ET RECORDO

Et recordo,

Aquesta nit t’he recordat. El temps passa en aquesta habitació que duu posat el pijama dels moments imaginaris. Un temps propi, on no hi ha consciència ni d’hores, ni de minuts, ni de segons, només una consciència que rellisca per aquesta nit nocturna i seductora, amable i desitjada, tenyida de blau, que és el color amb el que m’agrada envelar tot allò que em sembla màgic i fantasiós.
A poc a poc, la nit es va omplint de silencis i de paraules. La porta s’obre i camino, altra vegada, envers un nou passeig imaginari. Et sento a prop i l’aroma del mar del nord, em deixa el record d’un estiu allunyat, on la lluna vestia de blanc i les palmeres de gala.
Paraules. Des de què et vaig conèixer, les paraules han estat el nostre cordó umbilical. Paraules que han anat i han vingut d’aquí per allà, àvides, obrint vincles de complicitat en aquesta estranya amistat.
Paraules llançades en aquest anar i venir de pensaments plasmats damunt un full en blanc; idees col·locades en el seu lloc engrandit, dia rere dia, una conversa silenciosa que he intentat no trencar al llarg del temps, i que he anat estimant dins la meva ànima i el meu pensament. Paraules de retrobament i d’acomiadament que he conservat amb el matis de l’amistat sempre present.