POEMES PER A UN ÀNGEL
Sovint,
palejo el teu nom,
sovint,
les lletres se separen,
sovint,
es tornen a reunir,
sovint,
apareixes tu,
sovint,
es dibuixa la línia
que em porta a tu.
En silenci i en secret,
Recullo el teu nom: à
n
g
e
l
---------------------
Demà quan plogui,
i el teu cor noti l'absència
la pluja relliscarà lentament
formant bassolls de record,
i el vent et portarà,
el mirall del seu somriure.
---------------------
T'escric,
i escric somriure i escric alegria,
i escric poema i blau i escric record,
i absència i llunyania i escric misteri,
i escric cos i ball i escric amic.
---------------------
No hi ha paraula com la paraula amb què t'escric,
de llum il·lumina la mirada,
quan les lletres creixen, el cor s'enlaira
en l'alegria del secret i del silenci.
---------------------
Emmudeixen els llavis
amb la paraula més tendra,
quin so tindria la teva veu
si no existís la distància?
La veu n'és tan sols,
un record.
---------------------
Hola, si vens cap el mediterrani
per platges conegudes
de sorra i sal.
Miralls de tu mateix
tintats de blau.
Àngels eterns
mouen les ales.
---------------------
Avui t'envio versos
que volen dir-te amic,
quanta enyorança sento
perquè tu no hi ests,
i es fossilitza
el teu record a poc a poc
i tot és silenci.
Avui t'envio, amic, el meu regal
de tu que és petit i tendre,
que és paraula inventada i tresor amagat.
Avui t'envio, amic, la meva amistat
feta lletra delicada
en la meva passió
de voler que creixi i duri
en aquest sender desconegut de joia.
---------------------
Dóna'm, amic, la mà.
Cadascú amb el nostre pensament obrim finestres,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres alegries i tristeses,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres pors
menjant-nos les entranyes
inventem camins.
Cadascú amb la nostra nit i el nostre dia,
inventem camins.
Cadascú amb la nostra imaginada idea de l'altre,
inventem camins.
Sigui el cel o l'infern,
sigui bo o dolent el sender que inventem
dóna'm amic, la mà.
---------------------
Desconegut t'enyoro, desconegut et sento
i et somnio, desconegut, sense cansar-me.
Oh¡ Àngel amb mirada de guerrer,
et persegueixo i et negues a llegir-me.
Per ventura ignores que de la meva ànima
portes totes les cartes a la teva mà?
Al desconegut parlo
pel desconegut invento
al desconegut penso
cada vegada que el miro.
Vull la paraula que no vull
perquè deliro i no deliro.
---------------------
Quan al matí,
el sol es fica a la finestra,
d'amor s'impregna el cor.
Cabran al seu cap totes les paraules?
A migdia, mentre el sol miri,
les lletres més properes es desfaran,
i pujarà la calor fins les mans
i les paraules començaran a ballar,
i es barrejaran els pensaments,
i a les idees els donarà
el nom d'un fervor arravatat.
Buscar-lo i no trobar-lo,
amic misteriós
és en aquesta hora en què l'ànima s'aixeca
i s'escapen els dits,
en un cristall esgotat
que mira l'arribada
d'un rostre silenciós.
---------------------
Són només ombres
allò que veig o sent.
Són només il·lusions
són només fruit de
la meva ment i imaginació
allò que em permet
inventar aquest àngel fantasiós.
---------------------
He dibuixat el quadre
més original del món,
no té colors però té paraules
i, si un color o un paisatge
poden expressar alegria, tristesa
o qualsevol altre sentiment,
també la paraula té aquest Do.
---------------------
LA MEVA AMISTAT ÉS REAL
Amic, encara que t'estranyi,
sempre et trobo
en el núvol blanc
que viatja assossegat,
et trobo en la remor del mar
que apaivaga les meves desventures...
per tornar-te a veure,
en el capell d'una flor que s'obre
deixa'm veure el teu rostre
i acaronar el teu cos.
Amic, encara que et busqui,
et porto molt endins
en cada batec del meu cor
en cada porus de la meva pell
que només respira el teu alè,
en la meva sang que recorre
cadascun dels teus petons.
Estàs sempre amb mi:
et tingui o no et tingui,
et sento al costat meu,
encara que hi siguis lluny,
en el fons de la meva ànima,
em pertanys.
Encara que en aquesta vida
tot sigui material
i si no es toca
no se sent, jo et sento
i diguin el que diguin
la meva amistat és real
i traspassa els límits
de la fantasia
per apropar-te la meva realitat.
palejo el teu nom,
sovint,
les lletres se separen,
sovint,
es tornen a reunir,
sovint,
apareixes tu,
sovint,
es dibuixa la línia
que em porta a tu.
En silenci i en secret,
Recullo el teu nom: à
n
g
e
l
---------------------
Demà quan plogui,
i el teu cor noti l'absència
la pluja relliscarà lentament
formant bassolls de record,
i el vent et portarà,
el mirall del seu somriure.
---------------------
T'escric,
i escric somriure i escric alegria,
i escric poema i blau i escric record,
i absència i llunyania i escric misteri,
i escric cos i ball i escric amic.
---------------------
No hi ha paraula com la paraula amb què t'escric,
de llum il·lumina la mirada,
quan les lletres creixen, el cor s'enlaira
en l'alegria del secret i del silenci.
---------------------
Emmudeixen els llavis
amb la paraula més tendra,
quin so tindria la teva veu
si no existís la distància?
La veu n'és tan sols,
un record.
---------------------
Hola, si vens cap el mediterrani
per platges conegudes
de sorra i sal.
Miralls de tu mateix
tintats de blau.
Àngels eterns
mouen les ales.
---------------------
Avui t'envio versos
que volen dir-te amic,
quanta enyorança sento
perquè tu no hi ests,
i es fossilitza
el teu record a poc a poc
i tot és silenci.
Avui t'envio, amic, el meu regal
de tu que és petit i tendre,
que és paraula inventada i tresor amagat.
Avui t'envio, amic, la meva amistat
feta lletra delicada
en la meva passió
de voler que creixi i duri
en aquest sender desconegut de joia.
---------------------
Dóna'm, amic, la mà.
Cadascú amb el nostre pensament obrim finestres,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres alegries i tristeses,
inventem camins.
Cadascú amb les nostres pors
menjant-nos les entranyes
inventem camins.
Cadascú amb la nostra nit i el nostre dia,
inventem camins.
Cadascú amb la nostra imaginada idea de l'altre,
inventem camins.
Sigui el cel o l'infern,
sigui bo o dolent el sender que inventem
dóna'm amic, la mà.
---------------------
Desconegut t'enyoro, desconegut et sento
i et somnio, desconegut, sense cansar-me.
Oh¡ Àngel amb mirada de guerrer,
et persegueixo i et negues a llegir-me.
Per ventura ignores que de la meva ànima
portes totes les cartes a la teva mà?
Al desconegut parlo
pel desconegut invento
al desconegut penso
cada vegada que el miro.
Vull la paraula que no vull
perquè deliro i no deliro.
---------------------
Quan al matí,
el sol es fica a la finestra,
d'amor s'impregna el cor.
Cabran al seu cap totes les paraules?
A migdia, mentre el sol miri,
les lletres més properes es desfaran,
i pujarà la calor fins les mans
i les paraules començaran a ballar,
i es barrejaran els pensaments,
i a les idees els donarà
el nom d'un fervor arravatat.
Buscar-lo i no trobar-lo,
amic misteriós
és en aquesta hora en què l'ànima s'aixeca
i s'escapen els dits,
en un cristall esgotat
que mira l'arribada
d'un rostre silenciós.
---------------------
Són només ombres
allò que veig o sent.
Són només il·lusions
són només fruit de
la meva ment i imaginació
allò que em permet
inventar aquest àngel fantasiós.
---------------------
He dibuixat el quadre
més original del món,
no té colors però té paraules
i, si un color o un paisatge
poden expressar alegria, tristesa
o qualsevol altre sentiment,
també la paraula té aquest Do.
---------------------
LA MEVA AMISTAT ÉS REAL
Amic, encara que t'estranyi,
sempre et trobo
en el núvol blanc
que viatja assossegat,
et trobo en la remor del mar
que apaivaga les meves desventures...
per tornar-te a veure,
en el capell d'una flor que s'obre
deixa'm veure el teu rostre
i acaronar el teu cos.
Amic, encara que et busqui,
et porto molt endins
en cada batec del meu cor
en cada porus de la meva pell
que només respira el teu alè,
en la meva sang que recorre
cadascun dels teus petons.
Estàs sempre amb mi:
et tingui o no et tingui,
et sento al costat meu,
encara que hi siguis lluny,
en el fons de la meva ànima,
em pertanys.
Encara que en aquesta vida
tot sigui material
i si no es toca
no se sent, jo et sento
i diguin el que diguin
la meva amistat és real
i traspassa els límits
de la fantasia
per apropar-te la meva realitat.
Comentaris