PARAULES AMB AROMA

L’habitació és foca i freda. La miren amb llunyania als ulls, es nota que no l’estimen ni com a dona ni com a persona, (a sobre no porta ni faldilla ni escot), i li recomanen que no plori perquè plorar és signe de debilitat. Mira per la finestra, i pensa que li dóna ho mateix que les llàgrimes siguin un signe de debilitat o d’inferioritat. I mentre li parlen amb fermesa des d’un territori allunyat de tot sentiment i de tota emoció, sent que les llàgrimes seran la pluja que netejarà el seu cor de tanta indiferència i insolidaritat, i seran l’aigua que calmarà el seu dolor d’incomprensions i mentides. I plora amb ganes i amb força sentint el poder de les llàgrimes quan t’alleugereixen en moments de patiment, t’alleven en moments de goigs, t’acompanyen en moments d’enyorança i t’abracen amb dolçor en moments de soledat. A cas hauria d’avergonyir-se per ser dona i plorar?... Deixa que les llàgrimes aflorin des de molt endins del seu interior i formin bassols on poder mirar en c...

Les tenebres han cobert el cel. Plou. Una forta pluja de confettis negres cobreix el país de deshonestedat, corrupcions i ambigüitats. Obro el paraigües per protegir-me d’aquesta pluja contaminada, que provoca atur i pobresa; retalls socials, sanitaris, educatius, congelació pensions, desnonaments, supressió de beques, pujada de impostos (agua, llum, gas, transports públics)... Davant aquest temporal penso que hem de tornar a posar a l’ésser humà en el centre de la vida política; que hem de governar amb valors ètics; que hem de ponderar la cultura dels drets humans; que no podem deixar que es continuï deteriorant la democràcia; que no podem deixar de creure que un món millor és possible; perquè no podem deixar que la vida ciutadana no sigui entesa des del compromís i la responsabilitat política, és a dir, des del compromís amb l’altre, amb la ciutat i amb un mateix. I així arribarà un dia en què les tenebres deixaran pas a la llum, i un nou cel ens permetrà continuar treba...