un fort soroll, com si de cop sonessin alhora totes les campanes del món, m’ha sobresaltat, i m’han explicat que es tractava dels bateigs del cor davant la persona estimada. El cor s’ha posat content i totes les cèl•lu...

A favor de Cecilia i de la creativitat

  Vint-i-cinc minuts portava fent cua al banc, per queixar-me del cobrament de determinades comissions que van apareixen com bolets, d’un dia per altre, a la meva llibreta, quan de sobte va entrar per la porta una dona rossa d’aquelles que no passen desapercebudes a mirades alienes, així que amb una certa dissimulació li vaig donar un cop d’ull i, vaig poder observar que tota sencera semblava un anunci publicitari de marques de moda: gafes de sol, Dolce&Gabbana; rellotge d’or, Lotus; bossa de mà, Louis Vuitton, iPHONE última generació enganxat a l’orella i, una estela de perfum que em va deixar mig marejada. No vaig poder evitar pensar que aquella devia ser una de les dones que compren a New York els caps de setmana. Aquella dona era el prototip d’una determinada classe social de la que no formem part la gran majoria de persones que avui dia caminem ofegats pel pes de la pujada de la llum, dels llibres escolars, de les taxes universitàries, de l’IVA... Em miro a mi mateix...

El petit àtom, El meu pensament convertit en petit àtom es capbussa en el llagrimall dels seus ulls; aventurer i curiós penetra pel seu pavelló auricular per poder captar totes les seves paraules sonores però la seva constant inquietud de recerca el llança pel tobogan de la seva faringe fins arribar al mar dels seus llavis. I transformat en petit vaixell recorre tots els plecs de la seva boca i, assaboreix amb deteniment el sabor dolç de la seva masculinitat. El petit àtom ha crescut una mica més davant la màgia del seu somriure i s’ha omplert de margarides, de petúnies, de begònies, i de totes les roses vermelles del món. En aquest jardí de plantes i flors, d’ocells i papallones, d’esteles i llunes, el petit àtom ha abandonat la seva pell atomitzada per una altra d’ossos i pell. I així metamorfosejada en cos de dona, plena de goig i d’alegria, em vesteixo amb raigs de sol i espurnes argentades. Vull que em vegi vestida de llums, de somnis, de desitjos, de fulles de tardor, d...