BADALONA RESPIRA!

Badalona respira,

Surto de casa a les deu del matí. M’aturo en el quiosc del carrer Guifré a comprar el Periòdic i el DVD “Paisatges de Catalunya” i penso en la possibilitat de què algun dia algú faci els “Paisatges de Badalona” o els “Racons de Badalona”. M’adreço cap a la Plaça del Gas, fa un matí força solellós, pel camí em vaig trobant amb els ciclistes que participen a la primera pedalada popular que han organitzat conjuntament el Col·legi Badalonès, l’Associació de Veïns del Front Marítim i l’Ajuntament de Badalona. Quan m’endinso en la pista del poliesportiu del Progrés, em quedo bocabadada al veure la gran quantitat de participants. Un cop l’alcalde dóna el tret de sortida, els ciclistes engrescats inicien el seu recorregut envers el pont de Sant Lluc; un nou arranjament urbanístic que permetrà acurtar distàncies entre el front marítim i la resta de la ciutat.
La ciutat és un lloc per experimentar i em deixo temptar per un passeig matinal. Pujo pel carrer Sagunt fins el carrer Progrés que em porta fins a l’església de Sant Josep. El rellotge de l’església comença a tocar les onze del matí i davant meu la plaça Rector Rifé s’obre amb una nova perspectiva: els testos de ferro han canviat per altres de colors, l’escultura de l’home que pensa està tan relluent que sembla voler transcendir els seus pensaments, els arbres centenaris estan envoltats per gespa verda i per flors de colors, hi ha nou bancs i noves papereres, i tot resplendeix alhora amb el cristall del nou edifici que està ubicat al costat del Centre Parroquial de Sant Josep. Després d’aquest arranjament estèticament imaginari veig que els joves que utilitzen els bancs per fer eskating han decidit trobar un altre lloc més adequat on practicar aquest divertiment o esport. Continuo la meva passejada i a la plaça de la Plana em trobo amb diverses paradetes de l’Associació Intermón Oxfam celebrant la Festa de la Solidaritat; que aquest any està centrada a la lluita contra la pobresa. La solidaritat és un dels lligams que a les persones ens fa més propers dins la comunitat i el món.
El sol continua escalfant i en arribar a la plaça de la Vila em deixo seduir pel blau del mar. Al finalitzar el carrer del Mar i enfilar la Rambla veig a banda mar els ciclistes de la pedalada. Quin goig veure tant gent: els ciclistes, els primers banyistes d’estiu, els ciutadans encuriosits que miren els nous treballs d’arranjament de la Rambla. M’assec en un dels bancs nous i comprovo que a més de bonic és molt còmode. Pujo pel carrer d’en Prim i me n’adono que s’ha incrementat l’oferta de restauració. Badalona guanya dia a dia en nous serveis i en nous equipaments. Miro el rellotge, són dos quart de dues del migdia, i enfilo les meves passes en direcció cap a casa però a prop del Museu sóc rodejada pels guardes romans que formen part dels actes amb motiu de la V Magna Celebratió; tot el decorat em sembla tan real que per uns moments em sento molt a prop dels nostres orígens romans.
Badalona respira, creix i treballa per ser cada dia una ciutat millor que embelleix amb la participació viva i dinàmica de tots els seus ciutadans.