Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2012

LA CIUTAT

Dimecres vermell. El metro arribant a Pompeu Fabra. Carrers que et donen la benvinguda. Els cotxes. Les ambulàncies La Pau. Treballadors socials. Treballadors de tota mena. La gent. La vida. Els esdeveniments. Les converses. El jove que reparteix els diaris. Els debats i els acords. Badalona Bella. Romana. Gent desconeguda transitant per les voreres. Aquesta ciutat marinera navega en la meva retina. Els desafavorits, els que criden a la plaça davant les injustícies i els enganys. Fràgils els ésser humans. Fràgils i sols. Tots. La recerca de sentit mostra una direcció: l’esquerra. El socialisme. La dansa més bella, de totes les ideologies que es fan i es desfan. La lluita. Tots lluitant. La vaga. La reforma laboral. Les dones de la plaça aclamant els seus drets. A prop la banca i els que manen. Silenci indiferent. Mudesa capitalista.

AROMES MUSICALS

Imatge

ESCOLA HIVERN PSC TARRAGONA 17 I 18 MARÇ 2012

Imatge
Alguns apunts de l’Escola d’Hivern celebrada a Tarragona el passat cap de setmana dies 17 i 18 de març de 2012 Francesc Vallés: Director Escola Hivern - Societat individualista, egoista. - Gent allunyada d’allò públic. - Necessitat estratègia política. - La gent buscarà un refugi; un refugi en la gent de l’esquerra quan la gent vegi com la crisi i les polítiques neoliberals estan afectant els serveis públics. Dani Fernández: Secretari Organització PSC - Europa: projecte polític compartit socialdemocràcia. - Homes i dones lliures. - Socialisme-societat-solidaritat. - Socialisme Europeu. - Un euro per recepta medica a partir de juny: PSC en contra de la mesura. Mesura injusta, ineficaç i inútil. - Grup socialista parlament, presenta moció prioritzar la despesa social, augmentar altres impostos, com l’impost de begudes alcohòliques o l’impost de successió. - L’humanisme forma part de la nostra tradició. Erasmo de Rotterdam. Primer humanista, el primer que va parlar d’un estat unit d’Europ

ELS LLIBRES

Imatge
A l’obrir el quadern, s’enyora. Està sol al seu despatx, amb la porta tancada. Damunt la taula de treball una goma d’esborrar Milan, una maquineta i un llapis amb la punta afilada. Sempre li ha agradat el material de papereria, les carpetes, les agendes, les llibretes, els llapis de colors, els retoladors... El quadern li porta l’aroma d’altres temps. Aquell professor de literatura, que creu recordar es deia de cognoms Puig, que sabia captar l’atenció dels alumnes amb les seves històries i aventures, ell va ser altra de les persones que juntament amb el pare li van ensenyar el plaer de tenir un llibre entre les mans. Des de llavors llegir va formar part de la seva manera de ser. Lectures que van despertar-li la curiositat, que van donar-li idees, que ho van apropar a altres veus, i li van permetre arribar a conèixer altres maneres d’observar el món i les persones. Llibres que li han acompanyat al llarg de la vida en moments bons i dolents. Tardes d’amistat i de silenci, vespres i nits

RECORD

Imatge
Fa uns quants anys enrere, l’euro no existia, jo pensava en pessetes, llegia llibres de paper i, Internet encara no ens havia esclavitzat. Ara pago amb euros, llegeixo en un llibre electrònic prim i lleuger, i visc pendent d’Internet. Però malgrat tots els canvis la primavera continua essent la meva estació preferida. És el temps que em permet alleugerar-me de roba, olorar el perfum de les flors, tastar caramels i xocolates, passejar entre la gent i allunyar-me de tots els dimonis de l’hivern. Sé que la meva atracció per aquesta estació és fruit d’un record. Metre setanta-vuit, cos prim, cabells castanys llargs i ulls ametllats de color d’avellana, amb un llenguatge culte en aquells llavis meravellosament rosats i de somriure captivador, ben vestit amb americana i pantalons de color negre, exhalava el letàrgic olor del perfum de l’agosarada passió. Bellesa d’un record que transita sigil•losament pel subconscient. Et recordo. Fa calor i el calor em torna aquella veu clara que em parlav

EL FILÒSOF I EL POETA

Imatge
I a l’observar-se al mirall l’home va veure que al seu interior habitaven dos ànimes: la del poeta i la del filòsof. No es troba l’home sencer en la filosofia; no es troba la totalitat d’allò humà en la poesia. En la poesia viu l’home individual, en la filosofia viu l’home universal. En el camí de la filosofia, el filòsof impulsat per l’amor d’allò que cerca, abandona la superfície del món, la generosa immediatesa de la vida per endinsar-se envers l’ésser ocult que hi ha darrera les aparences.“Tots els homes tenen per naturalesa desig de saber” deia Aristòtil. Les aparences es destrueixen unes a altres, estan en perpetu combat, qui viu en elles, pereix. En el camí del poeta, el poeta no renuncia a res, té tot davant seu, davant els seus ulls, oïdes i tacte; tot és present, però també té tot allò que apareix als seus somnis; un món obert on tot és possible. La bellesa de la veritat poètica ens porta a una veritat que no pot ser demostrada. L’home poeta enamorat de les coses s’apega a el

PARODIA

Imatge
La parodi: és la recreació d’un personatge o un fet, utilitzant recursos irònics per a donar una opinió generalment transgressora sobre la persona o l’esdeveniment parodiat. Just en el moment que sortia de casa va sentir un lleuger mareig que va anar en augment. Un munt de fotògrafs l’esperaven darrera el reixat del jardí. Va sentir com un flash li donava en la cara i va perdre el coneixement. El terra i els seus impressionants pits es van besar. De lluny una veu va cridar: - truqueu a una ambulància. L’ambulància va arribar ràpid i van traslladar a la jove a l’hospital de Ramon i Cajal. La infermera que la va atendre la va reconèixer al instant. Així que allà a la llitera amb una gran baixada de tensió es trobava la diva televisiva. Quan la infermera li va voler retirar els cabells de la cara, els dits cor i anular es van enganxar amb una de les llargues extensions rosses que li cobrien el cap. Com podia arribar a canviar la fisonomia dels famosos quan li treien tot el maquillatge! L

COR ARRUGAT

Imatge
Abans de ferir a una persona agafa un paper i arruga’l, ja ho has fet?... doncs ara torna a deixar-lo com abans… no pots, veritat? El cor de les persones és com aquest paper, una vegada que ho has ferit és difícil tornar a deixar-lo com el vas trobar… Així que abans de ferir, pensa bé allò que fas…

MOMENTS

Imatge
MOMENTS: Hi ha moments que s’imposen, que marquen una centralitat i tot s’atura en aquests moments clars i concrets. I llavors veiem la veritat que durant anys ha restat oculta a la nostra mirada. El vel ha caigut i no podem fer marxa enrere. En aquests moments som posseïdors de la veritat. Una veritat que potser no sigui tan tolerable com voldríem, que no sigui la veritat que ens agradaria però és la veritat. I sentim com el fred es cola per l’ànima al descobrir que la relació entre tu i jo està enllestida, tancada, terminada, acabada. I abans que el moment marxi i la nit m’atrapi en la seva indiferència m’acomiado de tots els moments que vaig compartir al llarg del nostre lligam.