ELS REIS MAGS D'ORIENT

Sophia és una jove enredaire a la que li agrada molt fantasiar, està mirant fixament quelcom al cel; la seva germana que és més racional, li diu que vagi a dormir que ja és tard, però Sophia es demora; el conta a la seva germana que ha vist una estrella molt brillant i gran al cel, i que sembla un platet volant. La seva germana, cansada de les seves exageracions, la reganya per ser tan mentidera, i encarar que Sophia insisteix, no la fa ningú cas. Finalment Sophia es va a dormir, una mica trist perquè la seva germana mai la creu, però al poc temps escolta que truquen a la porta, i Sophia s’aixeca del llit i obre i torna amb una notícia increïble: a la porta hi ha un Rei, amb un camell.
La seva germana s’emprenya com mai s’havia enfadat, i Sophia torna a mirar ha veure si ha estat fruit de la seva inquieta imaginació, i veu que si està el Rei que havia vist, feia un instant, i torna amb la notícia de què no tan sols hi ha un Rei sinó que ara són dos; nou empipament de la seva germana i nova comprovació de Sophia, que torna dient que ara si que no la creurà gens: són tres Reis els que estan a la porta de casa seva.
La germana bastant enutjada, s’aixeca, però a l’obrir la porta es queda sorpresa i fa passar al tres Reis que duen regals per a un nen que deu néixer aviat. Venen acompanyats per un patge morè que porta una petita arracada brillant a l’orella esquerrana.
La germana s’esforça en arreglar una mica el menjador per a què els Reis puguin descansar, però no els pot donar més espais, doncs, no hi ha llits suficients per a tothom. Els Reis la tranquil·litzen, dient-li que passaran la nit còmodament als sofàs, i després reprendran el seu llarg viatge. Sophia inquieta fa algunes preguntes als Reis. El Rei Melchor li mostra els seus tresors, que guarda en una caixa vermella, entre els que hi ha un llapis daurat, i Sophia es queda bocabadada. El Rei és una mica sord i les preguntes que Sophia li fa no les entén bé del tot; el Rei Gaspar intervé per anar aclarint una mica la conversa. Després Sophia es dirigeix al Rei Baltasar i el pregunta més coses, que el Rei li va contestant amb una lògica esclafadora.
Més tard, quan la lluna il·lumina plenament el cel, Sophia i la seva germana marxen a dormir, i els Reis dormen sobre els seus seients. La germana, abans de què el somni arribi, rumia quan li agradaria a Sophia el llapis daurat que porten els Reis pel nen petit, i s’aixeca del llit i es dirigeix al cofre i l’obre per tornar a veure´l. El patge que està observant-la, creu que se’l vol quedar i comença a cridar, es forma tal aldarull que tothom es desperta. Sophia, li diu al patge que la seva germana no anava agafar el llapis daurat; els Reis Intervenen i posen pau a la discussió i al mal entès. Aviat queden clars els motius de la germana de Sophia i tothom torna de nou al llit. Abans que el primers raig de sol es deixen notar, els Reis marxen. Sophia vol anar amb ells i saludar al nen que ha nascut, i al posar-se l’abric nota quelcom a la butxaca i fica la mà trobant-se un llapis daurat. Com elles no tenen molts diners, i no poden portar-li quelcom al nen decideixen regalar-li unes estimades paraules escrites amb el llapis màgic:

“ Hi ha un nen petit que viu
on la imaginació pot accedir,
és el món de les estrelles,
és el món del cel,
on la màgia de l’amor,
fa que tots puguem anar”.

Amb el permís dels personatges del conte, he agafat el llapis daurat per escriure als meus amics/gues: us desitjo un bon dia de Reis, que us portin molts regals, però sobre tot que continueu amb el millor regal del món: “vostre gran cor i el somriure dels vostres ulls”.