PARAULES AMB AROMA

Els ésser humans tenim un TRESOR : la nostra ànima. Dins d'ella trobem: l'ales d'or de la intel·ligència i el coneixement, l'escut d'argent de la voluntat i l'esforç, la llança màgica i viva de les paraules, les sandàlies del coratge i la valentia. Què poques vegades desembeinem els ésser humans les nostres ànimes!

E l carrer està mullat. La gent desapareix en la ciutat de cristall. El cel entristeix plegat de núvols que ploren, i la lluna indiferent es vesteix de dol. El cel s'obscureix. Plou tota la nit. És una nit llarga i sonora; el cel afligit és l'amo de desitjos trencats. Al cel els pensaments abandonats intenten trobar el camí de tornada. La nit s'omple de llum. Sota un paraigües vermell, una estela radiant il·lumina una mirada perduda, és testimoni d'uns ulls peregrins que passegen per la via láctea. Andrómeda, l'infinit i una mirada estranya vaguen per l'univers. La tempesta, la pluja, l'aigua i tots aquests elements que sacsegen el paraigües, van teixint d'humitat els fills enrotllats del pensament, mullen els ulls, omplen la boca de nostàlgia i records aiguats, d'aquelles mirades que mai van existir, d'allò que vàrem somniar i d'allò que ja no està. La pluja vestida de blau i blanc, rodola lentament per les fibres debilitades d'un vell p...

E ls seus pensaments gravitaven contínuament sobre la seva il·legalitat. Com sobreviuria en aquí? Desitjava amb impaciència que arribés un dia en què se sentís integrat, acceptat per aquells que ara el rebutjaven, per aquells que es preguntaven qui era, d'on venia i què volia? Per aquells que tenen por d'obrir les portes a aquells que arriben d'altres móns, intentant trobar un lloc on poder viure, treballar i cercar la possibilitat de ser un membre actiu i responsable dins de la comunitat. Aquest és el seu íntim pensament i sap que s'esborrarà quan percebi que els altres li són propers, li són amics. De moment ell, és l'estrany, encara no forma part del clan, de la família, del país, no forma part del grup. Allò que encara el sosté, en aquestes dures condicions de la seva subsistència, és la il·lusió de què un dia al llevar-se deixi de notar la sensació de ser un objecte, una mercaderia, per sentir-se un ésser humà, un subjecte viu i actiu d'una societat on les ...

Vaig escrivint lletres, i es torna misteriosa la impremta del teu nom; la tinta carregada de la meva inspiració, del tinter ple del meu cor, de tot allò que ara escric en aquesta petita poesia, i t'esborro i et torno a copiar en la meva singular cal·ligrafia. En una portada de cartolina, veig el vermell de l'alegria i la passió, escric sense poder escriure lletres infinites, afilades i punxegudes com el teu nom; miro per no puc veure el final d'aquest breu enrenou i sento que la força de la ploma m'empenta a tu ..................... a dibuixar-te ......................... a narrar-te ............................ a INVENTAR-TE!

Calladament arriba la nit i els sorolls s'esvaeixen, els compromisos queden darrera la porta. El silenci ens convida a fruir d'un moment de plaer. Els llibres, amuntegats a la tauleta de nit, ens flirtegen des de les seves portades, abans de decidir quin serà l'elegit aquesta nit primaveral. Després de les responsabilitats laborals de les nostres jornades diàries ens concedim un regal, sí, perquè llegir és un regal, un moment fora dels moments, la història nocturna que ens atrapa i ens descarrega del pes del dia. La lectura és un acte de creació permanent, hem de conquerir la imatge, els decorats, els personatges. La nostra imaginació dibuixa les històries que llegim i ens obre les portes a la infinita diversitat de móns imaginaris, alliberats de Cronos, ens podem submergir en la solitud poblada d'universos desconeguts. Hi ha una força secreta en les paraules que llegim convertint-les en un tresor perdurable, allò que per atzar o per voluntat, ens ha comunicat un person...

Et percep El meu esperit ermità et percep en totes les coses. La meva ànima et busca darrera tota emoció. El meu trajecte està ple del teu nom Llunyà!... On estàs? ... On estàs? Et percep cada dia acaronant-me invisible, subtil i incorpori. Sé que sempre t'he portat amb mi eres sempre el misteri, secretament amagat que il·lumina el meu camí. Et percep cada dia, parlant, més no sé a on. Eres quelcom que viu més enllà de mi mateixa i encara que sempre siguis horitzó i núvol llunyà vaig percebre càlidament el teu petó a la meva ànima!

“ ... que tots som a la vegada alumnes i mestres, que tots podem ensenyar alguna cosa i aprendre’n d’altres, que ningú té el coneixement absolut, la docta saviesa i que, quan el company més proper a nosaltres mateixos, Don Ego , es recobreix de papers, d’estatuts, d’autoritats, impossibilita l’apropament necessari per poder aprendre amb llibertat i sense coaccions; una llibertat que possibiliti les relacions de confiança i no de reguard. L’educació, l’aprenentatge, no solament es dóna al món acadèmic, intel·lectual, també es dóna a l’ambient familiar, al treball, amb els amics, perquè en tots aquests àmbits en què ens movem esdevenim relacions amb els altres, relacions que comporten aprenentatges de coneixements, però també de comportaments, d’aptituds que faciliten o dificulten ensenyaments. A la nostra societat occidental tendim a relacionar-nos en funció del benefici, fins i tot hi ha gent que creu que l’aprenentatge és afavorit per la comparació, mentre que en realitat pot ser que...

Oloro la teva tèbia pell, els meus dits rellisquen la teva esquena, T’ESGARRIFES. Una ombra obscura creua els teus ulls; un pressentiment s’apodera de les meves mans, S’ATUREN. Han descobert quina és la teva por: SENTIR ...

ETA DECLARA UN ALT AL FOC PERMANENT 22 de març de 2006: Transcripció d’unes paraules del President del Govern Jose Luis Rodríguez Zapatero: “Estem davant un procés llarg i difícil, procés al que estem tots convocats. Hem de pensar en la memòria de les víctimes i pensar en les persones que vetllen per la nostra seguretat. Confio en què ara ens uneixi a tots l’esperança perquè aquesta serà la manera de treballar del govern.” “La democràcia posa les coses en el seu lloc, és la grandesa d’aquest sistema” Per la Pau!

A vui és divuit de març de l'any dos mil sis. Són les set del matí. Obro els ulls i respiro lentament: un nou dia es presenta davant meu. M'aixeco del llit. Una dutxa calenta acabarà de posar-me les piles alcalines. Em poso el barnús i em preparo un deliciós suc de taronja. Miro per la finestra... Rumio la possibilitat d'agafar el paraigües doncs el cel es mostra carregat de núvols d'argent que em donen la benvinguda. Dues hores després contemplo des de la finestra del tren com el mar es va allunyant de la meva visió; porto un llibre a la bossa "L'art de la ficció" però prefereixo paladejar el paisatge malenconiós i intermitent, i deixar que la meva fantasia s'enredi amb una secreta teranyina. "He pensat que agafaré tots els poemes, els uniré com si fossin un repunt i faré un petit llibre de color blanc. Un llibre on vostè serà el protagonista un llibre que s'allargui en el temps i que pugui ensenyar als seus nets i dir-los - mireu com em va ...

A rriba tard. La ciutat, que visita avui, es desplega davant seu com una gran desconeguda. Agafa el mòbil per comunicar que està a punt d'arribar. Aquest és avui el seu primer pla de comunicació: "He arribat a Badalona". Els alumnes esperem impacients la presència d'aquest nou professor. El curs que s'impartirà és sobre oratòria i els mitjans de comunicació. La porta de l'agrupació s'obre. Entra un home d'uns quaranta anys, porta un maletí gran i un somriure seductor als llavis, quan diu: - hola sóc en Joan. Porta una camisa blava i una corbata d'un blau més fosc, amb petits fills de color blanc, quasi imperceptibles per si sols però que en equip formen el dibuix que decora la corbata; és una corbata seriosa que resta arraconada pel tarannà engrescador d'aquest home. Els seus cabells són curts i grisos en contrast amb la seva pell blanca però sobretot per aquest somrís dolçament afable. El meu imprevist haurà d'esperar doncs em quedaré al ...

Doncs el preguntar, és la devoció del pensar: Martín Heidegger “Agafa una idea i mou el teu món” Les idees tenen poder. L’home engendra idees, però aquestes adquireixen ràpidament autonomia i volen. Els sofistes van tenir clara la vinculació del seu discurs amb el poder. Davant la insistència de Sócrates per indagar quin és l’objectiu que persegueix la retòrica, Gorgias no va dubtar en respondre que es tracta del millor bé pels homes, doncs atorga a aquests independència, autoritat sobre la resta de ciutadans i ciutadanes i poder davant l’assemblea (Plató, Gorgias, 452,d-e). Però davant els sofistes, que estenen la seva estratègia en l’assemblea davant grans multituds, Sócrates prefereix, el diàleg entre amics, en el clima de la philía, on no es busca convèncer per sumar poder sinó indagar per adreçar-se dialogant envers la veritat. Sócrates es posa a si mateix en el lloc del no saber; no va ser comdemnat per ensenyar o imposar la seva doctrina, sinó per PREGUNTAR: què, com, perquè, qu...

En la nostra tecnificada societat no s'avalua gaire la imaginació, com molt pot tenir algun raconet en l'apartat d'afeccions. Avui Sophia ha decidit alliberar-se, durant una estona, d'allò previsible: el telèfon que sona, l'e-mail que arriba, les demandes del cap..., per passejar uns minuts pel camí de la imaginació: La imaginació, en el nostre sistema de valors, està quasi totalment reservada a la infància, una regió on és tan políticament correcte estimular-la que el mercat, mobilitzat per la demanda, ha generat tot tipus de productes destinats a doblar la fantasia dels nens i les nenes des dels primers mesos de gestació. Però a mesura que els anys van passant, anem en busca de la realitat, i els follets es canvien per verducs, la màgia tan sol és un lloc per visitar en forma de parc temàtic (Disneylandia), i somiejar és una activitat per mandrosos, i romàntics, que permeten que els segons badallen, entre la voluntat i l'abandonament als sentits. Sophia, mira...

Es miren sense dir res i s'agafen fort de la mà. Han passat dos anys i la seva imatge continua amb extraordinària força a les seves ments. Ells saben que els acompanyarà la resta de sa vida. L'únic que poden fer és deixar-la fluir a les seves amples, malgrat que el seu caminar vagi trencant cada dia, una mica més, les seves ànimes i els seus cors. Continuen sentin cada dia, cada nit la seva presència. Fa dos anys que ja no hi ets, que ja no escolten per casa les seves rialles. Davant el record de la pèrdua, les llàgrimes corren pels seus ulls i un esgarrifament sacseja el seus desgastats cossos. Han comprat roses envellutades i una espelma blanca, dipositant-les davant la columna de pedra que simbolitza el record de totes les víctimes que van morir en aquell cruel atemptat. Les espelmes intenten tímidament il·luminar un cel ple de sentiments foscos. L'aire és gèlid, una fredor que gela fins l'ànima es passeja pel bosc del record. Tots han vingut: familiars, amics, autor...

"He estat dormida, el meu cos comença a despertar, està una mica mandrós, però a poc a poc es va espavilant amb suavitat. Els colors, sense voler espantar, visiten amb delicadesa als meus ulls; els sorolls s'apropen a l'oïda amb certa timidesa, i jo començo a notar que març en crida a viure. Els grisos deixen pas als vermells, les flors mig tancades comencen a obrir-se, i març comença a fer sonar el concert de la primavera: femení i masculí, melodia i ritme, tots dos creant l'harmonia de l'univers."

U na taula qualsevol coberta per una tela qualsevol de color blau marí resta singularitzada, ja no passarà tan indiferent a la mirada distreta d'algú. Ella passeja els seus ulls a prop de la mesa just en el moment en què ell arriba enèrgic i acalorat. Retira la cadira; deixa l'ordinador sobre la taula, i seu amb decisió, la d'aquells que tenen clar allò que faran. Un ordinador portàtil, (eina moderna i primordial d'aquesta societat del coneixement), serà l'objecte utilitzat per un home compromès amb els seus ideals. Els dits planegen per damunt de les tecles de l'ordinador, són dits segurs, dits confiats, encara que no hagin començat a teclejar. Entre les tecles i els dits es va creant una forta atracció, de moment, però els dits no han iniciat encara la seva missió, segurament al cap, els pensaments i les idees deuen estar posant-se en ordre de sortida, com una cursa d'atletes. Un cop els dits comencen a bellugar-se el fan amb corredissa i entusiasme, tene...

R esulta difícil assolir el cel i també les estrelles, però si s'aconsegueixes transitar el camí de l'espera, el teu temps no passarà en va. Aconseguiràs veure el teu àngel, no el deixis marxar. Camina amb ell fins els límits de l'univers, i llavors el món dels somnis i la intuïció et pertanyerà per complert. Vola, somnia, i deixa't emportar per qualsevol idea que et rodí pel cap. Això el va passar a Sophia ahir a la nit, una idea li rodava pel cap, primer dissimuladament després amb força, empenyent-la fins la prestatgeria dels llibres, allà estava el gruixut diccionari cridant l'atenció per sobre d'altres llibres més prims; d'entre tots els llibres, el diccionari va ser l'elegit, va obrir-lo a l'atzar, va relliscar suaument el dit per la pàgina fins aturar-se i mirar una paraula, i per a sorpresa d'ella, va llegir: Absorbir. Fer penetrar i retenir dins seu. Atreure un cos i retenir les seves molècules, les d'altre, líquid o gasos. // aspir...