LA MEVA BADALONA
per Mari Carmen Lozano,
Mentre vaig i vinc penso en la meva estimada Badalona. La Badalona amb sabor a poble o aroma de ciutat. La Badalona que mira el mar i trepitja la muntanya. La Badalona de llibres i de poemes; de talents amagats que han estès el seu nom més enllà de casa nostra. La Badalona de la música i l’art, d’exposicions i de fotografies.
¿Què es una ciutat? ¿Com es construeix una ciutat? A mig camí entre la naturalesa i la tècnica, la ciutat es narra i escriu dia a dia. Així després de períodes polítics que han volgut dissenyar els carrers pels cotxes i no per a les persones, s’ha anat imposant altres maneres de fer les ciutats que han millorar la qualitat de vida dels ciutadans: peatonalització de carrers, el foment de la bicicleta, la millora del transport públic, els parcs..., però encara resten per obrir nous horitzons envers ciutats més ecològiques i solidàries; ciutats netes per passejar, per estimar, i viure en harmonia.
La naturalesa urbanística com creadora d’un nou ecologisme ciutadà, la tècnica dels parcs, el influx de la ciutat jardí, la ciutat de vacances. Una empremta ecològica que permeti gaudir de la ciutat des d’una altra perspectiva, l’ecologisme com alternativa urbana. Una ciutat verda i amable que generi respostes amables. En paraules d’Heidegger: construir, habitar i pensar les ciutats i, jo afegiria pensar, dissenyar, construir, habitar, i amar les ciutats. Ciutats que equilibrin l’urbanisme, el paisatge i l’ecologia; la creativitat i l’experimentació. Ciutats humanistes i cívicament urbanitzades que ordenin l’accessibilitat i la demanda de desplaçaments, amb un medi ambient sostenible que afavoreixi llocs urbans còmodes i agradables pels seus ciutadans.
Mentre vaig i vinc penso la ciutat, Badalona: la del Pont del Petroli i la de Sant Jerònim; l’església de Santa Maria i la Rambla; el polígon industrial de les Guixeres i la Plaça Pompeu Fabra. La Badalona que bateja des de Llefià a Canyado, o des de Canyet al Progrés.
La Badalona, la meva Badalona, la ciutat sorollosa i seductora. El vaixell amarrat al port desplegant somnis de present i de futur. Perquè encara que hagi visitat altres ports, altres ciutats, sé que no són la meva ciutat. Ciutats per entrar i sortir. Però quan sents la teva ciutat, la ciutat que t’ha vis néixer i créixer com persona i ciutadà; la ciutat que t’ha educat, la ciutat que ha seguit de prop la teva trajectòria. Aquesta és la teva ciutat, la ciutat de la que no sortiré mai, la ciutat acollidora que sempre estimaré: Badalona.
Badalona, 28 d’abril de 2014
Comentaris