VACANCES 2011

Eren les quatre de la tarda quan va baixar la maleta de dalt l’armari. Era la vella maleta vermella. Va obrir l’armari, però no es va concentrar en quin seria la roba més idònia, doncs les prediccions meteorològiques no acabaven de predir si faria fred o calor. El seu pensament estava lluny. És preguntava si quan tornés d’aquells dies de vacances el seu estat d’ànim seria diferent. Sentia al seu interior una petita ombra de dol. Li sorgien alguns dubtes i alguns interrogants. Va tancar l’armari. Havia decidit que l’equipatge seria lleuger.
A l’obrir la maleta es va preguntar si havia tingut sempre el cap ple d’ocells i si encara continuava essent un romàntic ideològic al que no havien aconseguit segrestrat del tot els ipods, les blackberrys i tota la teranyina de xarxes socials; encara sentia la necessitat de gaudir amb la lectura d’un llibre a prop del mar; paladejar detingudament els sabors dels aliments naturals; deixar-se seduir per la mirada d’uns ulls cristal•lins; descobrir la curiositat avançant per paisatges desconeguts; sentir renovada la força dels sentits, dels instints i dels ideals.
Abans de tancar la maleta, va ficar doblegada la samarreta vermella, aquella que portava escrit el nom de Badalona i estava plena de roses blanques; era la samarreta identitària de la seva ciutat i de la seva ideologia esquerrana.
Mirar el cel, sentir el cant dels ocells, veure les papallones volar, badar, dialogar sobre la brevetat de la vida, li donarien força per iniciar el setembre amb forces i il•lusions renovades.