ROIG.NET

Un dissabte al matí. Un matí assolellat com un dia de primavera, un cel clar com una piscina transparent i un dia per endavant. Va agafar el tren, aquell que passa de llarg com la vida, per anar a la primera trobada de Red Net. Anava a submergir-se a la intricada societat del coneixement i es va quedar atrapada a la xarxa. Quan va arribar encara no havia començat, la gent anava arribant i anava buscant el seu lloc, uns minuts després, quan la sala ja estava quasi plena un home alt amb veu profunda i aire informal, va donar veu al silenci de la sala. Era un d'aquells homes que saben captar atencions i va començar la seva intervenció. Davant seu uns fulls amb guió, restaven a l'espera d'alguna ullada per part dels seus inquiets ulls, però la seguretat del seu discurs els va deixar descansar.
Amb veu clara va dir que aquella trobada era el primer germen, la primera sement, d'un missatge a estendre a la resta de companys/es del partit socialista. Va explicar que un cop passen el moments conjunturals d'eleccions, que és quan més moviment polític hi ha, després ens troben que les pàgines web resten oblidades sense actualitzar. Va llançar que el nostre partit ha estat el primer en informatitzar els seus sistemes internament, i que hem de començar a pensar de manera distinta, i que la trobada d'aquell matí era la primera posada en comú de pensar de manera distinta del PSC. Es va traslladar al passat per explicar que el mitja que tenien els moviments obrers per llançar i fer públiques les seves idees era a través de diaris, butlletins, i que en aquests moments actuals el nostre treball s'havia de centrar a la xarxa i després projectar-lo als diferents nivells del partit.
Va fer un recorregut visual per la sala, i sense centrar-se en un lloc fix va dir amb to càlid però contundent: - que si només hi havia una explicació aquesta era la veritat, i que s'havien de donar multiplicitat d'idees per poder valorar. Des de la tribuna els seus ulls es van detenir en una noia jove, amb un jersei ocre molt cridaner, que seia a la segona fila central, la resta d'assistents no sabien si va fer associació d'idees, i va ser allò el que li va fer dir que venia una generació de joves que s'estaven formant en la xarxa i que d'aquí a 15 anys serien la generació dominant. Situant-se en el present immediat, va manifestar, que s'estaven prenent decisions que obligaven cada cop més sovint a la gent a entrar a la xarxa, i internet era una eina per fer política; va aprofitar per valorar el treball que s'estava realitzant a la sectorial de la societat del coneixement, i va continuar dient que la xarxa podia reduir enormement la distància que hi havia entre el partit polític i els ciutadans, llavors va començar a parlar de la presència del bloogs a la xarxa com un fenomen social i polític gairebé sense precedents i com un mitja per expressar opinions de forma oberta, fent referència a l'interessant i treballat blog del company Miquel Iceta, essent pioner al nostre partit.
Un cop finalitzada la seva intervenció va donar la paraula, a altres companys, van pujar a l'escenari 6 companys i una companya de diferents poblacions de Catalunya, per parlar del banc de les bones pràctiques, i l'acte es va anar desenvolupant al llarg d'aquell dissabte del mes de gener de 2006, amb l'interès manifest per part de tots els presents. Després de les intervencions es van donar tres premis: a la pàgina amb més subscriptors, a la pàgina més visitada i per últim a la pàgina més creativa, apuntant que era bo fer coses atractives que donessin una mirada dolça a la nostra vida quotidiana. I finalment, l'acte va concloure, amb la intervenció del nostre primer secretari i company Josep Montilla. Va pujar a l'escenari amb pas tranquil i assossegat, la jaqueta negra i camisa blanca amb petits ratlles blaves formant quadres i una corbata vermella, el donaven un aparença serena i cordial. Amb un tarannà impertorbable i a la vegada amb un somriure mig amagat es va dirigir als companys i companyes assistents a l'acte i va fer referència a les actuacions continues del PP per crear crispació i discrepàncies a la tasca del govern socialista. Va dir que el PSC havia de continuar en la línia de treballar discurs i ser el referent social com partit democràtic. Va manifestar que actualment les relacions entre les persones estaven manques de certa senzillesa, i que calia reflexionar sobre temes com la globalització, la immigració i les noves tecnologies, posant èmfasis en dir que: - com socialistes no podíem deixar de banda els nostres valors: justícia, llibertat, igualtat, solidaritat...
També va parlar de l'impacte de les tecnologies a la nostra societat, dient que estan portant a terme una intel·ligència col·lectiva, que possibilita que es doni un conjunt d'interacció entre iguals, treball en equip, debats oberts, comunicació més ràpida, i tot això incideix en el nostre discurs del PSC i en el desenvolupament del nostre ideari polític. Va finalitzar la seva intervenció informant que aviat es presentaria l'agrupació virtual per tots aquells militants que viuen fora del nostre país, i felicitant als guanyadors dels premis. Per últim la foto com tancador d'or a una jornada interessant i instructiva.
Eren les dues del migdia, l'acte havia finalitzat a l'hora prevista, iniciava el camí de tornada a la seva ciutat però un grapat de sements transitaven pel seu cap potser alguna d'elles agafaria arrel.