PARAULES AMB AROMA

Avui no sé perquè m’he aixecat pensant on viu el jo dins del cos humà. Antigament es creia que el jo, la consciència, l’ànima tenia el seu lloc al cor; ha passat molt de temps des d’aquell plantejament. Fins fa poc el cervell era el centre neuràlgic on s’allotjava la intel·ligència, l’emoció, la raó, en definitiva, el jo. I ara?! Miro al voltant i no deixo de sorprendre’m. Ahir a l’informatiu de la nit una noticia senyalava que comencen a proliferar unes nines de silicona i plàstic; un objecte consumit per persones que se senten soles; alguns dels seus consumidors inclús les treuen a passejar com si fossin persones. Enji Nakajima un japonès de 62 anys, en una entrevista, va manifestar que se sentia feliç amb la seva acompanyant,( anomenada Saori), amb la que afirmava viure en harmonia . La tecnologia està canviant el nostre món: la manera de comunicar-nos i les formes de viure. Un nou concepte de família, amb l’aparició de parelles joves, que no volen tenir fils (child-free) és

Com cada tarda l’avi es va anar cap el centre social per veure al seu amic i, jugar l’habitual partida d’escacs. Però el seu amic no va arribar. Van passar els dies i el seu amic no va tornar. Un dia es va assabentar que el seu amic no tornaria mai més, llavors va guardar les peces i, va marxar cap a casa arrossegant el pes de la soledat i de l’acomiadament. La soledat, el rostre amarg de l’envelliment, és un problema cada vegada més freqüent a la nostra societat. Vivim en blocs de pisos grans on les persones cada vegada estem més allunyades. Segons un estudi de la Diputació de Barcelona un 15% de les persones grans viuen soles; potser sigui aquest fet el que faci que moltes persones grans vagin sovint al metge i cerquin la possibilitat de poder parlar amb algú; un altre amb qui poder relacionar-se. La solitud en les persones grans pot produir malalties, sentiments d’hostilitat, ressentiment, tristesa, ansietat, inclús pot arribar a perjudicar la cognició, l’emoció, el