DISSABTE

És un matí de dissabte. Al carrer el sol rellueix. Estem a la tercera planta de la seu del Partit al carrer Nicaragua. A l'escenari un cartell gris amb lletres vermelles, mostra el títol d'una conferència: "La Xina que desperta". Els companys i companyes del curs de postgrau de lideratge i gestió política i social, anem arribant de mica en mica, abrigats amb bufandes i guants. Venim acompanyants de paraules i fulls, d'idees i arguments.
"El primer" diu en Xavier, el director de l'Escola Xavier Soto. El faristol acull al seu primer ponent, i així un darrera l'altre anem escoltant les diferents intervencions. De prompte, algú obre les portes d'un balcó del Ripollès, i un fred gelat es cola per la sala. Un vent monsó porta un missatge a l'Enric: aquell seria un dia d'aquells que sempre li acompanyaria en sa memòria, i amb aquests mots, ens introdueix en l'exposició del seu parlament. L'Enric amb un tot de veu enèrgic i amb una vocalització adequada desenvolupa el seu discurs com a President del Consell Comarcal del Ripollès. Un jove de mirada noble i transparent, ens parla de la importància en la millora dels pobles i comarques de Catalunya.
La càmera de vídeo, la convidada silenciosa, ha anat enregistrant mirades fixes, mirades vives, somriures tímids, somriures oberts, mans quietes, mans neguitoses..., gestos plens de sentiments i paraules callades.
S'escolta una veu, en Tomàs, el Director del Postgrau diu que vol fer-nos una queixa, i diu " que ningú alumne s'ha cenyit al títol de la conferència "La Xina que desperta". Somriures. L'ascensor baixa de la tercera planta a la primera, i un sol resplendent ens espera al carrer.