Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2005

BON NADAL I FELIÇ ANY 2006

Està rumiant llunes. Tractant de posar-li al Nadal la flama ardent de la il·lusió. Porta en un sac, junt amb les seves estrelles, paraules que tenen gust a: pau, amor, solidaritat, comprensió, amistat. Estaven totes assegudes al límit d'un banc anomenat vida, esperant que algú les replegués a la motxilla del seu cor. Està rumiant somnis. Tractant de posar-li al Nadal la flama brillant de la germanor. Porta als llavis somriures que tenen sabor a mel, canyella, cirera. Sabors dolços que abracen als nens de joguines solidàries. Està rumiant contes. Tractant d'inventar un Nadal ple de colors, amb volves de neu que brillen des de la terra al cel. Porta a la butxaca un mirall encantat, aquell que es mira, veu els laberints obscurs de desigs oblidats. Una mirada neta els converteix en realitat.

PARAULES AMB AROMA

Un somni de xocolata El dia és fred i gris. La pluja constant provoca la paciència del parabrisa del cotxe que no dóna front a un xàfec persistent. Està detinguda en un absurd embús, el mateix que la seva vida, aturada. Tota ella resta aturada. No pot treure's aquells ulls negres del cap, del pensament i del cor, aquells ulls que l'esgarrapen la pell i el cos, aquells dits llargs i suaus, que ella imagina recorrent el seu pit per sota la brusa. Aquell tacte delicat, aquell màgic dit dissimulat que mentre el semàfor està vermell es passeja fantasiosament per la seva cama dreta mentre condueix. Perquè no va voler acceptar la invitació? Pors, dubtes, passió irracional...?. Ell tornaria a trucar-la? Havia deixat passar l'oportunitat què el seu cos necessitava de nou?. Algunes preguntes ballen pel cap de l'Anna. Mentre, les botzines formaven una orquestra simfònica de sorolls allunyats i anònims. El tap circulatori continua igual, sense moure's, com el núvol trist que ve

UN MÓN SENSE ULLERES VEU UTOPIES

El món ha obert els ulls i veu que els homes estem seguint un camí equivocat: desigualtats econòmiques, principi d’individualisme hedonista, manipulació del poder per part d’alguns, canvis climàtics... Actuar sobre la realitat i canviar-la, encara que sigui una mica, és una manera que tenim de provar que la realitat és transformable. Treballar per una educació que connecti amb l’aprenentatge emocional, una educació que permetrà generar estratègies per transformar els conflictes des de la no violència. Una educació on puguem compartir els valors de la justícia, pau, convivència i solidaritat. Una educació basada en la pedagogia de la virtut i la imatge de l’altre com amic. Un món que potenciï els valors del diàleg i l’intercanvi, i es revaloritzin conceptes com la cura als altres i la tendresa. La tendresa passaria a ser un mur per a què l’agressivitat no es convertí en violència destructora, una possibilitadora per a acceptar al diferent, aprendre d’ell, i respectar el seu caràcter sin

POEMES PER A UN ÀNGEL

Sovint, palejo el teu nom, sovint, les lletres se separen, sovint, es tornen a reunir, sovint, apareixes tu, sovint, es dibuixa la línia que em porta a tu. En silenci i en secret, Recullo el teu nom: à n g e l --------------------- Demà quan plogui, i el teu cor noti l'absència la pluja relliscarà lentament formant bassolls de record, i el vent et portarà, el mirall del seu somriure. --------------------- T'escric, i escric somriure i escric alegria, i escric poema i blau i escric record, i absència i llunyania i escric misteri, i escric cos i ball i escric amic. --------------------- No hi ha paraula com la paraula amb què t'escric, de llum il·lumina la mirada, quan les lletres creixen, el cor s'enlaira en l'alegria del secret i del silenci. --------------------- Emmudeixen els llavis amb la paraula més tendra, quin so