PROVOCACIÓ INTEL.LECTUAL


PROVOCACIÓ INTEL.LECTUAL,


Quan l’Anna va sortir de la feina, sabia que anava acompanyada d’un pensament persistent. La lluna començava a ficar-se per la finestra del cotxe. Ja eren tres al seu interior: ella, la lluna i Ángel.
A l’arribar a casa, tot estava fosc, va encendre les llums, va deixar la bossa damunt el sofà i va encendre l’ordinador. Mentre escrivia va perdre la consciència, durant uns breus minuts.

“ Voldria ser el blau del teu despertar; el perfum que rellisca pel teu coll; la nota discordant de la teva quotidianitat; el fum del teu primer cafè; el llibre que agafés abans de dormir.

Però, sóc només el gris del meu despertar; l’aroma d’un pètal trencat; la nota ordenada del meu transcórrer; el fum d’un pensament; la realitat feta ficció; una ombra errant dins d’un món inventat.

Però, sé que un dia el món inventat es farà realitat; que el cel serà més blau que mai; que totes les notes ordenades tocaran la millor de les melodies i per fi l’escriptor i el lector es donaran les mans.

“Si Àngel i jo haguessin pogut parlat, sinó hagués marxat, potser mai hauria arribat a escriure quelcom, ell em va provocar intel·lectualment... No sé”.

( Escriure i viure al mateix temps? Ser escriptor i personatge de novel·la a la mateixa vegada? ).

Comentaris