Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2015

IRENE ARCHER CARMONA

Imatge
Me encuentro delante de mi recién estrenado escritorio, es de bambú y tiene un módulo adicional para colocar el ordenador. Lo he orientado mirando hacía el jardín. En el lado derecho de la mesa tiene dos cajones, en el izquierdo una puerta y en su interior hay dos estanterías. Encima de la mesa se encuentran esparcidos todos los apuntes y notas, que he recopilado sobre la vida de Irene o Airin como la llamaba su padre, esperando a ser redactados. Miro los papeles, y siento que algo me impide empezar a escribir la biografía de Irene Archer Carmona. Mi intuición me hace pensar que la bailaora y gitana, como bien se definió en nuestra primera entrevista, se ha guardado un as bajo la manga.   -Diga -… -Sí, soy yo -… -El miércoles 11, espera un segundo, que miro la agenda. -… -De acuerdo, el miércoles 11 me va bien. Sí, quedamos a las siete en la calle Pau Claris n.167. ¿Cómo me has dicho que se llama el local? -… -Ah! Vale. Allí estaré. Adiós. Dejo el móvil encima de la me

ACTE VIOLÈNCIA GÈNERE

CONFERENCIA COL.LOQUI CONTRA LA VIOLENCIA DE GENERE - Kizoa Movie Maker

IMPULS VITAL

Imatge
La societat de consum, els ordinadors, els mòbils ens han tornat freds, ambigus, indiferents, egoistes, ja no perseguim impossibles, ja no ens deixem seduir per quimeres. I si res ens mou i res ens sorprèn i amb prou feines somriguem, podem dir que, poc a poc, ens estem morint. Necessitem que l’entusiasme de la innocentada, de la broma, de la lleugeresa, a vegades, se’ns enganxi, com quan balles sota la pluja, o veus una aposta de sol o beus un vi al costat del foc. No podem doblegar-nos a la quietud, a la quotidianitat endreçada que mostren els seriosos, els pràctics, els raonables, els poderosos.  Hem de deixar córrer la imaginació fins esgotar existències; hem d’emocionar-nos fins plorar o plorar de riure; vibrar sota la força d’una idea; saltar en el llindar d’allò que semblava inaccessible, de generar alegria, de gaudir al sol; hem de deixar que el vent ens despenti els cabells, d’amar amb bogeria; hem de permetre que les nostres creences s’expressin, que els nostres sentit

FAMÍLIES MONOPARENTALS

Imatge
És una dona de mitjana edat, una dona amb la pell freda. Porta uns texans i una camisa estampada de flors. La dona alça la veu i diu: - Em dic Laura. Sóc mare, tinc dos fills i estic separada. Així començava la xerrada a la que vaig assistir sobre les famílies monoparentals. La Laura va continuar explicant-nos que vivia sola, que amb el seu sou havia de mantenir la família i l’educació dels fills, i que tirar endavant es feia força complicat. Avui dia només hem de girar una mica el cap per veure que la societat ha canviat molt, i que el model de família tradicional, d’un pare i una mare, convivint amb els seu fills i filles cada cop és menys majoritari. Al nostre voltant veiem mares solteres i pares solters, persones del mateix sexe que conviuen amb un fill propi o adoptat, persones grans que viuen soles o a casa dels fills, etc. Les famílies monoparentals solen estar formades per un o més fills menors de vint-i-un anys, o de vint-i-sis en el cas que estudiïn, i conviuen amb u