Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2011

EL MUSEU DE BADALONA

Imatge
El Museu de Badalona, Amb la primavera un vent nou recorre la ciutat. Mentre l’Anna espera que arribi la Mònica, una amiga periodista que ve a la ciutat a fer un reportatge del Museu i del nou espai arqueològic, mira esbalaïda com ha canviat la nova plaça de Pompeu Fabra. Al seu costat uns ciutadans parlen de la gran varietat d’arbres i de vegetació que guarneixen la plaça. Un cop arriba la Mònica, l’Anna li proposa anar al Cafè de la Sargantana, un lloc on es desenvolupen moltes activitats culturals, situat al carrer Sant Sebastià al costat del carrer Jaume Borràs, i a prop del Museu. La ciutat romana, la ciutat del passat, de la memòria i de l’historia els obre les portes. Abans de començar el recorregut per les termes romanes i la zona del Decumanus, un dels jaciments arqueològic més grans de Catalunya, l’Anna li ensenya a la Mònica on està ubicada “La Venus de Badalona”, una de les peces més importants del museu i un emblema per a la ciutat. Les dues joves s’aturen davant l’escultu

LA DIVERSITAT CULTURAL

Diversitat cultural març 2011 View more presentations from Mari Carmen .

TORTURED SOUL - HOME TO YOU

Imatge

GOTA D'AIGUA, GOTA DE SANG

Imatge
GOTA D'AIGUA, GOTA DE SANG La pluja a fora mulla el carrer. Les gotes d’aigua rellisquen per la finestra. En aquest instant ràpides i rodones recorren el mirall. Una gota despistada s’equivoca de camí i entra dins les profunditats del meu cor. Amb dificultats s’esmuny per la circulació sanguínia del cor. Pel camí surten al seu encontre: somnis, desitjos, pensaments, idees. Recorrent un dels seus ventrílocs, la gota d’aigua xoca de front, amb una gota de sang; es miren es reconeixen. L’un és transparent, l’altra és vermella. Un àgil, l’altra espessa. S’atrauen, com el sol i la lluna. S’apropen, es barregen i el seu contacte fa que sonen tots els bateigs del cor.

EL DIMONI HO TÉ CRU

Imatge

ENCUENTROS

Imatge
4.1. ENCUENTROS Ha pasado poco más de un mes desde mi encuentro con Roberto. Treinta y un días sin dejar de recordar su mirada. El reloj suena, son las siete de la mañana. Saco mi mano de entre las sabanas, para, a tientas, parar el despertador. Diez minutos después vuelve a sonar. Con la pereza enganchada a mi piel y a mi pijama, me levanto. Me calzo las zapatillas rojas, regalo de mama, y siento la suavidad de la lana en mis pies. Un poco soñolienta me dirijo al cuarto de Carla para despertarla, no quiero llegar, otra vez, tarde al colegio. Entro al cuarto de baño y dejo que el agua de la ducha se caliente. Me visto de prisa, camisa blanca y pantalón azul marino; llamo a Carla para que se vaya arreglando mientras en la cocina preparo para desayunar el café con leche, el zumo y los cereales. Salimos a la calle y un día soleado nos da la bienvenida. Cojo a Carla de una mano y en la otra su cartera y mi bolso. Con la prisa cobijada en mis bolsillos recorro la acera hasta llegar al coch

UÑAS DE GEL BADALONA

Imatge

DECISIONES

Imatge
4.-DECISIONES: Ha pasado poco más de un mes desde mi encuentro con Roberto. Treinta y un días sin dejar de pensar en él y en nuestra despedida. Decisiones. La vida está llena de pequeñas o grandes decisiones. Desde el comedor a la habitación hay exactamente ocho pasos rectos; son las once y media de la noche, la casa está en silenció y el sueño no llega a mis ojos. Él hace rato que duerme, el mismo tiempo en que yo he estado pensando en Roberto: ¿Hice bien en marcharme? ¿Me equivoque? La una de la madrugada. Voy a intentar dormirme, si no, mañana cuando suene el despertador seré incapaz de levantarme. - Buenas noches –le digo flojito al oído. Suena el despertador, son las siete de la mañana. Me levanto, lentamente. Abro los ojos para encontrarme frente a frente con un nuevo día. El sol se cuela por las ventanas. Paso a paso, mis pies se deslizan con suavidad. Los latidos de mi corazón saltan con una alegría especial. Pienso en Roberto y en sus ojos verdes. Camino cuatro pasos hacia la

BADALONA ES NOTA

Imatge