LA VEU DE DALT LA VILA
La veu de Dalt la Vila,
A Dalt de la Vila, un barri de la ciutat de Badalona, el temps té mirada pròpia. L’escales de l’església de Santa Maria llimades pel pas del temps, la torre austera amb el rellotge puntual, els carrers estrets i confrontants... tot el conjunt ens parla d’una realitat passada, existent en el present, i amb mirada de futur.
A la nit quant tot és fosc, un home camina a la llum de la lluna per un dels seus carrers. L’obscuritat i el silenci li acompanyen i la història es deixa escoltar. La veu de Dalt de la Vila és la veu de la història, que se sent quan arriba la nit, i tremola i té por, o potser només vol que els seus secrets no caiguin a l’oblit: que vol que el poeta agafi els globus i els deixi volar, que vol veure l’aigua cristal·lina de la font, que vol continuar contemplant a l’estiu els desitjos dels joves enamorats.
Carrers medievals, restes arqueològiques romanes que ens mostren les empremtes de dos mil anys de història d’aquells Badalonins que la van habitar i els que l’habiten en un present d'eternitat compromès amb totes les remembrances. Més enllà de qualsevol pla urbanístic, de fanals lumínics i bancs de disseny, Dalt de la Vila, serà reconstruïda amb totes les seves veus: la dels romans que van fundar Baetulo, la de l’administració i veïns que van arribar acords, i la d’un futur que parlarà d’un barri on qualsevol somni podrà resplendir.
A Dalt de la Vila, un barri de la ciutat de Badalona, el temps té mirada pròpia. L’escales de l’església de Santa Maria llimades pel pas del temps, la torre austera amb el rellotge puntual, els carrers estrets i confrontants... tot el conjunt ens parla d’una realitat passada, existent en el present, i amb mirada de futur.
A la nit quant tot és fosc, un home camina a la llum de la lluna per un dels seus carrers. L’obscuritat i el silenci li acompanyen i la història es deixa escoltar. La veu de Dalt de la Vila és la veu de la història, que se sent quan arriba la nit, i tremola i té por, o potser només vol que els seus secrets no caiguin a l’oblit: que vol que el poeta agafi els globus i els deixi volar, que vol veure l’aigua cristal·lina de la font, que vol continuar contemplant a l’estiu els desitjos dels joves enamorats.
Carrers medievals, restes arqueològiques romanes que ens mostren les empremtes de dos mil anys de història d’aquells Badalonins que la van habitar i els que l’habiten en un present d'eternitat compromès amb totes les remembrances. Més enllà de qualsevol pla urbanístic, de fanals lumínics i bancs de disseny, Dalt de la Vila, serà reconstruïda amb totes les seves veus: la dels romans que van fundar Baetulo, la de l’administració i veïns que van arribar acords, i la d’un futur que parlarà d’un barri on qualsevol somni podrà resplendir.
Comentaris