ESPERITS EDUCATIUS

“ ... que tots som a la vegada alumnes i mestres, que tots podem ensenyar alguna cosa i aprendre’n d’altres, que ningú té el coneixement absolut, la docta saviesa i que, quan el company més proper a nosaltres mateixos, Don Ego, es recobreix de papers, d’estatuts, d’autoritats, impossibilita l’apropament necessari per poder aprendre amb llibertat i sense coaccions; una llibertat que possibiliti les relacions de confiança i no de reguard. L’educació, l’aprenentatge, no solament es dóna al món acadèmic, intel·lectual, també es dóna a l’ambient familiar, al treball, amb els amics, perquè en tots aquests àmbits en què ens movem esdevenim relacions amb els altres, relacions que comporten aprenentatges de coneixements, però també de comportaments, d’aptituds que faciliten o dificulten ensenyaments.
A la nostra societat occidental tendim a relacionar-nos en funció del benefici, fins i tot hi ha gent que creu que l’aprenentatge és afavorit per la comparació, mentre que en realitat pot ser que sigui al contrari, que es deteriori precisament per donar pas a sentiments d’enveja malsana. La comparació genera frustració i fomenta la gelosia disfressada amb el nom de competència. La comparació, la competència, impedeix un bon aprenentatge; un aprenentatge on l’educació sigui un mitjà per descobrir la nostra veritable relació amb les coses, amb altres ésser humans i amb la naturalesa.
En el cultiu de la intel·ligència hi ha d’haver un sentit de llibertat. No serà avui probablement, ni demà quan es produeixi allò que deia Pascal: “Tenir més esperit de finesa que de geometria”.

L’educació és assumpte de tots! “