MANS CREUADES

Creuem el carrer i sento la suavitat de la seva mà ferm.
L'autobús apareix per la cantonada;
pugem i mentre paga el bitllet em vigila de reüll.
Voldria seure sola però em seu a les seves cames,
algun dia les nostres mans seran llunyanes,
ara, m'empara amb cura i afecció.
Miro per la finestra, la gent camina de pressa,
quan sigui gran em perdre entre els adults.