DESPULLADA

Despullada,

Em despullo del cos
per vestir-me d’ànima blava
en un món reservat
que només ell i jo coneixem.

I sento cada vegada amb més força
la necessitat de despullar-me, de despullar-lo
de donar-me completament amb ell,
amb una fúria instintiva i despiadada
que m’empeny a escriure
la història dels amants oposats.

Escriure per crear-lo, per transformar-lo,
per delinear el perfil de la seva mirada,
el somriure dels seus llavis,
la força poderosa del seu cor;
escriure per donar sentit als dies,
per despullar-me de l’enyorança i de l’oblit
per reinventar-me i reinventar-lo altra vegada
de sol, de mar i de blau
i cobrir-me d’aquell estrany ímpetu
que viu allotjat a la meva pell.