PARAULES AMB AROMA

M’arronso entre els llençols i em dormo plàcidament. Crec que en total, al llarg d’aquesta nit, he somniat cinc vegades amb Teseo, un home intel·ligent, interessant, increïble, “IN”... no em canso de repetir-lo, divertit, amb expressió seductora i loquaç. En el primer somni jo pujava per una escala llarga. Teseo parlava amb mi acaloradament. No recordo bé el tema, però si allò que ell anava repetint: - ets una atrevida, una inventora de fantasies alienes; i a demés tot és mentida. Jo li deia que era veritat, li ensenyava els papers i ell els agafava i els trencava. En el segon somni estava a dalt de l’escala. Al front havia una porta. Teseo s’apropava a mi i em somreia amb picardia. Jugava. La seva broma era apropar-se cada vegada més a prop, envaint el meu espai vital. La broma acabava amb una forta riallada i jo em despertava. En el tercer somni obria la porta. Estava seguda llegint a Anna Saine, en un banc de la plaça Amèrica i Teseo estava segut al meu costat. Començava a explicar...

L’ordinador que em van regalar un Nadal. Recordo tenia un ratolí petit i blanc era màgic fer-lo córrer per la finestra virtual i veure que en algun moment em trobaria amb un àngel amb llampecs clars. M’amagava de tothom esperant en la intimitat encendre’l i trobar-lo. Recordo l’àngel que vivia al meu ordinador.

L’hivern és el temps de la nostàlgia, cobreix amb la manta els records. Carta d’amor, Les sento arribar cada dia una a una plenes de paraules. Arriben ben adreçades, (no es perden a ningú racó a ninguna cantonada), a la correcta direcció, la que uneix carrers del nord i carrers de l’est. Venen carregades com si fossin Santa Claus de joguines de vius desitjos de somnis blaus i fantasies enlairades. Les sento arribar sigil·losament són cartes d’amor són paraules vives.

El guia, Si jo t’escrigués, la meva paraula et donaria a la mirada, rotonda i segura. T’escric i la meva lletra es confia en aquest parlar incert d’hores cegues. Et torno a cridar cada dia, cada instant. T’espero amb les mans obertes. Véns de lluny, de camins marins; puntual acudeixes a la meva invocació. Amiga d’un destí desconegut, recorro els passadissos d’un cel infinit cercant l’adreça de l’àngel etern. Núvols vaporosos s’apropen a mi per despitar-me del camí que he de seguir. Sempre per ventura l’atzar s’apodera de mi i Déu m’espera per guiar-me fins a ell: l'àngel etern.

“A vegades una veu reconeguda, una aroma càlida, una estranya melodia, un to acord, un contacte que lliga, com virtualitats invisibles els nostres dits escriuen i em sembla que és la paraula estimada”.