Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

NAVIDAD

ME RECORDARAS

UN PASSEIG PEL MÀGIC BADALONA

Imatge
Un passeig pel Màgic Badalona,
El dissabte l’Anna i la Júlia van quedar al nou centre comercial, el Màgic Badalona, situat al barri de La Salut. Un lloc ple de botigues (sabateries, roba, permuferies, telefonia mòbil ..). Després de donar una volta pel centre, l’Anna va observar que no hi havia cap botiga dedicada ni a la música ni els llibres, llavors, va pensar que a aquell nou indret li mancava quelcom més que un accent ja que semblava una mica empobrit d’oferta cultural. Per altra banda va veure que l’oferta a nivell de restaurant i bars era bastant ampla i atractiva. Aturades davant el mirall d’un dels grans restaurants, va deduir, que es continuava alimentant més el cos que l’ànima.
Van remenar i mirar durant un parell d’hores; el temps de crisis no permetria despeses imprevistes. Davant la botiga de l’osset es van quedar bocabades per la lluentor de les joies (collares, polseres...), van preguntar el preu d’unes arracades i van sortir més de pressa que corrents! Al cap d’una est…

AMINA, LA VEU DE LA LLIBERTAT

Imatge
La nit cobria els viatgers amb la seva infinitud. Vaig mirar el rellotge. Faltaven només cinc minuts per les dues de la matinada. L’autocar es va aturar. Una dona amb el cap cobert per un vel negre va pujar a l’autocar acompanyada per dos agents. Els policies van deixar a la dona asseguda, es van acomiadar d’ella i li van desitjar que passés un bon viatge. La jove duia un vestit llarg fins als peus de color verd. Les grans arracades daurades que duia contrastaven amb la foscor dels cabells que sobresortien del mocador. Al cap d’un instant es va encongir al seient i es va tapar la cara.
Des de dos seients més enrere vaig sentir com s’enlairava la meva curiositat: Per què aquella dona havia estat acompanyada per la policia?, Per què semblava que estigués plorant?
El llarg viatge em permetria hores després conèixer la seva història. Mai oblidaré els seus ulls. Els ulls de l’Amina havien viscut massa temps en la tristor.
Des d’aquella nit ha passat un any. La nit m’envolta en una atmosfera m…

L'ÚLTIM SOMNI

Imatge
M’arronso entre els llençols i em dormo plàcidament. Crec que en total, al llarg d’aquesta nit, he somniat cinc vegades amb Teseo, un home intel·ligent, interessant, increïble, “IN”... no em canso de repetir-lo, divertit, amb expressió seductora i loquaç.

En el primer somni jo pujava per una escala llarga. Teseo parlava amb mi acaloradament. No recordo bé el tema, però si allò que ell anava repetint: - ets una atrevida, una inventora de fantasies alienes; i a demés tot és mentida. Jo li deia que era veritat, li ensenyava els papers i ell els agafava i els trencava.

En el segon somni estava a dalt de l’escala. Al front havia una porta. Teseo s’apropava a mi i em somreia amb picardia. Jugava. La seva broma era apropar-se cada vegada més a prop, envaint el meu espai vital. La broma acabava amb una forta riallada i jo em despertava.

En el tercer somni obria la porta. Estava seguda llegint a Anna Saine, en un banc de la plaça Amèrica i Teseo estava segut al meu costat. Començava a explicar-m…

RECORDO

Imatge
L’ordinador que em van regalar un Nadal.

Recordo
tenia un ratolí petit i blanc
era màgic fer-lo córrer per la finestra virtual
i veure que en algun moment
em trobaria amb un àngel amb llampecs clars.

M’amagava de tothom
esperant en la intimitat
encendre’l i trobar-lo.

Recordo
l’àngel que vivia al meu ordinador.

CARTES D'AMOR

Imatge
L’hivern és el temps de la nostàlgia,
cobreix amb la manta els records.


Carta d’amor,

Les sento arribar
cada dia
una a una
plenes de paraules.

Arriben ben adreçades,
(no es perden a ningú racó
a ninguna cantonada),
a la correcta direcció,
la que uneix carrers del nord
i carrers de l’est.

Venen carregades
com si fossin Santa Claus
de joguines
de vius desitjos
de somnis blaus i fantasies enlairades.

Les sento arribar
sigil·losament
són cartes d’amor
són paraules vives.

EL GUIA

Imatge
El guia,

Si jo t’escrigués, la meva paraula et donaria
a la mirada, rotonda i segura.
T’escric i la meva lletra es confia
en aquest parlar incert d’hores cegues.

Et torno a cridar
cada dia, cada instant.
T’espero amb les mans obertes.
Véns de lluny, de camins marins;
puntual acudeixes a la meva invocació.

Amiga d’un destí desconegut,
recorro els passadissos d’un cel infinit
cercant l’adreça de l’àngel etern.
Núvols vaporosos s’apropen a mi
per despitar-me del camí que he de seguir.

Sempre per ventura l’atzar s’apodera de mi
i Déu m’espera per guiar-me fins a ell: l'àngel etern.




POEMA

Imatge
“A vegades una veu reconeguda,
una aroma càlida, una estranya
melodia, un to acord,
un contacte que lliga,
com virtualitats invisibles
els nostres dits escriuen
i em sembla que és
la paraula estimada”.

NIT DE FESTA A TITUS

Imatge

L'INDIVIDU OCCIDENTAL: UNA OMBRA FANTASMAL

Imatge
L’individu occidental: una ombra fantasmal

El cel ja no és blau, ja no és el lloc on pintar els somnis. I sota del cel hi viu una realitat plena d’individualitats instal·lades en la dispersió i en la indiferència. Morts vius embolcallats de realitats virtuals que resten reduïts als píxels fragmentaris d’una instantànies damunt el paper, o a les projeccions dels cossos en una càmera web, o a imatges retocades..., desesperats intents per evitar la dissolució de l’ésser dins de l’anonimat col·lectiu.
L’actual deshumanització d’allò humà ens mostra ombres fantasmals que passegen bocabadades pels grans centres comercials. Individus que viuen acompanyats per la incomprensió, la desídia, un sentiment de buit, un sentit de no control de la pròpia vida i per la pèrdua de la identitat. L’individu occidental ha estat despullat de la seva condició de subjecte autònom i mira amb desafecció als altres, als que moren de fam, als que pateixen, als que ploren... El cel s’ha tornat fosc.

ENVIA'NS UNA POSTAL

Imatge
Voldria fer arribar les meves felicitacions al col·lectiu de nens i nenes de 4at. de primària del CEIP Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i al Sr. Toni Comajon professor, per la seva idea: Envia’ns una postal, que vaig llegir publicada al diari El Punt. Em dic Mari Carmen, i visc a Badalona des de què vaig néixer, és la meva ciutat i l’estimo molt, per això voldria compartir amb vosaltres aquesta estimació que sento per ella i convidar-vos a què vingueu alguna vegada a conèixer-la.

Badalona: La protagonista inventada

Us vol contar la història de Badalona, no per ella, sinó per amor a la seva persona, que em sembla, fins al més alt grau digna de ser contada. Badalona és una ciutat amb cos però sobre tot amb ànima. Badalona té personalitat, capta l’energia de la gent que l’habita i la governa amb treball, responsabilitat i il·lusió. Les parts del seu cos són: cap, tronc i extremitats.

Aquestes parts formen l’organisme de Badalona, a demés la seva pell suau cobreix tot el seu cos i…

PREMIOS BLOG

Imatge

PARAULES VIATGERES

Imatge
Paraules viatgeres

Si les paraules surten de l’ordinador,
si són capaces de saltar barreres,
si són capaces nedar l’Atlàntic,
deixa que entrin mullades,
per la teva finestra,
- paraules de vida,
paraules de mar,
paraules d’amor-
Deixa que s’eixuguin amb calor,
que descansin relaxades al teu far,
que dormin abrigades al teu llit
i deixa que no defalleixin
d’aquest viatge esgotador.

LA CRISIS CAPITALISTA

Imatge
La crisis capitalista

Encenc la radio, parlen de la crisis financera. Agafo el periòdic i llegeixo que el govern dels EUA ha destinat molts diners per a l’adquisició d’accions de bancs privats per tal d’enfortir la confiança del públic en el sistema financer. Una crisis que està atacant al gran sistema capitalista. Ja la mateixa paraula el defineix prou bé: capitalisme vol dir que allò més important és el capital. El capital: el gran déu del segle XXI.
Ens basta donar una ullada al nostre voltant per adonar-nos de quins són els seus interessos i veiem que precisament no són les persones. Quan es parla de capitalisme no tan sols ens referim a una manera de ver l’economia sinó també a una manera de ver el món, un conjunt de valors i conductes que donen com resultat un empobriment general afavorint l’enriquiment d’uns pocs. Aquesta pobresa no es només econòmica sinó també és moral i és espiritual, i és de sentit i és d’esperança.
Qui parla avui dia de crisis de valors?, qui parla que la in…

INALCANZABLE

ÀNGEL DE DIA, ÀNGEL DE NIT

Imatge
Àngel de dia, Àngel de nit,
fes que miri el meu rostre
aquell que no va voler contemplar.

Que els seus ulls negres
em cerquin entre les bombetes
per darrera les palmeres.

Que vingui en silenci
abans que el sol il·lumini la carpa.

Si vol amagar-se,
fes que la lluna li cobra de nit
i passi desapercebut
entre la pell de la gent.

Si vol apropar-se
fes que la lluna li cobra de dia
i lluï clar
entre la pell de la gent.

Àngel de dia, Àngel de nit
fes que soni la música,
que ballin totes les fantasies
i que duri la màgia a la carpa
dels somnis celestials.

EL FAR

Imatge
Perdóname por ir así
Buscándote tan torpemente...
(Pedro Salinas)

El far
Des d’un far, miro el mar
i la penombra de la seva foscor,
nostàlgia de tu.
Mar dels meus ulls
full en blanc d’una nit tancada

En altra ciutat
viu la seva mirada, el seu silenci,
a vegades veu escrita
a vegades veu callada.


LA MIRADA FUGAÇ

Imatge
La mirada fugaç,

Sona el timbre de casa, miro per l’espiera i veig des del petit espai que acapara l’ull, a un home d’ulls negres i pestanyes llargues. Va vestit de taronja i al seu costat li acompanya una ampolla de butà. Penso que es deu haver confós, perquè no he cridat a cap venedor de butà. Obro la porta i li faig saber de la seva equivocació. Sospito que el món està cada dia més ple d’equivocacions: equivocats amb les inversions immobiliàries, equivocats amb la pressa lleugera de decisions, equivocats amb ..., i així en aquesta roda d’equivocacions anem passant.
La mirada fixa del butaner m’ha recordat l’esguard d’algú. Aquesta classe de mirades clarividents no són massa ben vistes a la nostra societat, són mirades que donen la impressió de què vagin a desentranyar tots els teus secrets, tots els teus anhels. Avui envoltats de mirades passatgeres, passem de llarg d’una persona a altra, perquè sembla que a aturar-nos a mirar l’altre és donar-li una importància que no volem reconèi…

MIL MANERES D'ESTIMAR

Imatge
Mil maneres d’estimar

Invento paraules de mil maneres,
del dret o del revés
encadenades o separades
poètiques o abstractes
lineals o embolicades.
Paraules senzilles i tendres
com diu una cançó.

Des de l’incertesa i la soledat
escric paraules de mil maneres,
al transcurs d’un temps passat
que amb desobediència van creant
la imatge d’un déu omnipotent
que viu darrera aquest mirall trencat.

Invento paraules de mil maneres.

ELS TEUS ULLS, LA TEVA VEU

Imatge
Els teus ulls, la teva veu

Vaig creure que eren els teus ulls,
petits, riallers i juganers
els que s’amagaven darrera la palmera
protegits per la foscor de la nit.

Els teus ulls
llum d’un far distant.
La teva veu
ona de mar serè.

Els teus ulls com la teva veu
invisibles o abrigats
a cada moment, a cada instant,
mai s’apropen,
sempre són distancia,
mai s’escolta
sempre és silenci.

Vaig creure que era la teva veu
melodiosa, seductora i real.
Imatge
Soroll de joventut

Les arrugues no fan soroll però si una presència callada de la seva inesperada existència; han aparegut de prompte, sense avisar, conjuntament amb la llisor pansida de la pell. L’apropament de la vellesa va arribant: molèsties, xacres i altres disfuncions, i amb aquestes senyals que venen de mica en mica comencem a comprendre la fugacitat de la vida i dels seus plaers.
Als carrers de les ciutats el soroll dels joves, la seva alegria, la seva fluïdesa, la seva immediatesa, el seu desig... contrasta amb la lentitud de la maduresa, amb el desig de silenci, amb la recerca de tranquil·litat. Aquesta generació madura on les paraules i els comportaments terminen per contagiar-se d’aquest ritme lent i pausat vol allunyar de si mateixa qualsevol nostàlgia i record de primavera. Aquella edat pletòrica, plena de bogeries, de cossos en llibertat i de somriures oberts només restarà amagada a la seva memòria com un territori mític d’un efímer passat de joventut.

TOT ÉS ARA RECORD

Imatge
Tot és ara record.

Camino i cerco
el teu rostre entre la gent,
mentre faig camí
el camí que només amb tu puc recórrer,
que amb tu només
és passeig i companyia
i és presència constant al costat del meu record.

Li pregunto
a la meva ombra on buscar-te.

Camino decidida pels carrers
esperant trobar l’ombra de les teves paraules.

Tot és ara record.

NOU DISSENY PER A LES AGRUPACIONS SOCIALISTES

Imatge
NOU DISSENY PER A LES AGRUPACIONS SOCIALISTES

En vista de l’èxit que va tenir la decoració del passat 11è Congrés i l’acceptació per part dels delegats i de les delegades assistents al Congrés. Dues companyes l’Hermi i la Mari Carmen van pensar en la possibilitat de traslladar aquesta nova idea de disseny a les Agrupacions del Partit.

Per què? Perquè creuen que l’entorn facilita la predisposició al diàleg i al debatre d’idees; perquè un entorn agradable i acollidor possibilita les ganes de treballar i fomenta la motivació de les persones.

El company Jose Zaragoza durant el Congrés va fer al·lusió al color vermell, el nostre color, dient que “el vermell és intensitat”. El color vermell és el color de la fortalesa, la determinació, la passió, el desig i l’amor, per això com socialistes que són creuen en la importància dels sentiments i de les emocions a l’hora de traslladar els nostres missatges. Van pensar que seria engrescador que les Agrupacions mostressin aquest nou esperit d’intensi…

LA PLAÇA DE LES CULTURES

Imatge
La plaça de les cultures,

Fa uns dies estava asseguda a les escales del castell de Montjuïc a Barcelona, eren les nou en punt de la nit quan va començar el fantàstic espectacle de la font màgica. Una postal plena de colors, es va desplegar davant la meva mirada, fent-me pensar en l’important projecte urbanístic de la meva ciutat: la gran illa central.

Cada dia es construeixen places, en alguna ciutat, acaba de néixer, una plaça, s’escolta el seu batec interior; en altres com a la ciutat de Badalona, està a punt de néixer. S’escolten i es debaten diferents noms pel seu bateig. A l’antiguitat els escolàstics deien que el nom no fa la cosa, per això, allò realment significatiu serà el seu contingut.

Un gran espai obert a tothom. Un projecte que sigui pensat per a totes les edats, una construcció humana que necessiti a la gent i a la vegada la gent la senti seva. La plaça com un gran lloc de reunió. Un indret que faciliti l’accés de les per…

LA VEU DE DALT LA VILA

Imatge
La veu de Dalt la Vila,

A Dalt de la Vila, un barri de la ciutat de Badalona, el temps té mirada pròpia. L’escales de l’església de Santa Maria llimades pel pas del temps, la torre austera amb el rellotge puntual, els carrers estrets i confrontants... tot el conjunt ens parla d’una realitat passada, existent en el present, i amb mirada de futur.
A la nit quant tot és fosc, un home camina a la llum de la lluna per un dels seus carrers. L’obscuritat i el silenci li acompanyen i la història es deixa escoltar. La veu de Dalt de la Vila és la veu de la història, que se sent quan arriba la nit, i tremola i té por, o potser només vol que els seus secrets no caiguin a l’oblit: que vol que el poeta agafi els globus i els deixi volar, que vol veure l’aigua cristal·lina de la font, que vol continuar contemplant a l’estiu els desitjos dels joves enamorats.
Carrers medievals, restes arqueològiques romanes que ens mostren les empremtes de dos mil anys de història d’aquells Badalonins que la van habit…

CREATIVITAT ESTIUENCA

Imatge

UN PARC ROMÀNTIC: CA L'ARNÚS

Imatge
Un parc romàntic: Ca l’Arnús,

Són els darrers dies de vacances. Una tarda lluminosa em convida a passejar per un parc que sembla fantasiós: grutes humides i fresques, llacs encantats, ponts màgics, follets amagats…. Hi ha arbres gegants i vells (palmeres, pins, còculls, eucaliptus, plàtans, xiprers, bambús…) que volen acaronar el cel des de les seves branques allargades; una ampla vegetació frondosa i olorosa. Em perdo pels seus laberíntics camins i em trobo amb un gran llac central, i una torre custodiada per arbres imponents que em miren dissimuladament. Hi sóc a dins d’un dels parcs més bonics i romàntics de la ciutat de Badalona, Ca l’Arnús. Un parc públic ple d’històries: la construcció de l’estació meteorològica, la casa pairal, la visita del rei Alfons XIII. Sento mot a prop el cordó umbilical que lliga l’home a la terra, i la llunyania de les implacables lleis temporals.
T’asseguro que si vens i passeges un dia per aquest parc natural mai més podràs arribar a oblidar-lo.

BADALONA, SEMPRE

Imatge

CRISTALL D'ÀNIMA

Imatge
Cristall d’ànima

Ressuscito la teva imatge,
els teus ulls de cristall,
les teves mans virtuals,
l’esplendor de les teves paraules.


Abandono a la nit
les cendres escampades,
les dubtes fugitives,
les resistències obsessives,
que m’allunyen de tu.


Desxifro entre línies les teves senyals,
un mot inventat,
un personatge creat,
un lloc especial.
Entenc el teu missatge: deixa’m.


Miro la pantalla blanca:
un cos angelical,
un món harmònic,
un temps infinit.
El blanc es torna mar.


Silenci vestit de fred
de blau i de gel,
de mirall trencat,
de hores mortes.
Al davant, l’horitzó. Lluny.
el silenci em recorda allò que mai he viscut.


Torno vençuda d’una recerca incessant,
demà, un altre dia, tornaré a la lluita,
i la creença guanyarà al dubte,
i l’esperança trobarà el camí
de la victòria i l’amistat.






EL VERMELL DEL PSC

Imatge
El vermell del PSC

Em dic Mari Carmen, potser hagueu escoltat parlar de mi, sóc militant de l’agrupació local del PSC de Badalona. Tinc quaranta-tres anys (el proper dia 26 de juliol és el meu aniversari), sóc simpàtica, a vegades tinc punts de clarividència, un currículum bondadós i una llicenciatura en lletres, una amiga seriosa – no massa coneguda que no parla mai de la seva vida privada, excepte amb mi -, un cotxe blanc, i molts somnis al cap. Somniadora!

Aquest cap de setmana, va tenir lloc l’11è Congrés del PSC. Corrien remors que seria un Congrés indiferent, que el President del Govern, José Luís Rodriguez Zapatero no vindria, que no hauria massa renovacions... Però es van equivocar: Zapatero va assistir; es va aprovar una nova executiva, amb nous companys i noves companyes, gent jove amb empenta, “felicitats a la companya Jordina Freixanet, i a la resta de companys i companyes de la nova Executiva Nacional”. El Primer Secretari del PSC, en Josep Montilla va deixar constància que…

PENSAMENTS QUE EM PARLEN DE TU

Imatge
Pensaments que em parlen de tu

Aquest matí entre pintallavis i rímels de pestanyes, el teu record s’ha escolat entre el pols del coloret. Mentre poso suaus pinzellades de rímel negre, penso si tot això et molestarà, “vull pensar que no”. Suposo que en el cas de no agradar-te hauries fet quelcom per fer-me’l saber. Mai he volgut molestar-te, aquesta no ha estat la meva intenció. Penso en què significa tot això per a mi, i només arribo a un lloc: escriure, sense saber a quin port arribaré i si arribaré a algú. Però en tot cas no puc negar-me que aquesta travessia m’il·lusiona i m’apassiona. No sé com, però vas estar tu qui va posar en marxa aquest mecanisme interior, i això ha fet que et sentí com el meu creador i t’estigui molt agraïda. Recordo que abans de coincidir la primera vegada on la lluna es vesteix de mar, sentia com algú que jo no veia em mirava; em sentia observada. No podia explicar-les a les amigues aquella mena d’estranyes intuïcions, sensacions que no estaven basades en c…

ABRAÇADA AROMÀTICA

Imatge
Abraçada Aromàtica

UNA SENYAL DEL CEL

Imatge
Una senyal del cel,

La meva ment i el meu cor s’han connectat. Començo a escriure. Una vegada més et persegueixo. Viatjar al teu encontre és una manera d’experimentar en llibertat el sentit de la creació: crear-te amb cada pensament, amb cada record, amb cada paraula.
Ara mateix, mentre escric, una colometa blanca s’ha posat al fil de la finestra i em mira de reüll, sembla una coloma missatgera; és com una senyal del cel: escriu-li, perquè aviat marxarem de vacances, perquè el mes vinent és el seu aniversari, per a dir-li que la seva presència em fa feliç...
La colometa ja ha volat de la finestra, i jo continuo el meu vol més enllà de la realitat. Escric el teu nom: Àngel, no vull que sé m’oblidi. Ara que m’estàs llegint, deixa’m dir-te algunes cosetes: “M’agrada la meva ciutat, el seu mar i la seva gent. M’agrada anar a ballar, de tant en tant, a Titus. Tinc il·lusió. Sento que enyoro temps passats. M’he fet gran. Em pregunto on he ficat totes les cartes: en una caixa, en l’ordinador o…

VIURE

Imatge
L’home viu el temps; és un animal finit. L’home s’entén així mateix a la llum del fet que sa vida està mesurada en el temps. Els antics grecs distingien dos conceptes de vida: la vida biològica i la vida biogràfica. L’home, ser de memòria i projecte, de memòria, amb el qual el passat no ha deixat d’existir, no s’ha evaporat sense deixar rastre, no és ningú clausurat i oblidat, sinó que d’alguna manera gravita en el present, el condiciona i el configura. A l’avui de l’home està present el seu passat. El temps de l’home és acumulatiu.
La vida pròpiament humana és biografia, viure és estar ficats de ple en cada moment en el conte d’escriure la pròpia biografia. Apareix així la idea, de la vida com relat. Viure és construir una història, inventar-la i contar-la als demés, mostrar-la a qui desitgi escoltar-la. Als homes ens passa allò que a Sherezade, la protagonista de les mil i una nit: que per continuar, cada dia s’ha de saldar amb un conte. Un Califa és enganyat per la seva esposa; com …

CREATIVITAT AROMÀTICA

Imatge

INVISIBLES PENSAMENTS

Imatge
Tinc un lloro xerraire que porta de cap a tots els veïns de l’escala. La seva cançó preferida és: “Que bonica és Badalona”, se la vaig ensenyar des del primer dia que me’l van regalar.

Tinc quaranta anys ben portats, tinc un parell de canes, un treball, una casa amb jardí, piscina, i hipoteca per molts anys. Més enllà de totes aquestes possessions, també tinc alguna que altra inquietud, de tant en tant, durant el silenci de la nit, m’agrada deixar-me en dur per invisibles pensaments que resten lluny de poder ser comercialitzats: quan trenques la cadena del desig saps que és la llibertat; no tinguis pot al silenci, a la indiferència; si una porta es tanca segurament és perquè algú l’ha tancat.

Sóc com un espectre sense substancia que passeja per l’habitació mirant els objectes que m’acompanyen: una llibreria i un llibre, una tassa xinesa de té, un quadre paisatgístic en blanc i negre, dues butaques vermelles, una taula rodona, un llit de ferro, i una llum de peu que m’ajuda a il·lumina…

PETIT CONTE

Imatge
Hi havia una vegada un cavaller medieval, un anell encantat i una princesa empresonada que plorava amargament. Una nit de lluna plena la jove va ser alliberada pels poders màgics de l’anell. Tots dos es van trobar: la jove fora de la seva presó i el príncep allunyat de la seva solitud.

EDUCACIÓ: APRENDRE A SER

Imatge
Educació: aprendre a ser.

L’educació és una eina indispensable per a què la humanitat pugui progressar envers els ideals de pau, llibertat i justícia social. És innegable la funció essencial de l’educació en el desenvolupament continuo de les persones, les societats i les ciutats, per tal d’arribar a una difusió humana més harmoniosa, més genuïna que faci retrocedir la pobresa, l’exclusió, les incomprensions, les intoleràncies, els conflictes, les guerres...
En aquest començament de segle és necessari que tots aquells protagonistes que hi són envestits d’alguna responsabilitat prestin molta atenció als objectius i als mitjans de l’educació. Hem de mirar envers un nou segle que avali l’esperança d’un món millor, que respecti els drets dels homes i les dones, practicant l’enteniment mutu, i faci del progrés del coneixement un instrument de promoció del gènere humà.
Davant un món globalitzat l’educació ha de tenir la missió de permetre a tots/es sense excepció fer emergir els seus talents i…

BAETULO: UNA CIUTAT ENTRANYABLE

Imatge
La ciutat de Baetulo va ser fundada la primera meitat del segle I abans de la nostra era, fa més de dos mil any. Baetulo era una ciutat de nova planta, emmurallada, amb un traçat urbanístic clàssic, racional basat en el model de Roma: una retícula de carrers rectes que s’estenien a banda i banda de dos carrers principals, el cardo (de muntanya a mar) i el decumanus (paral·lel a la costa). Cardo i decumanus convergien en el forum, la plaça porticada, al bell mig de la ciutat. Allà hi havia els edificis públics més importants: el temple, el teatre, les botigues o tavernae i les termes.

Baetulo era un oppidum civium romanorum, una població de ciutadans romans. En ella convivia romans i laietans. Les famílies benestants vivien en cases àmplies i ben acomodades, com les anomenades “casa dels dofins” i “casa de l’heura”, que avui es poden visitar. La resta vivia en illes de cases, i en vil·les o masies escampades per tot el territori, cultivant la terra per abastar d’aliments a la ciutat.

De…

LLIBRES AMB AROMA

Imatge

L'AMIC

Imatge
L’amic

Avui és dijous, un dia quadriculat. He quedat per dinar amb el meu millor amic en David a “Can Joan” un restaurant casolà del centre de la ciutat; no fan dinars sibarites però pots trobar els plats tradicionals de tota la vida: macarrons, ensalades, verdura, arròs, ensalada rusa, pollastre, croquetes, tonyina a la planxa, sopa...
El restaurant està ple i els cambrers no donen abast. En Joan l’amo del restaurant, un home agradable i cordial, ens acompanya a una taula buida. Sembla ser que avui el plat recomanat són mandonguilles amb sèpia, suggeriment que declino amablement. Demanem duen ensalades verdes, aigua mineral i una ampolla de vi negre, que el meu amic i acompanyant comença a veure alegrement.
Amb el segon plat, pollastre a la brasa, arriben les confidències.

- Em separo.
- Què dius?
- Que em separo, que estic fart de mantenir una unió plena d’aparences i no aguanto més.
- Però ja t’has pensat bé aquesta decisió?
- Si, sense dubtes. Creus que m’aixecat aquest matí dient: - avui…

INSPIRACIÓ A CADAQUÉS

Imatge
Escrita amb lletra Goudy Old Style número 12, aquesta va ser una més de les cartes que Anna Saine escrivia al desaparegut Àngel Oleiro. La desaparició d’ Àngel Oleiro va deixar a Anna en un estat que podríem descriure d’orfenesa intel·lectual donada la capacitat de diàleg que ambdós es professaven.
Saine se sent, en l’actualitat, lluny d’aquell anhel literari que els unia; perduda tota esperança de retrobament passa els dies retirada en la solitud de la casa de Cadaqués. Paisatge inspirador de poetes i escriptors.

“Sospir. El temps es fa lent. Escolto encara el cant de la veu entre els plecs dels llavis. Recordo aquells dies únics de paraules i jocs. Sospir de nou, amb gest suau fixo els ulls en la visió desitjada. Recerco en la nit obscura la imatge i se’m fan infinits tots els camins. Voldria que només una paraula ofegués la luxúria inquieta del pensament. Voldria que només un segons s’aturés en el temps per sentir un fresc de les mans amagades. Sospir a l’alba i a la nit. Cada lletra…

CAMPIONS, CAMPIONS, OLE, OLE, OLE

Imatge
CAMPIONS, CAMPIONS OLE , OLE, OLE...!

Manca només un minut per a què finalitzi el Partit Espanya – Alemanya. Guanyem, guanyem, guanyem! Amics, Espanya ha guanyat la final. Què important és el treball en equip!
Poso a la taula del menjador una petita ampolla de cava per celebrar el triomf, avui és una nit històrica. Resulta estranya una celebració en solitud però em sento acompanyant pel soroll dels petards que il·luminen la victòria, els clàxons de les botzines i la paraula campions, campions escampant-se des de les finestres del veïnat.
Un cop passada la eufòria em desplomo en el sofà, disposat a submergir-me durant una estona en el llibre: “relats japonesos de misteri i imaginació”, m’aturo en una paraula AH-UN i miro a peu de pàgina la traducció: “comunicació tàcita entre dos amics”.
A dos quart d’una de la nit em fico en el llit, amb la llum apagada escolto una estona la retransmissió esportiva. Parlen dels genials partits que ha fet la selecció espanyola en l’Eurocopa després de quar…

MERCY

LA FINESTRA DE NIT

Imatge
Continuo donant-li voltes a un assumpte que em va deixar perplex. Que món tan complicat, el nostre. Tan complicat que encara que cridis ningú t’escolta. L’altre dia m’explicava un conegut que un amic seu que viu a Manhattan, li deia que havien dues classes de persones: les de dalt i les de sota, i que devien existir unes per tal que les altres es poguessin mantenir amunt. “Sexe en New York”, no amics, “Indignitat en New York”.
Diuen que tenim lliure albir, però jo he arribat a la conclusió de què a vegades són altres els que decideixen per un. I em sento una mica decebut. Per altra banda és un alleujament pensar que al final un té la darrera oportunitat, és a dir, el tarannà amb el que prens les coses que et succeeixin, i com afrontes les decisions que altres han pres per tu.
Amb l’arribada de l’estiu es comencen a obrir les finestres i els sorolls passen a formar part del llenguatge fosc de la nit. La calor m’impedeix conciliar la son. Des del silenci escolto l’aigua de l’aixeta de la …