Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2009

LA VIDA

Imatge
LA VIDA Et recordo sempre i et recordo cada dia amb entranyable estimació. No puc escriure tot allò que m'agradaria... ni tan sols continuar amb alguna història començada. No em deixa, com diu Maria Zambrano això que diuen "la vida". Aquí continuo elucubrant des de la distància; ara ja fa temps que hem descobert que estem separats, morint-nos cada dia una mica més, tu per allà i jo per aquí, morint-nos cadascún a les nostres ciutats, a les nostres vides. Lluny sempre, allà on tu i jo hi siguem, hi estem lluny, cadascún dins de la seva quotidianitat, dins la seva "vida".

25 NOVEMBRE DIA INTERNACIONAL VIOLÈNCIA VERS LES DONES

Imatge
I El hombre que me ame deberá saber descorrer, las cortinas de la piel, encontrar la profundidad de mis ojos y conocer lo que anida en mí, la golondrina transparente de la ternura. II El hombre que me ame no querrá poseerme como una mercancía, ni exhibirme como un trofeo de caza, sabrá estar a mi lado con el mismo amor conque yo estaré al lado suyo. III El amor del hombre que me ame será fuerte como los árboles del ceibo, protector y seguro como ellos, limpio como una mañana de diciembre. IV El hombre que me ame No dudará de mi sonrisa Ni temerá la abundancia de mi pelo, Respetará la tristeza, el silencio Y con caricias tocará mi vientre como guitarra para que brote música y alegría desde el fondo de mi cuerpo. V El hombre que me ame podrá encontrar en mí la hamaca donde descansar el pesado fardo de sus preocupaciones, la amiga con quien compartir sus íntimos secretos, el lago donde flotar sin miedo de que el ancla del compromiso le impida volar cuando se le ocurra ser pájaro. VI El

L'EXPERIÈNCIA

Imatge

LA RAMBLA DE BADALONA

Imatge
La Rambla de Badalona, La Rambla de Badalona mai no ha estat morta però tampoc ha viscut la seva existència amb tota la seva bellesa i tot el seu esplendor. Ara després del molts anys desperta d’una llarga letargia. Ja han finalitzat els treballs de remodelació: s’ha canviat una part del paviment, s’ha renovat el mobiliari urbà, la il·luminació... La Sílvia se sorprèn d’aquesta nova fisonomia, li agrada aquesta nova Rambla, hi veu tants canvis que no sap dir exactament allò que més l’ha cridat l’atenció; potser sigui un nou aroma de mar, o el soroll del tren que ve des de la nova estació, o la desaparició de la pèrgola metàl·lica a banda mar, o els colors dels nous para-sols i de les noves estovalles, o les espelmes decoratives a les tauletes de les terrasses, o les jardineres plenes de flors variades, o la nova decoració marinera dels restaurants, o les teles dels pintors entorn l’estàtua de Roca i Pi, o la fira d’artesania al llarg del passeig, o... Però la Sílvia s’adona que aquests

EL PONT DEL PETROLI

Imatge
EL PONT DEL PETROLI, És un home alt i prim, encara una mica lluny de la cinquantena, amb ulls encuriosits, foscos i profunds, d’aquells que donen la sensació de ser capaços de transportar-te darrere el globus ocular i disseccionar-te minuciosament. Té humor anglès, que surt de manera imprevista ho mateix que un llamp en un cel ennuvolat; amb un somriure picaresc. Vesteix elegantment d’Armani o Calvin Klein (quasi sempre porta els mitjons de color negre). Viu en una ciutat d’uns 220 mil habitants. Té mans delicades i una ploma de color negre. Li agrada fer esport i passejar a la vora del mar. La platja de la seva ciutat té quasi 5 Km de litoral i està dividida en distintes zones: la platja de la barca maria, la platja del cristall, la platja del pont d’en botifarreta, la platja del pescadors, la platja dels patins a vela, la platja de l’estació, la platja del pont del petroli, la platja del coco i la platja de la mora. De totes en guarda algun record, però la que més li agrada és la pla

LA CASA PAVILLARD

Imatge
La casa Pavillard Deixo que soni el despertador, abans d’aixecar-me del llit; quan sona a les set del matí m’aixeco ràpidament, sense cap mena de dubte, perquè si em quedo cinc minuts més, després he d’anar a corre cuita. Miro per la finestra per veure quin dia fa. El cel està ras com una pista de gel congelada. Em poso una bata damunt el pijama de seda negra, i em dirigeixo a la cuina a preparar-me el desdejuni: cafè amb llet i galetes integrals. Encara em resta una hora i mitjà per anar a l’hospital amb la mare. Fa dies que porta un refredat pesat i cada vegada ho té més enganxat al pit. L’any passat varem anar a l’hospital municipal i li van posar la pipa per netejar els pulmons i li va anar força bé. A Badalona tenim una important cobertura sanitària. Són les nou del matí quan entrem per la porta d’urgències i quasi a les onze del matí, han cridat a la mare per la visita. Li han fet una radiografia, li han posat la pipa i li han receptat tot un arsenal de medicaments. Al sortir de

L'ESPAI PÚBLIC A LA CIUTAT

Imatge
L’espai públic a la ciutat, Surto de casa a les 8,30 del matí i al passar pel carrer Guifré de Badalona veig els cotxes estacionats damunt les voreres. Aquesta mena de comportaments em fan pensar que alguns usos del cotxe deterioren la qualitat cívica i humana de la ciutat. Els automòbils no poden estar en l’espai de les persones. Rumio que carrers amples amb fanals lluminosos, bancs i grans arbres fan més atractiu caminar i passejar per la ciutat; també crec que en una ciutat viva i dinàmica, els espais públics han de ser lloc de trobada i de convivència. La quantitat i la qualitat de l’espai públic pels ciutadans determinen la qualitat urbana i humana d’una ciutat. Un espai públic és bo quan en ell tenen lloc moltes activitats, quan la gent surt a l’espai públic com un fi en si mateix, a gaudir-lo, com diu l’arquitecte Jan Gehl . Aquesta idea em porta al cap la imatge de la nova plaça Enginyer Deulofeu al barri de Can Claris , una plaça amb més de 5.500 m2 d’espais verds i jocs infan

I MIRO

Imatge
"Petites i rodones, allargades i sonores. Totes parlen en el món de la paraula". I MIRO Aquí en l’ordinador, una pantalla, un ratolí, un teclat; tot possibilitat, o..., quan miro. Em recordo: “Àngel” O. de què: de l’artesà. Aquell Àngel que va posar en peu la creació. Aquell Àngel que va mirar la paraula viva. Aquell Àngel que va inventar la imaginació com univers. Aquell Àngel que va donar llum amb el foc del seu or i del seu cor. Sense camí. Avui, demà, ahir. La pantalla s’ha obert i del teclat volen lletres i que volen fugir, que volen volar! Passió, ser, mar. Set d’Infinit. I miro, i continua no havent ningú, no està, no està. I no hi ha vaixell que em porti a l’altra vorada. Viure. Si. Puc. Dec. Recordar. Tot existeix a la imaginació. Pantalla que parla a l’artesà. I miro.

CONSCIENCIA DE MI

Imatge
CONSCIENCIA DE MI, Al parlar amb tu, parlo amb mi mateixa i en aquesta intimitat que ens apropa i ens relaciona, vaig descobrint-me cada dia una mica més. Despullada de les seguretats amb les que em mostro dins la quotidianitat, observo amb deteniment algunes de les pors que al llarg del temps he anat descobrint i he anat detectant. Deixant de banda les senyals que m’arrelen com a persona a la realitat de l’existència: nom, DNI, adreça postal..., la meva nuesa em permet observar com el jo íntim que viu a l’interior tremola davant les situacions no controlades, com s’enutja davant la mentida i la deshonestedat, com pateix davant la malaltia i la pèrdua: pèrdues d’amors i pèrdues de vides. Una nuesa silenciosa i transparent que em permet endinsar-me dins de les aigües d’un jo creatiu que bateja amb la creació en qualsevol de les seves manifestacions. Un jo a vegades passional, amant dels grans ideals, de l’honestedat i la veritat. Aquella veritat que neix de les bones maneres, de la bo

EL PODER D'UNA MIRADA

Imatge
El poder d’una mirada, Una mirada pot ser perillosa. Les mirades són com portes: obertes o tancades; quan les portes estan tancades la mirada és freda i distant. Els ulls miren sense mirar, indiferència i desinterès; quan les portes estan obertes la mirada és foc, calenta i viva. Els ulls miren amb profunditat, interès i atracció. Una mirada pot colar-se per la porta oberta, durar un instant i impregnar tots els sentits de lluminositat. Aquesta petita visió deixa un record tan gran de llum en la memòria que els ulls es reconeixen quan es troben. És obscura i penetrant i té la força d’un huracà. És una mirada. Entra pels ulls, ara oberts. Em mira. Sóc mirada i miro. Es produeix un silenci abismal quan els ulls s’acoblen amb els ulls i dos mons es projecten dins la mateixa mirada. Em mires i et miro; et miro i em mires. Ballem la dansa de les mirades. Hi ha també una mirada neta, clara, honesta, humana, alegre i viva. Una mirada plena de dia i de nit, de foscor i de claredat, de sol i de

EL PODER DE LA MEMÒRIA

Imatge
El poder de la memòria Hi ha moments en què un es creu capaç de desxifrar totes les mirades, tots els gestos, tots els moviments. Potser perquè hi ha moments en què l’ànima, la consciència, el pensament allò que ens fa poc o molt humans, imagina que hi ha silencis portadors de paraules; que hi ha paraules plenes de significats; que hi ha significats plens de sorolls; que hi ha sorolls que transmeten melodies; que hi ha melodies que amaguen un secret; que hi ha secrets que es tanquen amb clau. I gràcies al poder reconstructor de la memòria, tinc la clau que em permet abastar a cada instant la teva mirada neta; el somriure seductor; observar les mans d’esforç i de dedicació; escoltar les teves reflexions i les teves idees; a apropar-me al teu talent i al teu encant. Travessant les ardents extensions del pensament i obrint el llòbrec camí de la consciència m’adono que el silenci és l’estat del meu esperit creador, l’estat més resplendent de les llums que pot veure l’ull humà.

RECORDS D'AMISTAT I DE CIUTAT

Imatge
Records d'amistat i de ciutat, Hi ha un avi assegut a un nou banc de la Rambla. Les seves mans tremoloses aguanten el bastó, mentre que els ulls vidriosos es fixen en els jardins acolorits que hi ha al costat de l’escola del mar. Que bonica ha quedat la Rambla amb els nous arranjaments: els bancs, les papereres, els fanals, el terra, fins les flors i les palmeres semblen a ver embellit. Darrere seu el mar, ones que venen i van com els records. L’estómac se l’arronsa quan la memòria li porta al cap els dies en què se seia amb el seu amic, en Pere, i parlaven sobre qüestions urbanístiques relacionades amb la ciutat. Aquella ciutat que els havia vist créixer, formar una família i anar envellint. Aviat farà un any que en Pere va marxar per no tornar mai més. I ara des de la seva solitud rememora com gaudien tots dos sentint-se dissenyadors i creadors imaginaris d’alguns dels projectes que sabien que suposarien un canvi important per a la ciutat; quantes vegades havien caminat junts, am

EL PERFUM

Imatge
EL PERFUM Recorda que estava asseguda a prop d’ell, un home dels que fan sentir, dels que tenen tarannà, dels que no passen desapercebuts. Ell ja no hi és i tampoc la seva aroma. L’olor va desaparèixer amb la llunyania i ell al pujar al cotxe. Algú ha passat molt a prop d’ella i ha sentit de nou la seva fragància, s’ha girat però no era ell. Davant l’aparador d’una botiga recorre amb la mirada tots els perfums per a homes. Entra i olora colònies. Una dependenta pèl-roja s’apropa per atendre-la. Totes dues oloren perfums. Els seus gustos són distints. Busquen i busquen. No troben l’aroma desitjada. Ella cerca un perfum especial. S’acomiada i surt de la perfumeria. Es troba sola al carrer amb el record d’una aroma impregnada a la pell. A través del record del perfum recorda la força de la mirada, i darrere dels ulls negres, l’ordre intacte de les idees, i darrere del pensament qui sap si aquell home reservat fa olor d'una nova senyora, d'una nova emoció.

Hi HA UNA ESTACIÓ DE TREN QUE ES DIU BADALONA

Imatge
Hi HA UNA ESTACIÓ DE TREN QUE ES DIU BADALONA Hi ha un tren que s’ha endut el meu amor. Hi ha en el cel una lluna plena que porta en la boca un home penjat. Hi ha un vaixell que porta amagat tresors de mar. Hi ha infinites llums al cel il·luminant la festa major. Hi ha un munt de pensaments eròtics ballant pel cap dels joves que cerquen l’amor. Hi ha un avi que camina ofuscat per la claror del sol. Hi ha en la llibreta de cartes paraules dedicades a l’amor ocult. Hi ha vents de nostàlgia pel record d’aquell que no ve. Hi ha gent pel carrer que camina amb expressió enamorada. Hi ha un carter que reparteix cartes plenes d’estrelles i d’aromes. Hi ha una estàtua en mig del carrer que crida quan li fan una pintada. Hi ha a la nit homes que criden davant les seves pors amagades. Hi ha una plaça plena d’aigua, de flors i de vida. Hi ha una estació de tren que es diu Badalona. Hi ha un tren que porta passatgers d’aquí i d’allà, amb somnis d’allà i d’aquí. Hi ha dits llargs que s’estiren fins

EL PARC DELS RECORDS

Imatge
El parc dels records, Caminava pel carrer del Mar quan de sobte un home em va aturar per preguntar-me si coneixia el Parc dels Records. Què és això, un lloc per la nostàlgia?, li vaig preguntar divertida. No, em va dir el senyor amb un to seriós. Un jardí per als solitaris? L’home em va tornar a respondre que no. Tenia els cabells de color negre i la mirada perduda. Em va cridar l’atenció la seva vestidura d’època. Li vaig dir que coneixia el Parc del Turó Caritg, el Parc de les Muntanyetes, el Parc de Montigalà ... Vaig pensar quin podia ser el Parc dels Records. Com que l’home continuava esperant alguna mena de contestació específica a la seva pregunta i jo no sabia on era aquell lloc, li vaig preguntar, per què volia trobar aquell parc. Vull recuperar alguns records, va respondre l’home. Fent un gest d’agraïment amb el cap es va acomiadar de mi. El carrer del Mar estava ple de gent; l’ambient de Nadal començava a deixar-se sentir. En arribar a la Plaça de l’Ajuntament se’m va fer la