PEDALEJANT BADALUNA IMAGINA

En Badaluna s'escolta a un ocell que canta a la vida de la gent, a l'amor de la gent, al paisatge de la gent, pedaleja imaginant, és un ocell de molts ritmes, sons i colors. No és de la muntanya ni de mar, no és de cap lloc, és de tots els racons i de tots els cels... i, canta amb la música de la muntanya i captiva amb el remor de la mar, la dels pescadors.
I quan canta, la ciutat es torna màgica, atrapa, acarona la seva pell i es filtra pel cor de la gent per atreure somriures, per trastocar els sentits, per conquistar...
I quan pedaleja per Badaluna diu:

Deixa'm que et conti ciutadà,
deixa'm que t'expliqui el destí
de l'horitzó que mostra una nova realitat
la dels vells i la dels nous ciutadans i, l'amistat.

Deixa'm que et conti Badaloní, ara
que olorem el perfum d'un nou temps,
ara que veiem un paisatge ple de reptes i d'oportunitats.

Deixa'm que et conti ciutadà,
deixa'm que et parli del civisme i dels valors
que ens uneixen en la convivència,
del compromís i la responsabilitat.

Badaluna es torna sentiment i molts trobadors parlen d'ella i, veuen en les seves històries i en la seva gent, mirades que sedueixen, gestos delicats i somriures apassionats...
Badaluna així la criden i així la volen, no importa si aquest és el seu veritable nom, allò realment significatiu serà que les històries dels seus ciutadans li continuen donant el sentit meravellós d'allò que significa un ésser humà. Aquesta és la seva llum!