ALES TRENCADES

A fora plou i a dintre també. La porta s’obre i ella comença a tremolar; el got de aigua rellisca trencant-se en mil trossets on veu reflectida la por. Sent com avança pel passadís l’olor agre de beguda. Les petjades són cada cop més sonores. Només obrir la porta de la cuina li pregunta si li ha comprat l’escuma d’afaitar; la dona fa un esforç perquè la veu li sortí del coll i li respon que no s’ha recordat. Ell li crida que no serveix per res; amb la mà dura dóna un cop a la taula i llença el dinar a terra. Ella es tira al sòl per recollir la destrossa i ell aprofita per llançar-se sobre ella, agafar-la pels cabells i amenaçar-la dient-li que mai més es torni a oblidar de les seves comandes. I així la llar en mans del maltractador es converteix en un camí ple de mines a punt d’esclatar. Elements domèstics convertits en armes llancívoles i punxants. La casa ha deixat de ser un lloc acollidor i segur per transformar-se en un infern on l’home violent: llança els plats a terra...