SOPHIA

En la nostra tecnificada societat no s'avalua gaire la imaginació, com molt pot tenir algun raconet en l'apartat d'afeccions. Avui Sophia ha decidit alliberar-se, durant una estona, d'allò previsible: el telèfon que sona, l'e-mail que arriba, les demandes del cap..., per passejar uns minuts pel camí de la imaginació:

La imaginació, en el nostre sistema de valors, està quasi totalment reservada a la infància, una regió on és tan políticament correcte estimular-la que el mercat, mobilitzat per la demanda, ha generat tot tipus de productes destinats a doblar la fantasia dels nens i les nenes des dels primers mesos de gestació. Però a mesura que els anys van passant, anem en busca de la realitat, i els follets es canvien per verducs, la màgia tan sol és un lloc per visitar en forma de parc temàtic (Disneylandia), i somiejar és una activitat per mandrosos, i romàntics, que permeten que els segons badallen, entre la voluntat i l'abandonament als sentits.

Sophia, mira per la finestra i sent l'immens plaer de tancar els ulls, a plena llum del dia. Obre la finestra, respira, i nota el món a través d'una lleugera brisa primaveral i per una tímida carícia del sol. Vol sortir del món real, de les coses com són, i lliurement poder reinventar-les com si dins del cap tingues un llapis o un pinzell, però sobre tot ales per volar. Volar fins on mai arribarà, apropar-se a un pensament, a una idea (que potser després serà completament diferent a com la va imaginar) o recompondre una i altra vegada un record, amb la precisió de un cirurgià i la inspiració de Mozart, activitats que li permeten viatjar pels camins de la seva memòria, a demés d'ampliar el seu repertori de desitjos primaverals.

Sap que no hi ha premi material ni metàl·lic assegurat, però si et toca succeeix quelcom vertaderament meravellós: la imaginació es converteix en primavera!.