Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

PAPALLONES POÈTIQUES

Imatge
PAPALLONES POÈTIQUES, M’agrada el teu humor, el teu somriure, els teus jocs, les teves bromes, la teva habilitat per desembolicar entrebancs i la teva capacitat per apropar-nos els uns als altres, i fer que el treball en equip sigui creat des la unió i la companyonia. M’agrada la teva manera de mirar, les teves paraules, el teu tarannà, la teva desimboltura per enfrontar els rivals, i la celeritat amb la que saps desentranyar qualsevol situació. M’agrada la teva organització, la teva pedagogia política, la delicadesa dels teus discursos, ràpids i hàbils. La honestedat dels teus criteris, la teva lleialtat ideològica, i les ganes per continuar construint nous camins, d’esperança i de progrés. Badalona, 23 de desembre de 2010

FELICES FESTES

Imatge
“Dóna’t pau i siguis feliç. Allò que salva als homes de l’oblit és la memòria dels temps. L’olor llunyana del mar. El sol radiant del matí. Els ulls de la persona estimada. L’abraçada ferma de l’amic. Dóna’t pau i siguis feliç. El Nadal té el seu propi color i és el vermell. Vermell de sang i de vida vermell de passió i de vi. Un Nadal que camina entre homes i dones de bona voluntat. Dones i homes que sota la mateixa mirada contemplen junts la força de la unió, i el bateig ocult de la ciutat estimada. Dóna’t Pau i siguis Feliç! “ BADALONA, 22 de desembre de 2010

L'AMIC INVISIBLE A BADALONA

Imatge
L'amic invisible a Badalona, El dilluns dia 20 de desembre de 2010, la Llúcia va abandonar la seva caverna blava per assistir al sopar de l’amic invisible, es va posar l’abric blau marí i una bufanda de llana. En arribar al restaurant va veure a la Neus, la Yolanda, la Cristina, l’Araceli, la Imma, la Mati, la Mari Carmen, l’Herminia, la Maria, la Raquel, l’Ana, l’Esperança, la Maria del Badalona, la Conxita, la Noelia, la Marta, la Paquita, l’Ovidia, la Carme i l’Encarna. Un sopar d’amigues per celebrar el tradicional amic invisible, una freda nit de desembre. La Llúcia es va adonar que havien assistit quasi totes les amigues i va escoltar que deien que algunes companyes no havien pogut anar per temes d’estudis, laborals o malalties, i que s’havien excusat per no poder estar presents al sopar. L’encarrega de cobrar l’import del sopar va ser la Imma, 15€ per persona; un sopar marcat per la situació de crisis actual. Cadascuna d’elles portava un regalet per un valor simbòlic de

LA FELICITACIÓ DE NADAL

Imatge
La felicitació de Nadal Havent dinat, la Clàudia ha decidit anar de compres al centre de la ciutat. La Clàudia és una dona alta, amb els ulls color avellaners, els cabells curts daurats i una mica massa prima. És casada amb en Jordi Pineda, un reconegut membre del consell assessor dels temes d’Europa a Catalunya; viuen al barri de Gràcia, i tenen dos fills: en Marc i la Carlota, de vuit i onze anys respectivament. En arribar a Plaça Catalunya la Clàudia veu els carrers il·luminats, i percep l’ambient de les Festes Nadalenques. Davant la porta del Corte Inglés, la gent s’atura amb els més menuts que miren, bocabadats, les boles brillants de neu que rellisquen per la façana de l’edifici. La Clàudia entra a la planta principal del centre comercial perquè vol regalar-li al seu home, un perfum especial la nit de Nadal. La planta està plena de gom a gom. La dependenta li pregunta si necessita ajuda, i la Clàudia li demana el perfum. La jove fica el perfum dins una caixa platejada, i ho embol

BON NADAL BADALONA

Imatge

POSTAL DE NADAL

Imatge

BADALONA ESPORTIVA

Imatge

EL POEMA

Imatge
El Poema, Podria dir-te que sóc un poema fet de lletra i de paper. Un poema blau suau i petit. Un poema fet de somnis i de memòria, de records i d’imaginació. Un poema obert, ple de grans pensaments, d’idees lluitadores que criden davant qualsevol resistència. Un poema desafiant que s’obre pas entre vents i marees entre rius i muntanyes. entre clarors i dubtes. Un poema lliure, bell, ple de somriures i de paraules estimades.

NADAL 2010

Imatge

BADALONA DIVERSA

Imatge

LA MENT

Imatge

UNA CARTA PARA UNA AMIGA

Imatge
Una carta para una amiga, Ha sido esta mañana mientras me ponía el rimel en las pestañas y el colorete en las mejillas, cuando al pensar en tu cumpleaños he sido asaltada por una de mis mariposadas; esas mariposillas y corazonadas que suelen despertar risas y ciertas ironías entre los que me conocéis. Pero son precisamente esas mariposillas las que comienzan a revolotear en mi cabeza, y me dictan como ahora, aquello por lo cual se mueven mis sentimientos, emociones e ideas. ¿Sabes? creo que los recuerdos son como olas que regresan a la playa de la memoria una y otra vez, y en este instante llegan a mi orilla algunos de nuestros recuerdos compartidos. - ¿Sabes, amiga, que los alquimistas creían poder convertir el plomo en oro?, pues a mi me gustaría poder convertir este pequeño puñado de palabras, en un bonito regalo de cumpleaños para ti, envuelto con el lazo del cariño y de la amistad. No es un regalo material comprado en una tienda donde se vendan objetos, colonias, pañuelos, ropa et

LA MELODIA DELS PLANETES

Imatge
La melodia dels planetes La sala plena d’amics, per escoltar amb interès el barri dels planetes, l’espectacle d’un univers. Melodia i sentiment es fusionen a la dansa de l’univers infinit. Els cossos celestials es presenten vestits de gala i d’efusió, com a cantadors del cel: mercuri i venus a les palmes: terra i mart com a balladors: júpiter i saturn acompanyen a la guitarra urà i plutó. Les mans ferms i suaus d’en José Maria Parra acaronen la guitarra i el cor dels presents es commou ple d’emoció. Art, cultura i flamenc transiten pel firmament. Una nit plena i intensa orquestrada pels planetes del cel. El cant, les mans i el flamenc units per l’armoria de l’art i la creació. Silenci i expectació. Un home i una guitarra sentits i sentiments amb veu d’eternitat, llançats des de la terra al cel des del cel a la terra projectant sa llum estel·lar. L’art del flamenc creat per la màgia d’un creador: Jose M. Parra. Una guitarra viva, un so enriquidor per un món millor . Badalona, 23 de nove

GARANTIA DE PROGRÉS

Imatge
GARANTIA DE PROGRÉS Montilla governa Catalunya amb l’aparença modesta d’un home senzill; és mostra tímid i reservat. Aquesta aparença tranquil·la abriga a un home amb forts conviccions. Un home a qui li agrada anar fins el fons de les coses. Un home que lluita amb empenta per la victòria socialista en la propera cita electoral del proper dia 28 de novembre. Un home que ha sabut sustentar la política en el concepte de tolerància. Un home que ha treballat i continuarà treballant per un desenvolupament econòmic sostenible, per la promoció de la cultura, per la conservació de la naturalesa, per la formació de les persones, per la justícia social..., en definitiva, un home notable que com altres companys i companyes dels socialisme català i espanyol continuarà treballant per la democràcia, la llibertat i la màxima igualtat entre les persones.

LA PORTA DE LA LLIBERTAT

Imatge
La porta de la llibertat, La porta s’ha obert, un aire net recorre la instància. Els colors adquireixen una altra vivesa; la llum reflecteix tranquil·litat. Un aire fresc ha portat de nou la llibertat i la solidaritat. La porta s’ha tancat, darrera d’ella s’ha esmunyit una persona fosca portant-se amb ella tots els pors, totes les dubtes, totes les desavinences, totes les crueltats, tots els poders piramidals, totes les individualitats insolidàries. La porta s’ha obert, un vent alegre circula per la cambra. Darrera la finestra s’escolta el cant dels ocells i el soroll de la vida entra amb energia i esperança. Una nova porta s’ha obert, la de les mans unides la del coneixement enriquit la de l’esforç compartit la dels companys amics. Una nova porta s’ha obert.

BOGERIA SILENCIOSA

Imatge
Bogeria silenciosa, No parlen. Es miren. Els ulls quiets. Un silenci fugaç es creua entre les mirades. Camí incert i fosc de paraules no pronunciades. De sobte, el silenci s’omple de verb i de carn, de pell i de sentiment. Folls de passió, amb els ulls ardents de foc i les mans plenes d’apetit, els amants se cerquen entre la gent. Silenci. Al voltant ningú percep la bogeria silenciosa que acull encantada la joia secreta dels joves amants.

EL CARAMEL VERMELL

Imatge
El caramel vermell Un cor vermell de caramel té entre els dents el mateix efecte sensorial que el carmí esmunyint-se en els llavis d’una jove. En la boca, la dolça matèria tinta de vermell tot el paladar; lentament els llavis s’obren i una aroma de fresa i de rosa s’allibera de la boca. Menjo una llaminadura vermella amb forma de cor. Ara que tu no estàs m’abandono al teu record, passió terrenal! Menjant el caramel penso en la teva boca en els teus llavis. Penso en mossegades d’hivern i de primavera d’estiu i de tardor. Penso en els menjars ardents i suculents que erotitzaven el teu cos. El caramel es desfà en la boca com el record es dissol en el cap. Riu dolç de vida i d’amor.

BADALONA SONA!

Imatge

L'EMPENTA SOCIALISTA

Imatge
L’empenta socialista Surto de casa i em trobo que m’han tancat el cotxe; pregunto en un taller del costat de casa si el cotxe de darrera és d’algun i em diuen que no; així que no tinc més remei que fer maniobres, una mica endavant una mica endarrere, i amb molta paciència al final aconsegueixo treure el cotxe de l’entrepà. Vaig camí del Poliesportiu de Llefià, havien quedat tots els companys de l’executiva en trobar-nos a dos quart de sis de la tarda al pavelló per ajudar en allò que hi fos necessari; miro el rellotge i comprovo que arribaré just a temps. En aquest moment no penso en el tema de l’aparcament, quan arribo al poliesportiu començo a donar voltes per trobar algun estacionament però tots els carrers estan plets a vessar, amplio el radio i m’allunyo una mica de l’avinguda Doctor Bassols, pujo cap el carrer democràcia i al baixar pel carrer Piferrer em trobo que un treballador de la grua municipal em demana que doni marxa enrere perquè han de treure un cotxe que està mal esta

VIU BADALONA!

Imatge

GRAPAT DE PARAULES

Imatge
Grapat de paraules Un dia més, em submergeixo en la irrealitat pas a pas. Segons, minuts, hores. Un dia més, em recreo cercant-te en el mirall poc a poc. Segons, minuts, hores. Un dia més, de mica en mica recullo un grapat de paraules. Segons, minuts, hores. Dia d’enyorança. L’existència del teu record vola en l’aire. Les imatges, els seus efectes i les seves persistències. El constant oronejar d’un àngel blau. Àngel. Àngel blau. Et dono la meva paraula: encara que passi el temps! dins el meu món imaginari sempre et recordaré.

M'AGRADA BADALONA

Imatge
M'agrada Badalona Estimo de Badalona el seu mar, el seu somriure, els seus ulls, la manera tranquil·la de bressolar-me. Estimo la seva muntanya, la serenor de Sant Jerònim, les seves simbòliques palmeres. Estimo el seu foc, la nit de Sant Anastasi, les seves festes i tradicions. Hi ha tantes coses que estimar a BADALONA, que un vers és petit per descriure la bellesa dels seus ulls.

RACÓ POÈTIC

Imatge
Racó poètic, Diumenge al matí. Alguns hi estan asseguts en cadires de fusta, altres romanen de peu al costat de l’escola del Mar. Dues noies del conservatori de música toquen el violoncel i el clarinet; el cant dels ocells les acompanya. Els ulls s’adrecen cap l’infinit i la música ens obre el despertar de la consciència i del record. Darrera nostre, el tren. Els nens i les nenes amb innocència infantil hi juguen. Una nova plaça, un nou indret especial: El racó d’en Gual. A les nostres esquenes el sol embelleix la visió blava de la mar. Les palmeres acullen els raig entre les branques. Una nova Rambla es mostra amb tot el seu esplendor i les paraules bellament enllaçades omplen aquest espai ciutadà amb els sentiments del poeta badaloní Josep Gual. Una trobada de paraules i de sentiments per homenatjar a un home que va fer de l’ànima, paraula i de la paraula, sentiment. Música i versos, cultura i ciutadania, paral·lelismes que enriqueixen els diumenges de matí, a la ciutat de Badalona.

MAR DE LLUM

Imatge
MAR DE LLUM, Darrera resta l’olor a terra, davant seu el mediterrani amb un blau tan profund que sembla una mica misteriós. El sol és calent, i el seu resplendor brillant cau damunt l’aigua provocant prismes oculars. Mentre el vaixell s’allunya del Port de Barcelona, la Nora es deixa bressolar per les ones del mar; lluny resten l’estàtua de Còlon, la Muntanya de Montjuic i l’edifici del Word Center Barcelona. La Nora és una dona gran però bella, encara guarda senyals de sa joventut. Al voltant de la Nora, des de la coberta, els cent noranta companys i companyes de Badalona s’acomiaden dels seus familiars. La travessia durarà una setmana i durant aquests dies visitaran Mònaco, Montecarlo, Roma, Florència...Aquest ha estat un viatge imprevist per a la Nora. La seva amiga Francesca, qui pertany a la plataforma de la gent gran de Badalona, va ser qui la va convèncer per fer aquesta travessa. La Nora espera que la bona climatologia els acompanyi durant aquests dies doncs mai ha estat ben

UN HOME, UN NOM: JOSEP MONTILLA

Un nom, un home: Josep Montilla View more presentations from Mari Carmen .

BADALONA TÉ UN PROBLEMA

Imatge
Badalona té un problema, La serenor del cel li entra pels ulls mentre escolta el cant alegre dels ocells. Obre els ulls a poc a poc, i continua sorprenent-se al veure alguns dels titulars de la premsa. Mentre deixa que es refredi el cafè percep que alguns continuen crispant a la ciutadania amb les mateixes demagògies de sempre: la llengua, el territori, la nacionalitat... Aquells convulsos que volen desprestigiar a tota una ciutat pels comportaments incívics d’alguns que no volen viure amb convivència i amb solidaritat. Perquè a Badalona malgrat alguns vulguin aixecar la immigració com un problema de primer ordre, la veritat és que Badalona té un problema: els polítics de la dreta. El problema d’aquells que volen estendre i fer creure a la gent que la part és el tot, i això no és cert. El fet que hagi persones nou vingudes o autòctones que siguin incíviques no vol dir que Badalona no sigui una ciutat amable, acollidora i neta. Badalona té un gran problema, el d’aquells polítics xarlata

ESTIMO DE TU

Imatge
Estimo de tu Valoro de tu la teva permanència, les teves paraules lligades. La forma en què deixes que transcorri el temps, la teva tossuderia divertint-se amb tenacitat. Estimo de tu la pell que cobreix el teu cor, les teves emocions desordenades, la teva duplicitat amagada. Atresoro de tu el teu somriure els teus jocs secrets L’esveltesa de les teves mans. Estimo el teu amor al mar, als llibres i als àngels. La manera subtil d’allunyar-te sense fer soroll. Estimo també la teva lleialtat a les teves creences I per damunt de tot estimo que entre tu i jo encara existeixen zones inexplorades. Badalona, 13 d'octubre de 2010

BADALONA

Imatge

LA IMMIGRACIÓ A BADALONA

Imatge
La immigració a Badalona Diuen alguns estudiosos que la història dels tres mosqueters és la història del quart mosqueter, precisament la d’aquell que no apareix al títol de l’obra; doncs bé la història de Badalona, també s’escriu més enllà d’allò que diu aquest títol. Ben és cert que als darrers anys ha augmentat el número de persones que han vingut d’altres països a la ciutat però també s’ha incrementat en altres països de la comunitat Europea. La immigració no és un fenomen nou s’ha anat donat al llarg de la història de la humanitat. Potser que els primers immigrants arribaren a Badalona per mar i atrets pel seu mirall blau decidissin assentar-se en aquesta noble ciutat. D’aquells anys fins ara han estat moltes les persones que han vingut a Badalona, i entre tots han contribuït, des de qualsevol àmbit, amb el seu treball i esforç a la construcció d’una ciutat amable i acollidora. A Badalona vivim en convivència i en tranquil·litat, malgrat la imatge denigrant que alguns volen traslla

EL TEU NOM

Imatge
El teu nom He escrit tantes vegades el teu nom que s’ha fet gran com un bola de neu. S’ha convertit en un nom significatiu, bonic, màgic i poderós. És un nom rodó com una pompa de sabó. És un nom blau com el mar que bressola el vaixell. És un nom celestial com els àngels que habiten el cel. El teu nom s’ha convertit en un talismà i al pronunciar-lo sento goigs de felicitat. T’has preguntat alguna vegada amb quants petons he cridat el teu nom? Badalona, 24 de setembre de 2010

TERRA

Imatge
Terra: La Terra és l’element dels cos i de l’estabilitat. Simbolitza la nostra llar en el món, la matèria que ens proveeix l’aliment i la llar. Allotja la prosperitat en potència si la treballem. La Terra és la més densa de les formes d’energia de tots els elements. En ella es convoca la perseverança, l’esforç, la tenacitat, l’objectivitat, la fiabilitat, la solidesa, la paciència, la cautela, la sobrietat, els principis de la sembra i la collita que generen la riquesa. És la nostra llar i destí: naixem de la terra i tornem a ella. Som pols d’estrelles encarnat en la terra. Som doncs terra viva, fragments d’univers que pren consciència de si mateix, en la terra. Fragment tret del llibre “La ultima respuesta”

LES REFLEXIONS D'EN SEBASTIÀ

Imatge
Les reflexions d’en Sebastià, El mar, a Badalona, és molt especial pels seus ciutadans. Té una màgia meravellosa en dies de calma o de tempestat, en les seves línies o en els seus colors. Un mar que sempre incita a somniar coses belles. Darrere les meves esquenes resten el mar i la Rambla, els somnis continuen acompanyant-me. Al pujar el carrer del Mar, un carrer ple de botigues, em trobo amb en Sebastià. Us preguntareu qui ets en Sebastià. En Sebastià és un amic de la família, de tota la vida. Té al voltant dels 70 anys, una mirada profunda que sembla voler arribar fins l’ànima, un interès sentimental per la ciutat i un interès general pel coneixement i l’aprenentatge. Com fa temps que no ens havien vist em convida a prendre un cafè a Can Teixidor. Abans que vingui la cambrera a prendre’ns nota, m’explica que està molt content amb l’arribada del metro al centre de la ciutat i que té moltes ganes de veure finalitzada la plaça de la Illa Central. També em conta que l’altre dia va anar

AIGUA DE MAR, AIGUA D'AMOR

Imatge
Aigua de mar, aigua d’amor, Obro la porta, i un riu de desig surt al teu encontre. Aigua de mar, aigua d’amor. Tanquem la porta tu i jo, sols, nosaltres. Ningú ens mira; descordem el cos dels seus lligams. Allò prohibit desapareix. Aigua de mar, aigua d’amor. La passió ens atrapa en una efímera felicitat. Gaudeixo, gaudim. No puc callar i crit, és un so alt de plaer. Un riu descendeix pel meu cos, escampat entre muntanyes i valls. El riu es transforma en mar. Aigua de mar, aigua d’amor. Badalona, 22 de setembre de 2010

PETITA FELICITAT QUOTIDIANA

Imatge
Petita felicitat quotidiana, que passes tan desapercebuda; avui et rescato dels teus silencis diaris que acompanyen la meva existència. I crido en alt la senzillesa dels teus fets: mentre observo el primer raig de sol, mentre m’aixeco del llit i el cos em respon, mentre pren el primer cafè del dia, mentre miro com dormen els nens abans d’anar a escola, mentre reg les flors a la terrassa, mentre miro la vellesa visible dels pares mentre sento com l’harmonia em cobreix de tranquil·litat. Moments amb ànima que passen ràpids com l’aigua d’un riu. Moment de vida que criden ser alliberats del seu anonimat. Petita felicitat quotidiana, plena de possibilitats infinites continua delectant-me amb els teus sabors. Badalona, 21 de setembre de 2010

PARAULES VERMELLES

Imatge
Paraules vermelles Tinc una bomba sota la pell. Un òrgan que bateja amb el contacte secret dels teus dits. Vermella sang que corre entre venes i arteries, que respira entre petons i poemes. Quan el cor vulgui posar entre els meus ulls la veritat del seu sentir els trobarà oberts. Quan el cor vulgui posar entre les meves mans la veritat del seu bateig les trobarà obertes. Tinc un cor sota la pell. Un òrgan que respira amb el so remot de vermelles paraules. Badalona, 20 de setembre de 2010

EL SILENCI D'UN VERS

Imatge
El silenci d’un vers, Paraules que no poden ser pronunciades viuen entre les línies d’un vers escrit. Fulls aplegats sota l’obscuritat d’un vell calaix. Secrets d’un temps passat omplen la llibreta tancada. Voldria treure un poema que em parli de tu i tornar a mirar tots els record que guardo de tu. Si obro el calaix una força poderosa em segrestarà de la realitat i em traslladarà a un món tridimensional on no hi haurà distàncies, on no hi haurà oblits, on no hi haurà passat, present ni futur, només el desig nu i transparent que hi viu en el silenci d’un vers no pronunciat. Badalona, 16 de setembre de 2010

L'AMAGATALL D'UN SOMRIURE

Imatge
L’amagatall d’un somriure, Hi ha somriures entremaliats que inspiren, posen ales a la imaginació, i creen jocs divertits. Juguen a inventar paraules, a creuar noms oposats, a amagar oracions negatives a trobar oracions significatives. Juguen i juguen sense cansar-se de dia i de nit l’entranyable joc de l’amagatall. Davant la pantalla hi ha algú que aixeca els ulls per trobar entre les fosques la llum que descobreix les endevinalles d’un somriure encisador. Badalona, 15 de setembre de 2010

LA FOTOGRAFIA D'UN PRESIDENT

Imatge
La fotografia d’un President, El silenci sempre és productiu, enriqueix el món neuronal i potencia la creativitat. El rellotge camina a poc a poc. Les temperatures continuen elevades. En Marc assegut plàcidament a la cadira llegeix la secció de política. Al passar la pàgina hi veu una fotografia del President de la Generalitat: Josep Montilla. En Marc pensa que aquest home és un home que ha sabut enfrontar reptes i saltar límits, que ha sabut confrontar-se amb els detractors, que ha fet de les paraules fets, i dels fets accions que han beneficiat als que hi vivim en aquesta terra. Un home amic de silencis productius; de silencis que més que mirar observen; de silencis que saben distingir allò bo d’allò dolent. Un home que des de la seva ideologia socialista ha fet camí i ha contribuït al creixement de Catalunya; un home que ha estat acompanyat d’un ample sentiment de responsabilitat, d’un fort esperit de sacrifici i d’una gran capacitat de treball. Amb tarannà cordial i humà en Josep M

PARAULES AGITADES

Imatge
Paraules agitades, Entre les mans estrenyo una carta. Les paraules criden espantades, es barregen unes amb altres; cauen, es mouen de lloc, i les oracions sacsejades, lliguen diferents significats. Bones paraules per una carta que no té direcció, sentiments doblegats sota l’impuls emocional de la mà. Carta sense destí escrita amb paraules agitades, que brollen del record d’una memòria encantada. Mentre miro la carta, recordo la història: l’àngel blau. L’àngel tret de la fantasia que viu en una ciutat creada per belles paraules alades.

CATALUNYA

11 setembre / Diada Nacional de Catalunya CATALUNYA: Oneja la senyera groga i vermella del meu cor. Ella és l’abric simbòlic de la meva identitat catalana. Catalunya una nació, de dones i d’homes, d’endins i d’enfora, d’arrels solidàries, de projectes compartits, de mans esteses, de forts lligams, que vivim en terra de llibertat. Catalunya, un poble, una nació. Catalunya, la veu d’un sentiment col·lectiu, defensora del seu passat conqueridora del seu futur. Catalunya terra de justícia i de treball. Badalona, 9 de setembre de 2010

LA CIUTAT SOMNIADA

Imatge
La ciutat somniada, La bellesa va ser a partir de Plató l’harmonia que fa cessar tot conflicte. La bellesa entra en la vida de la polis, de la col·lectivitat a partir de la seva arquitectura; és la bellesa que veiem en l’antic edifici restaurat; és la bellesa reflectida en el disseny d’una nova plaça, d’un nou parc...; és la bellesa que potencia l’economia creativa; és la bellesa que ens acompanya quan passegem la ciutat. L’arquitectura ciutadana crea somnis que perduraran més enllà de l’efímera existència humana. La ciutat i la seva arquitectura són un teixit on s’integren història, memòria, creativitat i imaginació. La trama urbana i els seus edificis s’aixequen com l’expressió ciutadana construïda a través d’innumerables tradicions i pràctiques socials produint a la vegada identitat i cultura. Aquest lligam urbà ens deixa escoltar la veu d’una ciutat oberta i atrevida que parla un nou llenguatge estètic que cerca embellir els edificis i els espais ciutadans amb noves formes, nous co

CADIRES ENAMORADES

Imatge
"NO HAY CURA PARA EL AMOR, PERO EL AMOR ES LA CURA PARA TODOS LOS MALES". Leonard Cohen

LES ESTELS PARLEN

Imatge
Les estels parlen, Les estels fa molts anys que parlen i continuen parlant cada nit. Elles parlen. Parlen de records; parlen de silencis; parlen d’absències. Parlen de desitjos i de somnis, d’imaginació i de fantasia. Parlen i parlen sense cansar-se. I al parlar omplen els fulls amb petons de claredat i de pensament. Un firmament ple d’imatges de tu em parla des del cel les nits d’hivern, d’estiu, de tardor i de primavera. Les estels corren de presa, tan ràpid que sembla que no es moguin, i mentre es mouen criden molt alt el teu nom, tan alt que el seu soroll arriba fins el cor. Saps per què? perquè les estrelles parlen l’idioma del cor. I davant aquest espectacle de brillantor i d’infinitud s’acosta el misteri de la vida. Els poetes enllacen paraules i coses. El poeta coneix el ressò de les coses, veu els lligams invisibles que hi ha entre les coses, escolta les veus secretes que es llancen les paraules, descobreix les referències ocultes del verb i les situa en un pla superior, entre

BONES VACANCES

Imatge

VIU L'ESTIU A BADALONA

Imatge
Manquen només tres dies perquè arribin les vacances. Agost. Un dels mesos més desitjat. Vacances i mar. Dies pel descans i la lectura, per anar a la platja o la muntanya, per visitar monuments o escoltar música, per badar o per ..., per fer turisme nacional, internacional o local. En cas que optem pel turisme local, a Badalona podrem gaudir de la Rambla i les seves terrasses d’estiu on podrem deixar-nos en dur en converses relaxades, amb la família o els amics; un port on la imaginació s’allunyarà dins d’un vaixell encantat; podrem anar als cinemes del Màgic Badalona per deixar-nos segrestar per una pel·lícula d’aventures, de vampirs o d’amor; submergir-nos als nostres llargs 5 km de platja. Els ciutadans de Badalona tenim el privilegi de delectar-nos amb una platja de 5 esteles on podem carregar-nos d‘energies positives, forces que ens acompanyaran la resta de l’any. També podrem desplaçar-nos a la nostra veïna Barcelona en metre, autobusos o tren; ballar a la Festa Major d’agost (die

RECORDA'M

Imatge
Recorda’m quan miris amb ulls de passat, quan pensis que la fantasia i la realitat poden ser amigues, quan l’amor per la paraula es mostri a traves de poemes blaus, quan la mirada d’un net sigui neta i transparent, quan la bellesa d’una flor t’envoli d’un càlid aroma, quan la vellesa doni els primers passos de vida i de mort. Recorda’m quan el fred de la neu t’esgarrifi la pell, quan trepitges les primeres fulles de la tardor, quan la primavera et porti els primers raig de sol, quan la teva mirada es perdi en la infinitud del mar, durant un dia d’estiu. Recorda’m quan el vent bufi del nord i del sud, quan la lluna sigui gran o petita, quan un dia de pluja les gotes d’aigua rellisquen per la finestra, quan escoltis una suau melodia, quan una pel·lícula et faci sentir emocions. Recorda’m quan entre les teves mans descansi un llibre, quan llegeixes la paraula “blau”, quan visitis una llibreria, quan algun llibre surti al teu encontre, quan un llibre oblidat reclami la teva atenció. Record

LA VIDA

Imatge
¿Qué es la vida? ¡Belleza! Admírala. La vida es una suerte. Acéptala. La vida es una felicidad. Saboréala. La vida es desafío. Afróntalo. La vida es un deber. Pues, cúmplelo. La vida es un tesoro. Cuídalo. Si la vida es riqueza, guárdala. ¿Qué la vida es amor? Disfrútalo. La vida es un misterio. Admítelo. La vida es un compromiso. Cúmplelo. Si es tristeza el vivir, supérala. La vida es un combate. Gánalo. ¿La vida? ¡Una tragedia! Abrázala. ¿La vida? ¡Una aventura! Pruébala. La vida es la vida... Un parabien... Un saludo de Dios. Merécelo. La vida es la vida. Defiéndela. Santa Teresa de Calcuta.

LA FINESTRA BLAVA

Imatge
La finestra blava Peregrina d’una idea persegueixo terres desconegudes. Terres càlides i fredes, desèrtiques o edificades, que inciten a un mateix camí. Juliol, un matí d’estiu, estiuenc i mediterrani, obro la finestra blava i deixo que entri el teu record. L’alegria m’envaeix, alleugerant-me tots els sentits: canta la veu silenciosa, s’engrandeix l’ull empetitit s’atura l’atenta oïda, s’apropa la tendra mà, olora el nas perfumat. El dia s’omple de llum, a fora el sol escalfa la pell i la sorra acarona la mar. La meva alegria sent la terra del nord i el meu cor s’omple amb imatges de tu. Dins d’una estona quan el teu record s’esborri entre altres membrances, la finestra serà el testimoni callat d’aquest viatge infinit.

VEU DE NIT

Imatge
Veu de nit, L’altra nit en un impuls d’enyorança acumulada pels anys vaig voler escriure’t un poema per explicar-te amb paraules la meva veu. M’acompanyaven en l’obscuritat versos estimats, versos amics, i un enrere l’altra anaven reconstruint el teu record. Al finalitzar el darrer, vaig pintar un àngel amb un llapis blau. Vaig alçar el full i ho vaig deixar descansant a la paret, de cop les ales van comença a estendre’s i el full va volar alt. Encara no l’has vist? Encara no arribat? Va volar tan ràpid i tan amunt que no vaig tenir temps de dir-li res; estic segura que les ales coneixen quin és el teu destí.

QUOTIDIANITATS

Imatge
Quotidianitats Em despullo de quotidianitats de fets corrents i de coses inanimades. Em vesteixo d’excepcionalitats d’epopeies irreals d’idees animades. Comença el viatge, recorro les cambres de la nit i el teu somni surt a l’encontre. Habitacions imaginàries obren les portes al món de la fantasia. Darrera cada porta, em rep el teu rostre angelical. El temps diari em reclama, m’acomiado de les teranyines de la nit i sento com la meva pell nua es va cobrint a poc a poc de quotidianitats.

L'UNIVERS FACEBOOK

Imatge
L’univers facebook, M’acosto a la finestra per mirar la gent que camina pel carrer i penso que les grans ciutats són plenes d’ànimes solitàries, de veïns que no se saluden, de contactes físics substituïts per relacions virtuals, de sentiments enfrontats, d’un individualisme indiferent que va distanciant-nos poc a poc. Mentre les persones han anat debilitant les relacions personals, l’encís d’una mirada propera, per connectar-se i comunicar-se electrònicament, els contactes a distància han anat guanyant terreny. Creadors de la nostra pròpia identitat, l’aventura de ser persones diferents ens permet enxarxar la nostra identitat amb les millors arts de l’engany. De mica en mica, aquest món electrònic i silenciós ha anat estenent les seves xarxes virtuals dins la societat passant les “webs” socials a ser una part significativa del nostre esdevenir humà i ciutadà. I així, aquest món de contactes innumerables amb persones distants i distintes ens permet conèixer una multiplicitat de persone

MÓN I COR

Imatge
Món i cor, Obro la finestra. Escolto, el món està ple de sorolls. Tanco la finestra. Escolto, el cor està ple de remors. El món, enfora. El cor, endins. Crida el món, parla el cor, mentre els límits de la realitat es desdibuixen en un paisatge imaginari.