UN MÓN SENSE ULLERES VEU UTOPIES
El món ha obert els ulls i veu que els homes estem seguint un camí equivocat: desigualtats econòmiques, principi d’individualisme hedonista, manipulació del poder per part d’alguns, canvis climàtics...
Actuar sobre la realitat i canviar-la, encara que sigui una mica, és una manera que tenim de provar que la realitat és transformable. Treballar per una educació que connecti amb l’aprenentatge emocional, una educació que permetrà generar estratègies per transformar els conflictes des de la no violència. Una educació on puguem compartir els valors de la justícia, pau, convivència i solidaritat. Una educació basada en la pedagogia de la virtut i la imatge de l’altre com amic. Un món que potenciï els valors del diàleg i l’intercanvi, i es revaloritzin conceptes com la cura als altres i la tendresa. La tendresa passaria a ser un mur per a què l’agressivitat no es convertí en violència destructora, una possibilitadora per a acceptar al diferent, aprendre d’ell, i respectar el seu caràcter singular sense voler dominar-lo. Anar envers climes efectius on predomini la carícia social i on la dependència no hi sigui condicionada a què altre renunci a la seva singularitat.
L’educació a de tenir la missió de capacitar a cadascun de nosaltres sense excepcions, en desenvolupar tots els nostres talents al màxim, i a realitzar el nostre potencial creatiu, incloent la responsabilitat de les nostres pròpies vides i el acompliment dels nostres objectius personals. Un món on es desacreditin totes aquelles conductes socials que glorifiquin, idealitzin o naturalitzin l’ús de la força i la violència. Desitjar que continuï existint el món per a què continuï existint tota la bellesa del món és una ingenuïtat a la que no hem de renunciar.
Hem de tornar a creure en les utopies, no deixar que ens robem com a alguns els agradaria el dret de somniar per un món millor, per un món educat, en definitiva per un món en pau.
Actuar sobre la realitat i canviar-la, encara que sigui una mica, és una manera que tenim de provar que la realitat és transformable. Treballar per una educació que connecti amb l’aprenentatge emocional, una educació que permetrà generar estratègies per transformar els conflictes des de la no violència. Una educació on puguem compartir els valors de la justícia, pau, convivència i solidaritat. Una educació basada en la pedagogia de la virtut i la imatge de l’altre com amic. Un món que potenciï els valors del diàleg i l’intercanvi, i es revaloritzin conceptes com la cura als altres i la tendresa. La tendresa passaria a ser un mur per a què l’agressivitat no es convertí en violència destructora, una possibilitadora per a acceptar al diferent, aprendre d’ell, i respectar el seu caràcter singular sense voler dominar-lo. Anar envers climes efectius on predomini la carícia social i on la dependència no hi sigui condicionada a què altre renunci a la seva singularitat.
L’educació a de tenir la missió de capacitar a cadascun de nosaltres sense excepcions, en desenvolupar tots els nostres talents al màxim, i a realitzar el nostre potencial creatiu, incloent la responsabilitat de les nostres pròpies vides i el acompliment dels nostres objectius personals. Un món on es desacreditin totes aquelles conductes socials que glorifiquin, idealitzin o naturalitzin l’ús de la força i la violència. Desitjar que continuï existint el món per a què continuï existint tota la bellesa del món és una ingenuïtat a la que no hem de renunciar.
Hem de tornar a creure en les utopies, no deixar que ens robem com a alguns els agradaria el dret de somniar per un món millor, per un món educat, en definitiva per un món en pau.
Comentaris