PARAULES AMB AROMA

Llegiu-me perquè us parlaré d'amor. Aquell sentiment que dilata les pupil·les, que accelera el cor, que dulcifica la veu, que fa brillar l'ànima. Tu i jo fosos en una abraçada conjugant el verb amar: estimar i ser estimat; un viatge cap la terra desitjada del nosaltres. Sí, el vertader amor hipnotitza a través dels sentits: ulls que et miren, mans que t'acaricien, llavis que t'assaboreixen, oïdes que t'escolten, olors que t'atrapen. I si l'amor arriba a través d'un dels sentits, llavors el cor queda anestesiat. Aquells amants que es diuen adéu amb la seguretat que tornaran a trobar-se al minut següent, a l'instant següent, a la cantonada següent, a l'abraçada següent. En un racó del seu cor va començar la impaciència, la curiositat, el desig de tornar a veure'l un altre cop. No hi ha distàncies, ni terres ni mars, que pugui desdibuixar l'amor; és un amor que vola alt com els estels, ple de somnis i d'il·lusions, ple d'esperances ...

Un divendres d'hivern. Fred, molt de fred. Temperatures elevades que congelen el cor. Obre el moble bar i se serveix un whisky. A l'aparell de música sona la cançó d'un món feliç i altres cançons romàntiques. És una nit especial, una nit per a ella mateixa. La porta tancada. No hi ha sorolls. L'obscuritat embolica el menjador amb un misteri especial. Encén espelmes i una barita d'encens amb aroma de lavanda. Agafa la manta de llana de quadres vermells i verds, s'arrauleix al sofà. Se sent còmoda, en la llar, que poc a poc, ha anat reconstruint. El somni s'apodera de la Clàudia. Silenci. Al cap d'una estona piquen a la porta, la Clàudia, es desperta de cop, i una mica mandrosa obre la porta: - és ELL.

Els veus? Ja arriben. Dies de festa i companyia, d'imaginació i humor. Dies de felicitat compartida amb els éssers estimats al voltant d'una taula: escudella i carn d'olla, pollastres farcits i canelons, vins i caves, torrons i neules, nadales i cançons. Dies de nits estelades, de llumets de colors, de caliu de llar i, de mans entrellaçades. M'agrada el Nadal. Cada any una nova il·lusió, una nova esperança, un nou somni pengen al cel nadalenc. Del cor emanen bons desitjós i somriures tendres. Trucant a la porta. Obro. Ell ha arribat amb una bossa plena de caramels, xocolatines i regals. Un any més el Nadal està aquí. Puntual. Com sempre el dia 24. El miro amb el seu vestit vermell, la seva barba blanca, i el seu posat de felicitat. El convido a passar al menjador. Un avet enorme ple de branques perfumades, ple de garlandes i campanetes que dringuen amb sons de cristall, li donen la benvinguda. Davant el seu somriure sento com l'alegria s'apodera de les meves emo...

La Clàudia va agafar el tren amb destí a Sitges, anava al festival de cinema eròtic. Se sentia contenta, doncs aquest any participava com jurat al festival. L'any passat la seva pel·lícula "jocs desconeguts" havia quedat entre les tres finalistes. S'havia vestit de manera seductora: un vestit negre, molt ajustat, amb un prominent escot deixava entreveure un subjectador també de color negre; una discreta cadeneta brillant li donava un toc bufó. Les sabates de xarol l'apropaven al cel. Va pujar al tren a les deu del matí. Era un dia força assolellat. L'arribada de la primavera semblava prometre temperatures elevades. El tren encara no havia sortit de l'estació quan un home va aparèixer de sobte, no devia tenir més de quaranta anys, anava vestit d'Armani, i a la mà dreta portava un maletí de pell de color marró. Va entrar al compartiment, es va seure davant la Clàudia, i dissimuladament va adreçar una mirada a l'escot incitador de la dona, després la...

És un matí de dissabte. Al carrer el sol rellueix. Estem a la tercera planta de la seu del Partit al carrer Nicaragua. A l'escenari un cartell gris amb lletres vermelles, mostra el títol d'una conferència: "La Xina que desperta". Els companys i companyes del curs de postgrau de lideratge i gestió política i social, anem arribant de mica en mica, abrigats amb bufandes i guants. Venim acompanyants de paraules i fulls, d'idees i arguments. "El primer" diu en Xavier, el director de l'Escola Xavier Soto. El faristol acull al seu primer ponent, i així un darrera l'altre anem escoltant les diferents intervencions. De prompte, algú obre les portes d'un balcó del Ripollès, i un fred gelat es cola per la sala. Un vent monsó porta un missatge a l'Enric: aquell seria un dia d'aquells que sempre li acompanyaria en sa memòria , i amb aquests mots, ens introdueix en l'exposició del seu parlament. L'Enric amb un tot de veu enèrgic i amb una v...

Retalls de ciutat, Dormo a l'hotel. Bé. Quan sona el telèfon de la recepció per comunicar-me que són les set, ja estic desperta. Em vesteixo, baixo a prendre el desdejuni en la terrassa. Dono un passeig a prop del mar. La mar està tranquil·la. A la tarda vaig als cinemes nous de la Ciutat Europea del Bàsquet, i veig "El Orfanato". Surto del cinema a dos quart de nou, la pel·lícula m'ha agradat. La recomanaré. Pujo pel carrer President Companys en direcció a l'hotel. Abans de sopar escriuré la postal. Començo a escriure: Badalona és una ciutat increïble. He passejat per la seva platja i he trepitjat la seva muntanya. El seu port marítim comença a créixer. Està molt bé connectada: autobusos, tren, metro i tramvia. La ciutat Europea del Bàsquet m'ha encantat, però els misteris dels seus carrers medievals i romans m'han captivada per complert. Sí, té he comprat un regal al Corte Inglés, però ja el veuràs. Arribaré dimarts. Petons. Anna. He de començar a prepa...

Recordo les mil bombetes brillants de la teva mirada ficant-se en l'univers finit dels meus ulls. Recordo aquells dies de sorra, mar i vents suaus a la vora de la platja, quan el temps no existia i la ingenuïtat ens duia de la mà. Recordo el teu somriure encantador, les teves mans allargades de pianista i la polsera que duies a la mà esquerrana de color blau; el color dels àngels com el teu nom. Recordo la teva mirada penentrant, tot just quan una llàgrima va saltar dels meus ulls, i es va paralitzar convertint-se en un somriure de pluja. Recordo la tarda que estàvem asseguts al bar de La Rambla, aquell que tenia penjats quadres mariners a les parets, i es va caure la coca-cola damunt del meu vestit blanc, i com va botar l'espurna del meu cor. Recordo aquelles tardes de música, de llibres, de llargues conversacions. Aquells anys d'estudis a la universitat, d'emocions i projectes compartits. Aquell temps on la joventut evocava les seves millors paraules, i fantasiavem...

Després del sopar i un exquisit dolç de nata, s'apropa el moment de la conferència. Un home, sembla un àngel. Ho és?. No deu tenir més de trenta i cinc anys d'edat, amb camisa blava, i gestos suaus, desprèn quelcom incitador. És el protagonista de la nit, una presència generosa que sap captar, des del primer moment, la nostra atenció. La llum de la farola, al seu darrera, li envolta d'un halo de claredat. De cop pujo de la terra al cel, per escoltar la seva intervenció. Ve a explicar-nos el Pla de Govern de la Generalitat. Entre cafès i infusions ensucrades, recullo alguna de les idees exposades; ens assenyala que el pla de govern és una figura de referència, un document escrit. En relació a aquesta darrera idea ens parla del poder de la paraula, i diu que no poden fugir de la paraula escrita, i comenta que tots els mitjans de comunicació es van fer ressò d'aquest Pla de Govern. Ressalta que la paraula té un poder màgic, és cert, recordo un poema: ______________________...

Benvolgudes amigues i amics: Us volem avançar que els propers dijous 15 i 21 de novembre Saltamartí llibres farem presentacions de dos nous llibres de dues badalonines. Mes endavant us enviarem informació més concreta de cada una d’elles. El dia 15 de novembre presentarem el llibre de Mari Carmen Lozano : POESIA BLAVA editat per la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Badalona) dins la col·lecció Dones amb empenta. La presentació la farem dijous 15 de novembre a les vuit de la tarda a Saltamartí llibres. El dia 21 de novembre a las 8 de la tarda presentarem el llibre d’Eva Santana: CANVIAR DE PLANETA editat per editorial Columna Jove. El llibre el presentarà l’escriptor Francesc Miralles. La presentació la farem dimecres 21 de novembre a les vuit de la tarda a Saltamartí Llibres. Ens agradarà molt que ens acompanyeu. Sílvia i Gerard Saltamartí llibres Canonge Baranera 78 08911 Badalona tel 93 384 00 71 saltamarti@saltamarti.com www.saltamarti.com

E l temps avança i jo l'acompanyo. Miro enrera i em trobo amb la seva mirada de mar i fred, de blau i gris. De vegades, penso en ell. Agafo paper i pren nota de les meves impressions: la seva manera lliure de vestir, les seves ulleres de disseny, les seves dissertacions, les seves afeccions, i per damunt de tot les seves paraules, el seu llenguatge, la seva manera de ser i de viure. Tolstoi diu que el temps no existeix, però jo tinc consciència de record de tot el temps en què no he vist aquells ulls de mar. Visc en un present infinit, que mor a cada instant, i intento atrapar fragments d'un passat finit. Dins dels meus records sorgeix el relat d'una història maquinada; una narració solcada per onades de ficció. Una ficció que procedeix del regne del jo, de l'ànima, del cor i de la ment. Aquesta quimera m'atorga la facultat de veure coses que no són, i donar vida a un subjecte novel·lat amb ulls de mar i roig. Accedint al llenguatge, abandono la meva condició solità...

Des de què et vaig veure, vaig quedar excitada, volia escriure't, ficar-lo en un paper. He tret la punta al llapis i he començat a escriure't. La teva manera de parlar em va provocar, el so de la teva veu es va esmunyir per la meva pell com la mantega al pa, i una petita ficció invisible va començar a germinar dins de la meva ànima. Un conte amb protagonistes inventats, hipnotitzats per una música màgica, ballen el ball de l'eternitat. He decidit narrar aquest relat per a què quedi gravat en els arxius de la immortalitat literària, allà on sempre podré anar a trobar-te i mirar-te. És el mirall infinit d'una història d'amor amagada.

Després d'un llarg viatge en avió, la Clàudia va arribar a l'habitació i es va despullar. No va voler treure la camisa blanca de seda de dormir, que estava sota el coixí. Directament es ficà al llit coberta només per la lleugeresa del llençol on començà a acaronar la pell del seu sexe mig adormit, i es deixà endur per les seves fantasies. Aquell era un joc en solitari, un plaer individual... plaer de dona. Sentí com el seu sexe es convertia en un vaixell navegant, en onades tèbies de plaer que anaven sobreposant-se. Un gust infinit s’apoderà de cada un dels racons de la seva intimitat. Va prolongar el goig fins l'infinit; unes gotes de suor solcaven el seu front, i un orgasme individual va venir al seu encontre; una alegria immensa va recórrer el seu cos. Va ser un orgasme intens, enèrgic. Després va arreglar el llençol i es va dormir deliciosament.

Una bufada de vent de tardor em porta el record d'un viatge: Atenes. La ciutat blanca, la ciutat de la deessa Atena, la ciutat de Pèricles, Sòcrates, Plató i Fídias; la ciutat on es van establir les bases del règim democràtic; la ciutat que es va convertir en bressol de la filosofia, la retòrica, el diàleg, i per damunt de tot, la paraula. De tots els esdeveniments que em ballen pel cap, agafo el dia en què vàrem anar a visitar l'Acròpolis, coronada pel Partenó. Recordo que els meus sentits es van quedar hipnotitzats davant de tanta bellesa; entre el groc del sol, el blau intens del cel i el blanc trencat de les columnes del Partenó, sorgien altres colors més intensos, el vermell del desig, el rosa de l'amistat, tonalitats reals que saltaven davant els meus ulls per tal de ser capturades dins del meva retina i el meu cor. Hi ha records que duren una eternitat! Havia llegit en un llibre sobre Atenes, que a l'any 510 abans de crist, l'oracle de Delfos havia sentenciat...

Escriure per a què? escriure per aprendre buscar caracteritzar dissenyar educar fomentar guixar humanitzar inventar jugar laborar llegir magnificar novel.lar obsequiar poetitzar questionar redactar seduir transformar universalitzar viure xerrar zelar ................ Escriure per AMAR

És el professor. Un home prim i esvelt. Els cabells castanys una mica llargs cobreixen la seva front. Va vestit amb texans foscs i una camisa blanca amb ratlles molt primes de color blau marí. Pronuncia les paraules amb un to de veu relaxada. Un rostre de línies dolces, de faccions tallades com si fossin la creació d'un escultor renaixentista, que deixa que l'aire acaroni la força del marbre. La seva tendresa en el gestos domina l'expressió de la seva cara i de les seves mans deixant entreveure una personalitat cordial i propera. La seva mirada aporta al conjunt un aire magistral. El professor pregunta: - Qui ets?, senyalant una fotografia projectada en la paret. És ell, en Xavier, el jove que va ser el Primer Secretari de les Joventuts Socialistes de Catalunya. De prompte, em sorprèn a mi mateixa evocant imatges d'un passat llunyà: " L'Eugeni D'Ors, l'institut situat al barri de Sant a Roc a Badalona, el bar i els primers cigarrets, les classes i els ...

COLOR DE LLÀGRIMES, Va sentir la necessitat de tancar-se a la seva habitació, tan sols ella, els seus llibres i els seus records. Va pensar en ell i es va preguntar, des del seu silenci, com li hauria anat l'estiu. Va seure al vell sofà, va deixar reposar el cap i va tancar els ulls. A l'obrir-los, l'obscuritat s'havia apoderat de l'habitació, va encendre el llum. Se sentia una mica mandrosa però va encendre l'ordinador, volia mirar els correus electrònics, cap d'ells va donar senyals de rellevància. Va connectar-se a Internet, i va escriure al cercador de google: "relats". Després d'una estona de no veure res interessant, quan estava a punt d'abandonar la recerca, els seus ulls curiosos es van topar amb un text: _________________________________ "Un dia més Li-Luan mirava la tela blanca. Sempre pensava que algun dia pintaria la seva gran obra mestra. Aquesta era la il·lusió que l'empenyia a continuar pintant, malgrat la difícil ...

L a meva mirada, de cop, va ser segrestada per una presència, i et vaig conèixer. No em vas mirar. Em vaig dir a mi mateixa que semblaves interessant. Bé, ja començava a fer volar cometes. S'obria una escletxa de llum dins de l'obscuritat del meu cor. Em vaig descobrir desitjant els teus llavis - Massa!. Estava envoltada per onades de fantasia que anaven des del teu distanciament a la meva atracció en un absolut secret.

Plovia amb força quan va aparcar el cotxe davant de casa d'Anna. Sentia por. Només eren les cinc de la tarda. La tempestad havia desdibuixat del cel la llum i semblava de nit. Dins de la casa, l'Anna llegia tranquil.lament, ignorant d'una visita inesperada. El tritllejar de la pluja en la finestra produïa una música fantasmal. Quan va sonar el timbre de la porta es va sobresaltar "qui seria?". Va aixecar-se del sofà i abans d'obrir la porta, va mirar per l'espiera, "que feia ell allà?", que voldria, el millor amic de la seva germana? - Hola Carlos. - Hola Anna. Venia a proposar-te si volies anar al cinema? Al costat de la porta i amb veu dubtosa es notava que en Carles estava neguitós. - Quan? - El dissabte a la tarda. - Quina pel.lícula t'agradaria veure? - L'estranya que hi ha en tu de Neil Jordan. - Perdona, vols passar? - No, no gràcies. Tinc una mica de pressa, el cotxe està en zona blava i no he tret cap tiquet.Vindré a buscar-te el...

Llevo tu corazón conmigo lo llevo en mi corazón nunca estoy sin él, alla donde voy, vas tú querido y todo aquello hecho sólo por mi, lo haces tú, mi amado. ------------------------------ No temo al destino porque tú eres mi destino, mi amor, no quiero ningún mundo pues hermoso tú eres mi mundo, mi fiel. ------------------------------- He aquí el mayor secreto que nadie conoce, he aquí la raíz de la raíz y el brote del brote y el cielo del cielo, de un árbol llamado vida, que crece más de lo que el alma puede esperar ....................................... o la mente ocultar, ..................................... .. es la maravilla que mantiene ..................................... .. las estrellas separadas. . ...................................... Llevo tu corazón, ....................................... lo llevo en mi corazón. .......................... e.e. cummings

A l despertar allò primer que va veure va ser el seu semblant relaxat, els cabells revolts descansant damunt el coixí; dormia profundament. Les espelmes de la nit s'havien consumit. Va aixecar-se del llit clandestinament. Havia entrat en aquell pis desordenat com una tímida carabassa i sortia com una princesa encantada. El somni d'una nit d'estiu havia finalitzat, i al tancar la porta d'aquell pis tot quedaria com un gran secret. Va baixar les escales fregant el terra, els seus peus volaven... Ring, ring, ring - Si, qui ets?. - Hola Anna. - Hola Sara, com estàs?. - Bé Sara bé. - Vols dir? Et sento la veu una mica estranya. - No, no! Només és que no he dormit massa bé aquesta nit. - Per què em menteixis? Ens coneixem fa molts anys com per saber que et passa quelcom. - Ets una bruixa! Si tens raó, però no és res que no tingui solució. Per abreviar t'avançaré que ahir a la nit em vaig deixar en dur i em vaig embolicar amb el Director de la meva oficina. - Què dius!!! T...

El cranc: Va agafar el tren de les 19.00 h. amb destí a la Bonanova, on hi tenia el seu estudi apartament. Allà escrivia, pintava, imaginava i ... Era una habitació amb el terra de fusta, amples finestrals, quadres paisatgístics, una llar de foc, un sofà acollidor ple de coixins i una impressionant biblioteca. Feia només deu minuts que havia arribat, quan el telèfon va sonar. - Vols que vingui? - Si, clar. - T'enyoro. - Jo també. - Avui podràs quedar-te una mica més? - No, ja saps que no puc. Intentaré fer quelcom per la setmana vinent. - Com portes la novel·la? - No vull deixar d'escriure, però tampoc voldria continuar acumulant paraules sense cap mena de sentit. Estic una mica cansat d'escriure coses que ningú llegeix. - Bé, no m’agrada sentir-te deprimit, no donis marxa enrera que no ets un cranc, el futur s'escriu caminant cap endavant. No trigaré; espero que quan arribi estiguis molt mé...

Observem callats com llegeix el seu escrit: els seus cabells curts, les seves ulleres blanques de disseny. S'asseu còmodament a la cadira, i beu una coca-cola. Porta un vestit diplomàtic, camisa i pantalons de color negre. Els seus ulls no paren de moure's mentre les paraules surten del seus llavis riallers. En els silencis, entre línies, deixa corre alè d'interrogacions. El jardí literari acull entre els seus arbres els primers passos d'un desconegut escriptor. Tot l'anterior és ficció. Fa uns dies vaig rebre per correu postal el primer projecte de novel·la de l'Eulàlia. Vaig començar a llegir-la entusiasmada, volia saber quin seria el final de la seva protagonista: la Clara. Sona el telèfon és la Susagna. - Hola Mar - Hola, si ja sé que és una mica tard, però et trucava per dir-te, que m'he trobat aquesta tarda amb la Mar, i ens ha convidat a tots els/les ATENEISTES a la inauguració del seu restaurant. Te'n recordes que va dir que ens a...

És agost. A Felippo li agraden les vacances. És dissabte i surt al camp a passejar. Veu com els raig de sol es colen entre les fulles dels arbres, com les papallones blaves i blanques ballen al seu voltant. Olora el perfum de les herbes i flors. Travessa una part del bosc encantat; es deté admirat. Durant una estona el mira. Està quiet, net, sense taques, brillant com un mirall resplendent. Mentre la seva mirada descansa, en l'aigua cristal·lina, sent el frescor de l'herba entre els dits dels seus peus. Se sent feliç. El temps s'ha detingut a la vora del llac.

El vaixell era una monada de disseny, i ell un insòlit navegant, amb amples espatlles. Aquella nit de lluna plena després de sopar i amb la copa de xampany a la mà, ella va llançar la vergonya per la proa, i els sostenidors i les calces a terra, mentre caminava, silenciosament, despullada envers el cos del mariner. Ella va entreobrir els llavis, i va sentir el sabor del xampany llenegant per la seva gola, i les mans del mariner costejant el mar del seu plaer.

Ja fa més d'una setmana que he tornat de vacances; mentalment, encara em passejo pels paisatges visitats i les llunes argentades. El futur més immediat em recorda que aviat, el dia 11 de setembre, un any més, es trobaré amb tots els meus companys a la Plaça de La Plana (una plaça plena de vida, de grans i de petits) per celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Tots junts cantarem els Segadors: " Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena! Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba! Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Ara és hora, segadors! Ara és hora d'estar alerta! Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines! Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! Que tremoli l'enemic en veient la nostra ensenya: com fem caure espigues d'or, quan convé seguem cadenes! Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! " Cinc dies després, el diumenge...

Parlem el llenguatge del plaer, mirant-nos detingudament. Sento la tendresa de les teves mans, allisant els plecs de la meva pell. Ens va vestint l'amor amb el seu instint carnal. Desemboliques les meves interioritats fent-les sortir del seu amagatall, i del meu cos ple de desig neix un univers ple d'estrelles argentades. Dentades de plaer, empremtes invisibles que habiten el meu cos. Onades de plaer arriben a la nostra vora, agitant-nos pell contra pell, foc contra foc. Em sento ardent de somriures, d'alegria, de plaer, d'amor.

Màgica utopia Va prendre el llapis i va deixar que unes quantes paraules rellisquessin lliurament sobre el paper: "Una societat es construeix i es descontrueix en un par de segons, per això en societats obsessionades per allò material és precís comptar amb utopies, amb màgia, amb alquímia, amb imaginació, amb poesia, amb educació, amb cultura... Necessitem crear, inventar societats veritables, on els detalls tinguin cabuda, on es cregui que les coses poden canviar, on un sentiment interior ens faci veure allò de bo que tenen les coses, on puguem escampar la nostra mirada més enllà del nostre cos, on el tu es convertí en jo i el jo en tu, on puguem veure aflorar llàgrimes lleures en la mirada d'algú per recordar-nos, que més enllà de la realitat, les utopies existeixen. Necessitem societats il·lusionades, amb mags que a través del pensament, la paraula o l'acció, construeixen societats on les desigualats tinguin menys cabuda, societats on hi hagin menys violència, menys pob...

C ultura i humanitats, festa i cultura. Tal i com va declarar la Unesco a l’any 1982 la cultura és el conjunt de totes les formes de vida i expressions d'una societat determinada, inclou costums, pràctiques, codis, normes i regles de manera d'ésser, vestir-se, religió, rituals, normes de comportament i sistemes de creences. Des d'un altre punt de vista podríem dir que la cultura és tota la informació i habilitat que posseeix l'ésser humà. El concepte de cultura és fonamental per a les disciplines que s'encarreguen de l'estudi de la societat, en especial de l'antropologia i la sociologia. La cultura dóna a la persona la capacitat de reflexionar sobre si mateixa. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d'ella discernim els valors i efectuem opcions. A través d'ella la persona pren consciència de sí mateixa, es reconeix com un projecte no finalitzat, posa en qüestió les seves pròp...

L'anell verd, Vinc d'IKEA, la botiga de mobles i decoració. Són les quatre de la tarda. Un sol resplendent il·lumina la ciutat. Miro des de la finestra del cotxe, com es mouen les fulles dels arbres frondosos i com brilla la gespa verda dels jardins. A vegades, penso que no ens detenim massa en la natura bella que té la ciutat. Miro un jardí, amb forma de rectangle, decorat amb petites flors: blanques i vermelles que contrasten amb la gespa ben retallada. Continuo el meu recorregut, i una mica més avall em trobo amb el parc de les Muntanyetes, els seus arbres, el seu llac i els brolladors. Un parc modern al servei dels ciutadans. La circulació automobilística va avançant, i arribo a la benzinera de LLoreda, al costat esquerra veig una zona de jocs per la canalla i un altre jardí, ben decorat, ple de flors rosades. Sense dubte, penso en la importància que té en les ciutats la restauració ecològica i paisatgística d'espais que milloren la qualitat ambiental de la ciutat i pro...

Quan els ulls d'Àngel es van trobar amb els de la dona, va sentir que guardaven un secret inconfessable. Encara era jove, amb la boca petita i tendra. Un coloret suau cobria les seves galtes. Va pensar que era una dona bastant atractiva. El dolç olor del seu perfum omplia l'aire. - Hola, em dic Àngel. - Encantada, em dic Anna. Àngel no va poder evitar fixar-se en les seves cames. La seva veu sonava amb melodia, les consonants i les vocals ballaven la dansa dels set vells. Des dels dies d'estudiant universitari a la facultat d'enginyeria informàtica fins la seva direcció general a Vodafon sempre s'havia considerat un expert en bellesa femenina, i encara ho continuava essent. Aquella dona no cabia dubte li havia fascinat. Sí, quelcom en aquella mirada havia despert la seva inquieta i moguda curiositat. - Quan la meva veu calli amb la mort, el meu cor li continuarà parlant! - Tagore? - Si, Tagore. - Li agrada? - Si, encara que penso que li manca rigor intel·lectual, é...

Veig un vaixell blau, recordo els noms dels planetes més brillants: Mercuri, Venus, Marte, Saturn i Júpiter. M'assec a la sorra i miro el cel, em trec les sabates, la sorra està calenta, em reconforta els peus, ara que fa calor. Sento l'olor a mar, lluny resten altres sorolls, altres veus. Miro als joves adolescents en les seves primeres trobades, en els seus primers petons. Passejo per la vora de la platja, recullo pedres de diferents colors i mesures; una pedreta que té les cantonades polides de color marró em porta a la memòria els ulls d'en Felipo, i penso en les seves màximes: "el dia passa volant", "llegeix, la cultura et fa lliure", "creu en allò que facis"... Són dos quart de quatre, no hi ha massa cotxes circulant. El carrer està absent de progrés i negocis, d'interessos i poders. El temps s'ha detingut, i un semàfor en vermell em permet pensar que em deixat de mirar a les estrelles per no mirar en lloc.

L i agrada el vi negre i el bon menjar, escoltar el vent, mirar per la finestra el dies de pluja, passejar a la vora del mar, asseure's a escoltar el silenci, preparar cafè negre pels matins. Els homes i l'escriptura. Ella és així. El teatre està ple. Abans que comenci l'estrena, un home surt a l'escenari per informar al públic que el començament de la funció es retardarà uns vints minuts aproximadament, per problemes tècnics de muntatge. Els amics de l'Anna havien aconseguit, feia més d'un mes, localitats en la sisena fila. En Jordi, la Maria, en Josep i en Xavier han decidit aprofitar el temps per anar a prendre alguna cosa a la cafeteria del teatre. – Què vens amb nosaltres? Ella declina la invitació, prefereix continuar engolida a la butaca vermella de vellut. Obre la bossa de pell, del seu interior treu una petita llibreta negra amb incrustacions geomètriques de colors brillants i un llapis; deixa que la seva imaginació deambuli pel vell teatre: ...

Va ser un diumenge al matí que, junt a un amic, vàrem sortir per primera vegada a caminar. Vàrem començar per Les Rambles, que començaven a mostrar el seu esplendor de primavera, repleta de gent: uns passejant, altres asseguts prenen el vermut. Les parades d'artesania, de venda de flors, i els pintors amb les seves obres, davant l'escola del Mar ens vam donar nostàlgies de records mig oblidats. Vàrem arribar fins el carrer Prim i vàrem continuar caminant pel carrer de Santa Madrona, i allà ens vam asseure a contemplar des d'un banc de disseny, les esteles que adornaven el cel. Badalona és molt més que un conjunt d'edificis, carrers i places. Un cop Cortázar va preguntar: - què és un pont? i es va respondre "un pont és una persona creuant un pont". La ciutat, ho mateix que els ponts de Cortázar, són persones caminant, passejant pels seus carrers. Són escenaris de trobades i decepcions, d'amors i odis, són també escenaris de grans soledats. Badalona és tot a...

Al nostre protagonista li agrada el vi, la lectura i la política d'esquerres, la dreta no. La conversa transcorre entre el seu té amb llet i el meu amb cafè. Diu que la dreta d'aquest país no sap fer política, que només saben dir mentides. Sap parlar, jo no dic res, l'escolto amb tots els meus sentits. Em parla de la globalització, em diu que el món modern amb les seves crisis de valors necessita tornar al terreny de la conciliació, del diàleg, de tornar a prioritzar les relacions humanes, a ser bons veïns, a tenir cura els uns dels altres. Tornant al tema de la mentida li pregunto si mentir dóna poder, llavors ell em diu que la mentida és afirmar quelcom que sabem que és fals, amb la intenció d'enganyar o confondre; al mentir, el mentider vol engrandir el seu propi poder per reduir el de l'altre. Penso en la importància de la veritat per una cultura pública honesta i, finalitzo el meu cafè, afirmant, que el polític que menteix és un enemic de la democràcia.

En Badaluna s'escolta a un ocell que canta a la vida de la gent, a l'amor de la gent, al paisatge de la gent, pedaleja imaginant, és un ocell de molts ritmes, sons i colors. No és de la muntanya ni de mar, no és de cap lloc, és de tots els racons i de tots els cels... i, canta amb la música de la muntanya i captiva amb el remor de la mar, la dels pescadors. I quan canta, la ciutat es torna màgica, atrapa, acarona la seva pell i es filtra pel cor de la gent per atreure somriures, per trastocar els sentits, per conquistar... I quan pedaleja per Badaluna diu: Deixa'm que et conti ciutadà, deixa'm que t'expliqui el destí de l'horitzó que mostra una nova realitat la dels vells i la dels nous ciutadans i, l'amistat. Deixa'm que et conti Badaloní, ara que olorem el perfum d'un nou temps, ara que veiem un paisatge ple de reptes i d'oportunitats. Deixa'm que et conti ciutadà, deixa'm que et parli del civisme i dels valors que ens uneixen en la co...

" La plaça plena de gom a gom. Els sol i els coloms s'afegeixen a la concentració. Silencis d'atemptats, silencis d'assassinats, silencis de pors. Silencis. Morts de fills a mans dels pares, maltractaments de dones a mans dels seus marits o parelles... que ens està passant en aquesta societat benestant? Vivim en una societat que proclama a veus alçades conceptes com igualtat, solidaritat, llibertat, justícia social i, malgrat això cada cop més sovint s'està perdent el respecte entre les persones, el respecte de la col·lectivitat, de la persona envers la persona. Vivim en una societat que permet un cert grau de violència quotidiana, petites violències silencioses que subsisteixen amb normalitat: deixem de creure en algú i l'arraconem per a què es vagi eixugant de mica en mica; deixem d'estimar algú i en lloc de voler la seva felicitat, volem la seva destrucció. La plaça, ens acull una altra vegada. La plaça és el lloc de concentració de emocions compartides...

Ring, ring, sona el despertador, són les set del matí, un nou dia per endavant. M'aixeco del llit mig dormit. A la sala de bany, la bàscula em desitja els bons matins i una veu electrònica em diu que hem engreixat un quilo i mig; em quedo quiet mirant la xifra vermella que no resta de parpellejar. Recordo que fa tan sol un parell de mesos va començar un nou any i, amb ell un altre cop els nous desafiaments a la meva voluntat: fer dieta, esport i, deixar de fumar entre d'altres. Lluny queda el brindis de cap d'any de bona voluntat i la realització de tots els meus desitjós materialitzats. Ara ha arribat l'hora de la veritat i, davant les bones intencionalitats s'imposa l'execució de les mateixes. Sé que necessito i necessitaré una dosis d'energia extra, per a què dia a dia els meus hàbits canviïn i, pugui trencar amb les meves inèrcies quotidianes: el cigarret amb el primer cafè del dia i el segon a l'oficina i el tercer..., la cervesa amb els amics, els ...

Badaluna té clar que la felicitat resideix en les petites coses que ens envolten. Creu en la satisfacció espontània i inesperada que produeixen els petits plaers i sap que les grans expectatives no satisfetes poden comportar desil·lusions. Li agrada barrejar allò transcendental i allò intranscendent, allò espiritual i allò mundà. Badaluna vol ser feliç i, per això té clar que és important gaudir del seu propi oci. 1.- Aquí i ara: "La vida és allò que et va passant mentre tu t'empenyés en fer altres plans" ( John Lennon). Badaluna sap que allò que fa en cada instant determina, la seva felicitat futura i, la qualitat dels seus records passats com ciutat. Passeja pel port. 2.- Ella mateixa: "Allò que el savi desitja, el busca en si mateix, el plebs el busca en els altres" (Confucció). Sap que la seva felicitat depèn del coneixement que té de les seves necessitats i, de les seves limitacions. No té por a ficar-se als racons de les seves interioritats i allunyar-se d...

Gotes de memòria El cel porta el vestit gris. Al meu voltant el silenci cobreix la meva solitud. L'ordinador, jo i, els meus records. Deu imatges formen una part del mosaic de la meva infantesa: - Em vaig ficar sota el llit. Estava molt espantada. Devia tenir quatre anys. Ja estava farta d'aquella senyora gran que totes les tardes venia a casa a posar-me la penicil·lina. Era la practicanta. La meva mare em cridava que sortís d'allà i, jo li cridava que quan marxés la senyora de l'agulla. La infermera desesperada per la meva tossuderia va anar-se'n i, jo vaig sortir del meu primer amagatall. - Les llibretes, les gomes, la maquineta per treure la punta als llapis, els retoladors, els colors i les plomes. M'agradava que la senyoreta Júlia volgués ensenyar-nos a escriure en ploma, deia que així tindríem bona lletra i escriuríem bé. A la meva mare no li agradava tant aquest sistema didàctic, perquè dia si i dia no, al sortir de l'escola anaven a visitar la pape...