PARAULES AMB AROMA

Tinc una planta i l'acabo de batejar amb el nom d'Aroma. El seu perfum embriaga de tal forma que les hores es desdibuixen en un temps, on les agulles del rellotge marquen minuts inexistents. Les seves fulles desprenen energies que no es deixen veure però que impregnen l'espai de poesia. Aroma és menta, aroma és amistat.

18 de juny 2016

EL GRAN DEBAT



El gran debat,

Arriba la nit. La televisió encesa. A casa, tots esperem expectants. Alguns anuncis comercials i el gran debat a punt de començar. Les salutacions i les benvingudes. Els periodistes donen el tret de sortida, i les primeres paraules dels candidats transmeten les condolences, pel cruel atemptat ocorregut a un club de la comunitat gai d’Orlando.

Quatre veus i un país per governar. Quatre veus que s’apropen i es distancien. Una veu vermella, una veu blava, una veu taronja i una veu lila. Veus trepitjant zones de llums i zones d’ombres. La veu blava allunyant-se de la corrupció. La veu lila acomodant-se a la butaca de les independències. La veu taronja desvestint-se de neutralitats, i la veu vermella il·lusionant-se davant de nous reptes. Veus antigues i noves, d’esquerres i de dretes, progressistes i conservadores, constitucionals i nacionalistes, laiques i religioses; quatre veus i quatre rostres. Quatre homes i un destí encisador.

Deia l’escriptor Pio Baroja d’un carrer que era llarg i olia a pa. Olorar com activitat política. Quatre aromes ideològics planejant per un plató televisiu, i de cop penso en la política com un aroma. Un plató gris que ensuma a roses. L’olfacte, un món complex que ens vincula o ens separa. Tanco els ulls i deixo que l’olfacte s’aguditzi i poetitzi les quatre veus polítiques. Quin és el meu  aroma?

L’aroma d’un polític que vol construir una Espanya vertebradora i federal. L’olor de la lleialtat a un projecte que olora els drets socials per a totes les persones. L’olor d’un polític coherent que es rebel.la contra injustícies i desigualats. La visió d’un home treballador, el seu exemple de responsabilitat, el seu anar i venir pel carrer del socialisme. Miro a l’home que vol transmetre’ns la seva veritat i comunicar-nos-la: fraternitat, solidaritat, llibertat, justícia social, igualtat de drets.

Sí, oloro la veu vermella. Les veus de tots els/les socialistes que van fer possible la sanitat i l’educació pública, les beques, les pensions, els drets de les dones, la llei de la dependència. Les veus que al llarg dels anys han defensat la política com la eina que permet transformar la societat, des de la pau i la concòrdia. Les veus que han fet que el nostre país es desenvolupi i es modernitzi, i miri cap el futur; les veus de homes i dones que han treballat per la cohesió social, territorial i política. Veus que oloren a democràcia, humanisme i solidaritat.  La veu, una sola veu, la veu vermella, la veu del socialisme de veritat.




Badalona, 18 de juny de 2016

0 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

Links to this post:

Crear un enllaç

<< Home

 
contador de visitas
contador de visitas