POEMA

“A vegades una veu reconeguda,
una aroma càlida, una estranya
melodia, un to acord,
un contacte que lliga,
com virtualitats invisibles
els nostres dits escriuen
i em sembla que és
la paraula estimada”.
Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.
Comentaris