LA CIUTAT DELS DEUS

El viatge des de casa fins a l'aeroport va ser inquiet; les notícies a la ràdio ens informàvem de la vaga imprevista dels treballadors d'Ibèria. L'espera a l'aeroport va ser llarga i desesperant; per moments pensàvem que les tan desitjades vacances es desfeien com un terròs de sucre.... Per fi, a dos quart d'una de la nit, després de tot un dia d'expectació, d'informacions contradictòries, i neguits, vàrem volar envers la ciutat desitjada.
Vam arribar a una ciutat desconeguda i estranya però sorprenent: Atenes. La ciutat es va mostrar com un antic poble de grans dimensions que no desitja fer notar la seva condició de capital històrica i Europea fins que no es mira detingudament allò més profund del seu cor blanc. Només llavors, amb el Partenó saludant-nos des d'alt de l'Acròpolis, ens vàrem adonar que per fi estàvem, a la ciutat de la deessa Atena, la ciutat de Pèricles, Sòcrates, Plató i Fídias; la ciutat estimada per l'emperador romà Adrià i pel poeta anglés Lord Byron; la ciutat on es van establir les bases del règim democràtic; la ciutat que es va convertir en bressol de la filosofia, la retòrica, el diàleg i, la paraula; Atenes! la ciutat protegida per tots el déus del món.
Vàrem passejar pel barri del Plaka i el seu perfum ens va embriagar, carregat d'aromes inimaginables, aromes d'història, cultura i bellesa, que tornaven invisible allò que de vell i apagat pogués tenir aquella enigmàtica ciutat.
Durant una setmana vam gaudir d'una satisfacció tan plena i irresistible que se'ns va filtrar per tots els porus de la nostra pell, embellint la nostra mirada i el nostre cor.